La despesa sanitària per càpita a Catalunya continua estant per sota de la mitjana espanyola i és la segona per la cua a l’Estat espanyol. Això només és el reflex d’un sistema de finançament de les comunitats autònomes absolutament injust i fora de tota lògica.
La revisió del sistema de finançament de les comunitats autònomes es retarda una vegada i un altre, malgrat els mandats del Congrés dels Diputats reclamant la seva revisió.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4ZKXcEQLs6vTArbxGeCcYQZZUr8mNprWRcUZ9ZLRvqf7BfxfwNsow73H-82lPXgO1b5rbs1-zv5d3yoEoEwemDLsRU9N2dGAkCsZ1ZvjABfB-ttB0mGbWz0u5AJmuAE9K-HOrKrtA9g/s320/Captura+de+Pantalla+2019-07-17+a+les+12.35.29.png)
D’aquestes xifres cal tenir en compte que hi ha tres comunitats que tenen els pressupostos sanitaris del 2019 prorrogats d’exercicis anteriors. És el cas de La Rioja, Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Castella La Mancha i Catalunya. En el cas de Madrid, cal tenir en consideració que la xifra està per sota de la realitat, atès que alguns hospitals i centres de recerca estan fora del finançament autonòmic, com és el cas de l’Institut Carlos III, entre d’altres, que reben un finançament directe dels pressupostos generals de l’Estat.
Però no totes les culpes són a Madrid. Què fan els polítics catalans per pal·liar aquesta situació i aconseguir que el finançament per càpita de la sanitat catalana estigui com a mínim a nivell de la mitjana estatal? Doncs en la pràctica la resposta és que no fan res. No només en aquesta legislatura, sinó en moltes legislatures anteriors. Des que el llavors conseller d’economia Antoni Castells, es va presentar a Catalunya dient que el govern Montilla havia aconseguit el millor finançament de la història, ningú més ha reclamat amb prou insistència un canvi en el model de finançament que corregeixi aquestes iniquitats. Cal suposar que el Sr. Castells deu estar molt avergonyit de dir el que va dir, perquè els sistema de finançament aconseguit per el govern Montilla ha estat un dels més desastrosos per la sanitat catalana, i avui encara n’estem pagant les conseqüències.
“De aquellos polvos vinieron estos lodos”, tot i que aquell sistema maligne pactat per l’últim govern tripartit que hi ha hagut a Catalunya hauria d’haver estat revisat, però tant els governs del PP com els del PSOE s’hi han negat sabedors com són, que qualsevol reforma milloraria indefectiblement el finançament de Catalunya en detriment d’aquestes comunitats autònomes finançades per sobre de les seves necessitats, i això els partits polítics d’àmbit estatal ho pagarien car davant dels seus electors.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0ofBHWaMjAoLAdaEbhYQorS-ehsT90e69lNFTp8DEDkQZXxOLj1AyKruMcJIHfd82RE3UxJJle14rFtXEQ5OT3S3V69v-B93YTEYLQigzmxW9mkXiMjRkMe-eQX4QRiWUMKfS1Y_lzw/s400/Unknown.jpeg)
Però tranquils; cada vegada que tenen ocasió ens recorden que la sanitat pública catalana està insuficientment finançada... sembla que a banda de ser veritat, els serveixi d’excusa per justificar les moltes mancances del sistema sanitari que ells són incapaços de solucionar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada