Aquest dies hem viscut canvis importants al sector. A Vall d’Hebron hem assistit al relleu del seu gerent i de la seva directora assistencial; aquest canvi ha tingut repercussions col·laterals a l’Hospital de Sant Pau atès que el seu gerent ha passat a ocupar el mateix càrrec a l’Hospital Vall d’Hebron. Per la seva banda, el propi Servei Català de la Salut ha estat objecte d’una remodelació en la que s’ha perdut clarament talent, i ha provocat a més danys col·laterals a l’Hospital de Vilafranca que haurà de buscar una nova direcció assistencial. Per la seva banda, Mútua de Terrassa, ha canviat de manera fulminant al seu gerent.
Què està passant al sector sanitari públic? Tot això s’ha produït en el termini de 15 dies mal comptats, i és el reflex de la inestabilitat en que el sector sanitari públic està instal·lat. Una inestabilitat derivada de diferents factors als que col donar un cop d’ull.

Per tant tenim un problema derivat de la ineficiència de governs i polítics, sense que previsiblement hi hagi solucions en el curt termini. Una mostra clara de la demagògia del bla, bla, bla, que no serveix per a res. El conseller de Salut que sigui capaç d’aportar solucions efectives a aquesta gravíssima mancança mereixerà sens dubte el més gran reconeixement per part de la societat catalana, però mentre tant tots els consellers/eres de Salut del govern català, a més de esquinçar-se les vestidures no han fet res per estudiar una solució. Si saps quin és el problema, i no sap trobar la solució... vol dir que alguna cosa falla...
Com a derivada immediata d’aquesta greu mancança venen els desequilibris econòmics a les institucions i encara més quan els ridículs increments de tarifa que s’han produït en el sector s’han destinat per ordre de “l’autoritat competent” a la millora de les condicions salarials dels treballadors, sense que aquesta decisió hagi acontentat ni als treballadors, per insuficient, ni a les empreses. Tot plegat ha comportat un desequilibri en els comptes d’explotació de les organitzacions que ha afectat la seva estabilitat i ha creat nerviosisme en molts òrgans de govern, alguns dels quals han començat a prendre decisions dràstiques com les comentades més amunt.

Val a dir però que la inestabilitat té altres orígens i entre ells, l’ambient de desconfiança que es capta dins del govern de la Generalitat; dona ben bé la impressió que hi ha dos governs; el de Junts per Catalunya i els seus consellers, i el d’ERC amb els seus consellers, sembla que cadascú tira per el seu cantó. I així ens va... La inestabilitat que es desprèn del govern és la inestabilitat que transmet el departament de Salut, i això reverteix en una manca de seguretat i confiança evident del sector, davant d’un futur incert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada