Barcelona, 9,30 del matí. Hospital terciari d’alta tecnologia de Barcelona; probablement el millor hospital de l’Estat espanyol i un dels millors d’Europa, que gaudeix d’una molt ben guanyada fama d’hospital que fa de l’excel·lència la seva raó de ser, amb uns professionals d’alta qualificació que aglutinen entre tots un talent tècnic i científic molt important. Diferents persones esperen pacientment en un hall habilitat com a sala d’espera a que se’ls permeti l’entrada a la sala d’espera pròpiament dita per a una extracció de sang.
A aquella hora una trentena de persones estaven citades per una extracció de sang. Les citacions es fan cada quart d’hora i es citen unes 30 persones aproximadament. La cua per obtenir el codi que et dona accés a la sala d’espera on finalment et faran l’extracció, comença un quart d’hora abans; en aquest cas a les 9,15, una vegada han estat ateses les persones del quart d’hora anterior. Deu ser costum en aquest hospital que mentre esperes que et donin el codi s’organitzi entre la gent una mena de torns: “yo soy la primera...ud., va detrás de aquel señor...qui em dona la tanda?...yo la he visto entrar después de aquella de allí...de aquí no me mueve nadie, yo estava el primero...”. Comentaris que sens dubte es van anar repetint al quart d'hora següent, i al següent, i al següent...
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1B3RT_J_tpAckQpek6Z2A8YLzq401kQtH41M6SlqJivlUvFqjZVPTKcQ1-vIY2pYUnDqfW4yFko3STrQ5bzcuUEzdCt3_NTg9L1rqZ7b8zprpXqFGAN1xcsvHt1UCSr7UZkOnSronHg/s1600/Unknown-1.jpeg)
Aquest fet anecdòtic si es vol, em porta a una reflexió. Parlem i parlem de la sanitat en xarxa. És allò que el conseller Boi Ruiz explicava encertadament “Volem hospitals amb serveis, i no tant serveis en els hospitals”. Això ha donat peu a un seguit d’aliances estratègiques entre hospitals de Barcelona i el seu entorn metropolità amb hospitals allunyats, fet que els dificulta que puguin cobrir satisfactòriament les especialitats mèdiques d’un hospital comarcal bàsic. Mitjançant aquestes aliances amb altres hospitals han aconseguit apropar els serveis mèdics a la població gràcies als professionals que es desplacen a aquests hospitals més allunyats de l’Àrea Metropolitana.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9pNi1bbYXhmLDfu2K1ZDGW6DKZge_5IOlRP6nd0qiR_A4CR77u_cF2G2V5hJgcTpMjzk9Qyyth8hqZ6vUUniDKKKmTmPTuTUAEDu-oo8j_SOEp6jogse02RTuOvpDdRHoHvHDwZpXAw/s1600/Unknown-2.jpeg)
Estaria bé que les extraccions per analítiques convencionals es poguessin fer en qualsevol centre homologat de Catalunya, pròxim al domicili del malalt, amb totes les garanties de qualitat que cal exigir a aquests laboratoris, i que els resultats d’aquestes analítiques estiguessin a la xarxa a disposició de l’hospital que les hagués demanat i que els grans hospitals terciaris es limitessin a fer les analítiques convencionals dels malalts que tenen ingressats, dels que hi arriben per urgències, i aquelles analítiques més complexes que necessiten una estructura tècnica més sofisticada a l’hora de establir les diferents tècniques. Estalviaríem diners i temps, i cues innecessàries en aquest hospital al que feia referència al començament del post.
Tenim una sanitat molt bona, amb uns resultats en salut excel·lents; els professionals mèdics i d’infermeria estan molt ben formats i el talent abunda en els nostres hospitals. Les condicions per assolir l’excel·lència hi són. Però per assolir l’EXCEL·LÈNCIA cal parar compte també en fer que les necessitats de les persones estiguin efectivament al centre del sistema; avui per avui, al centre del sistema sanitari encara hi tenim instal·lades les necessitats de les organitzacions. Diguin el que diguin els polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada