Aquesta sentència si es confirma al Tribunal Suprem, pot tenir conseqüències no desitjades per la sanitat catalana incrementant encara més la conflictivitat elevada que estem patint en aquesta legislatura
Per altre banda, la sentència crea una autopista sense peatge per que els metges puguin assolir un conveni mèdic que els deixi al marge de les vel·leïtats dels sindicats de classe. Segons el que succeeixi els propers mesos, hi podria haver un abans i un després de la sentència.
El dia 15 de febrer d’enguany, a la seu de la direcció general de Relacions Laborals, el sindicat Metges de Catalunya i les patronals ACES, CAPSS (CSC) i UCH varen signar uns acords que posaven fi a la vaga que el sindicat mèdic havia convocat per els dies del 18 al 22 de febrer. Aquests acords es varen produir fruit del paper que va jugar el departament de Salut com a “facilitador” de les converses entre les patronals i el sindicat mèdic que, recordem, havia vist com en les negociacions del conveni col·lectiu del mes de novembre passat, les seves peticions havien estat rebutjades per les patronals i la resta de sindicats presents a la mesa negociadora.
Una vegada conegut l’acord, que incorporava una sèrie disposicions llargament reclamades per el col·lectiu mèdic, a la resta de sindicats els va agafar una mena d’atac de banyes, que els va portar a denunciar aquest acords fets al marge de la Comissió negociadora del Conveni Col·lectiu.
Ara s’ha conegut la sentència de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que dona la raó a la demanda interposada per CCOO, UGT i SATSE i condemna als demandats a:
- Cessar de manera immediata en els actuacions que desenvolupen els acords de 15/02/19
- Pagar a cada un dels demandants la suma de 6.500€ en concepte de danys i perjudicis, declarant a tots els demandats responsables solidaris del compliment d’aquest pagament.
- Publicar en les seves respectives pàgines web da cada un dels demandats, aquesta sentència.
Els demandats són: UCH, CAPSS (CSC), ACES, Metges de Catalunya.
Aquesta resolució no es ferma i contra ella es pot interposar Recurs de Cassació davant de la Sala Social del Tribunal Suprem, que s’haurà de presentar dins dels 5 dies posteriors a la notificació de la Resolució esmentada.
Les tres patronals afectades per la sentència han elaborat una nota conjunta explicant els orígens del problema, i afirmant que “la sentència estableix que el conveni laboral del SISCAT és l’únic instrument sectorial per regular les condicions laborals de totes les persones treballadores incloses dins del seu àmbit personal, i destaca que la via utilitzada pel sindicat Metges de Catalunya per canalitzar les seves inquietuds no pot ser en cap cas la de la vaga i els acords de mediació de la mateixa, quan la voluntat és la d’afectar a tots els facultatius de la sanitat concertada"
En aquest punt apareix una contradicció evident: si el Sindicat Metges de Catalunya, molt majoritari dins del col·lectiu mèdic, no pot afectar a tots els facultatius de la sanitat concertada, els metges representats molt minoritàriament a CCOO i UGT si que poden fer-ho? Alguna cosa falla, senyors magistrats...
Sense entrar en l’anàlisi de la sentència, si que voldria comentar alguna conseqüència que se’n podria derivar. Partint de l’evidència que els metges no es poden quedar fora dels acords del conveni per més que certes majories ho facilitin, el camí cap el conveni mèdic sembla ja irreversible. Segons la sentència, malgrat que el sindicat Metges de Catalunya té dret a la negociació col·lectiva, aquest no pot tenir la intensitat que el Sindicat pretenia, d’afectar a “tots” el facultatius del Grup 1, fins i tot als no representats pel Sindicat, sense la representació de la resta de sindicats representatius. Per tant, per afectar a tot el col·lectiu, Metges de Catalunya només té una sola possibilitat, aconseguir el conveni mèdic. Algú dubta que Metges de Catalunya intentarà negociar aquesta sortida com la única possibilitat d’evitar un conflicte de dimensions molt importants?
És evident que atesa l’actual correlació de forces en la Mesa de negociació col·lectiva, que no és previsible que es modifiqui excessivament en el temps, als metges no els queda altre opció que recórrer al conveni mèdic si realment volen que la seva veu i les seves demandes siguin a més d’escoltades, respectades.
Ara toca esperar per saber quina serà la reacció dels metges davant d’aquest nou escenari que anul·la tots els acords que havien assolit al mes de febrer. Recorreran la sentència davant del Tribunal Suprem? Convocaran una nova vaga en el moment que estratègicament els convingui? Acceptaran de bon grat la situació i es quedaran amb els braços creuats?. La meva opinió és que de moment, Metges de Catalunya recorrerà ls sentència al Tribunal Suprem, i a la tardor... ja en parlarem.
Pel moment els que semblen alleujats amb al sentència són les patronals que en la seva nota han corregut a posar-se en braços dels sindicats denunciants donant l’esquena a les inquietuds dels metges en el que sens dubte és un nou error estratègic. Les patronals del sector han d’entendre d’una vegada per totes, que tancar convenis sense comptar amb les aportacions del col·lectiu mèdic és un error que va en detriment de la qualitat de l’assistència. Tots aquests problemes venen derivats d’unes patronals massa obsessionades a tancar els convenis per la via fàcil, amb els sindicats de classe, obviant que són els metges, juntament amb les infermeres, els col·lectius millor preparats tècnicament per defensar una sanitat pública de qualitat. Ens agradi o no. Per tenir una sanitat moderna i eficient, ens hauria calgut la participació de tots els interlocutors presents a la negociació col·lectiva; malauradament ara uns participaran per una banda, i els altres per l'altre costat. Els excloents s'ho han guanyat a pols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada