Aquest dies hem viscut canvis importants al sector. A Vall d’Hebron hem assistit al relleu del seu gerent i de la seva directora assistencial; aquest canvi ha tingut repercussions col·laterals a l’Hospital de Sant Pau atès que el seu gerent ha passat a ocupar el mateix càrrec a l’Hospital Vall d’Hebron. Per la seva banda, el propi Servei Català de la Salut ha estat objecte d’una remodelació en la que s’ha perdut clarament talent, i ha provocat a més danys col·laterals a l’Hospital de Vilafranca que haurà de buscar una nova direcció assistencial. Per la seva banda, Mútua de Terrassa, ha canviat de manera fulminant al seu gerent.
Què està passant al sector sanitari públic? Tot això s’ha produït en el termini de 15 dies mal comptats, i és el reflex de la inestabilitat en que el sector sanitari públic està instal·lat. Una inestabilitat derivada de diferents factors als que col donar un cop d’ull.
D’una banda una insuficiència econòmica que està resultant asfixiant per a moltes institucions. Fa mots anys que tothom està d’acord amb que la sanitat pública catalana esta insuficientment finançada. Els polítics de diferents colors ho han denunciat per activa i per passiva, així com directius del sistema i organitzacions empresarials. Tothom ho denuncia però ningú aporta solucions. Manquen recursos és cert, però també manquen solucions per posar remei a aquesta manca de finançament, i en teoria correspondria als governs solucionar aquesta mancança. Està bé denunciar-ho, però estaria molt millor trobar solucions, i fins avui cap govern de Catalunya, i tampoc estatal, ha estat capaç de millorar ni mig cèntim el finançament de la sanitat pública catalana.
Per tant tenim un problema derivat de la ineficiència de governs i polítics, sense que previsiblement hi hagi solucions en el curt termini. Una mostra clara de la demagògia del bla, bla, bla, que no serveix per a res. El conseller de Salut que sigui capaç d’aportar solucions efectives a aquesta gravíssima mancança mereixerà sens dubte el més gran reconeixement per part de la societat catalana, però mentre tant tots els consellers/eres de Salut del govern català, a més de esquinçar-se les vestidures no han fet res per estudiar una solució. Si saps quin és el problema, i no sap trobar la solució... vol dir que alguna cosa falla...
Com a derivada immediata d’aquesta greu mancança venen els desequilibris econòmics a les institucions i encara més quan els ridículs increments de tarifa que s’han produït en el sector s’han destinat per ordre de “l’autoritat competent” a la millora de les condicions salarials dels treballadors, sense que aquesta decisió hagi acontentat ni als treballadors, per insuficient, ni a les empreses. Tot plegat ha comportat un desequilibri en els comptes d’explotació de les organitzacions que ha afectat la seva estabilitat i ha creat nerviosisme en molts òrgans de govern, alguns dels quals han començat a prendre decisions dràstiques com les comentades més amunt.
Una mostra clara del nerviosisme existent és el fet de la manca d’explicacions mínimament coherent a l’hora de justificar els canvis. A hores d’ara, l’ICS encara no ha explicat amb claredat els motius que justificarien els canvis a Vall d’Hebron. El mateix ha passat al CatSalut, on ningú explica les raons de la pèrdua de talent de l’Organització derivada dels canvis a l’organigrama. Tampoc s’ha explicat que aporten aquests canvis a la millora dels serveis sanitaris i a la població. Aparentment semblen uns canvis que només entenen els que els han decidit, i que resulten incomprensibles per als mortals. Pel que fa a la Mútua de Terrassa, la contradicció també és molt important quan el seu director general en el mateix escrit alaba les qualitats del gerent, al qual cessa, i situa al seu lloc a una persona que mereix tots els respectes però que evidentment no és la solució als problemes de Mútua de Terrassa. Tot plegat és la mostra d’una inestabilitat existent en el sector, derivada d’un departament de Salut que desconcerta en lloc d’aportar confiança i seguretat.
Val a dir però que la inestabilitat té altres orígens i entre ells, l’ambient de desconfiança que es capta dins del govern de la Generalitat; dona ben bé la impressió que hi ha dos governs; el de Junts per Catalunya i els seus consellers, i el d’ERC amb els seus consellers, sembla que cadascú tira per el seu cantó. I així ens va... La inestabilitat que es desprèn del govern és la inestabilitat que transmet el departament de Salut, i això reverteix en una manca de seguretat i confiança evident del sector, davant d’un futur incert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada