dimarts, 5 de maig de 2020

El Consell Assessor de Salut, valora la gestió de la pandèmia


En un document de posicionament, el Consell Assessor de Salut, analitza fortaleses i debilitats del sistema sanitari català observades en el decurs de la crisi sanitària, i fa propostes per millorar el sistema.


El Consell Assessor de Salut, va ser creat per un decret de l’any 2000, modificat a l’any 2008. Entre les seves funcions, el Consell intervé com a orgue consultiu en la determinació de les polítiques sanitàries del departament de Salut i assessora i emet dictàmens en relació a aquelles matèries que el conseller/a de Salut sotmeti a la seva consideració. Està constituït per persones de prestigi reconegut ens els camps sanitari, mèdic, de les ciències socials i de la salut, juristes i economistes. Avui està format per deu personalitats, a més del seu president, el Dr. Manel Balcells. 



En el document, el Consell Assessor situa a la globalització com a element clau per a la propagació del virus que ha afectat a la salut de les persones, provocant també un impacte molt important a les estructures socials i econòmiques dels països. L’emergència sanitària ha evidenciat la fragilitat del nostre sistema sanitari, però a la  vegada ha mostrat també la sòlida base que el sustenta. Cal aplicar reformes que ja no es poden retardar més en el temps.      

Entre les fortaleses del sistema que el document de posicionament posa en valor, tres de molt evidents. D’una banda la professionalitat, dedicació, compromís i la qualitat dels professionals del sistema de salut; en segon lloc, destaca la flexibilitat de les organitzacions tant hospitalàries com d’assistència primària a l’hora d’adaptar-se a les noves situacions creades per la crisi del coronavirus, i la tercera, el gran potencial de les eines digitals que sens dubte estan cridades a jugar un paper cada vegada més significatiu en el que serà l’atenció sanitària del futur. 

Pel que fa a les debilitats del sistema sanitari, el document en senyala, entre altres, dues de molt clares que requereixen mesures urgents per la seva solució: la manca d’una organització assistencial efectivament integrada entre els sistemes sanitari i el social, i el finançament escaç del sistema sanitari. Què el sistema sanitari està mal finançat és quelcom que fa molts anys que es denuncia, però fins a dia d’avui ningú ha estat capaç ni tan sols d’abordar una solució. Seria hora que els polítics fessin una aportació de valor a la societat i establissin d’una vegada els mecanismes per un finançament just del sistema sanitari. El coronavirus ha deixat en evidència a aquells que defensen que cal reduir la despesa sanitària.     

El document també és crític amb algunes situacions viscudes en el dia a dia de la gestió de la pandèmia, com per exemple l’escassetat de proves diagnòstiques o d’equips de protecció individuals, i denuncia que hauria estat desitjable que hagués existit una única veu de referència,  consensuada, en els àmbits científic i tècnic.   

Un aspecte molt interessant del document fa referència a la capacitat productiva i emprenedora del teixit industrial català, fent referència implícitament a les iniciatives que es van viure a Catalunya per la manca de determinats dispositius com per exemple respiradors, quan la indústria va intentar donar una resposta a aquestes mancances, i la sèrie de traves burocràtiques que varen haver de salvar. Per això el document suggereix que es creï a Catalunya algun organisme que tingui capacitat legal per acreditar fabricants i productes. 

El document proposa 30 recomanacions, repartides en diferents àmbits:
Recomanacions de Resposta a l’impacte immediat, i entre elles “identificar i documentar les innovacions desenvolupades en el transcurs de la crisi que han aportat valor, seleccionar aquelles que siguin escalables, i elaborar un pla d’implementació viable” 
Recomanacions a la Ciutadania, i entre elles “Reconèixer i aprofitar la capacitat de coresponsabilitat demostrada per la ciutadania incorporant-la en els processos d’identificació d’aspectes a millorar del sistema”
Recomanacions per els Professionals, i entre elles  “Reconèixer, mitjançant mesures concretes d’àmbit estructural, la vàlua demostrada, el compromís i el treball realitzat per tots els professionals del sistema de salut i social implicats en l’atenció, la gestió i la planificació de la resposta a la crisi de la COVID-19”
Recomanacions a les Organitzacions i entre elles “Impulsar el desplegament de la tecnologia orientada a l’atenció no presencial aprofitant la capacitat d’adaptació demostrada pels professionals i la ciutadania, especialment en l’atenció primària”.
“Accelerar el desplegament de l’atenció domiciliària com a model d’atenció alternatiu a l’hospitalització o a la institucionalització de les persones, a partir de l’experiència adquirida durant la crisi. Caldrà fer un seguiment de la qualitat del desplegament i avaluació de l’impacte d’aquest model d’atenció en els nuclis familiars”
Recomanacions per al Sistema sanitari, i entre elles: “Incrementar, en la mesura necessària, el finançament en salut per assolir objectius explícits i avaluables de millora de l’equitat, la qualitat i la seguretat, la coordinació i l’eficiència, i prioritzar les accions i les prestacions d’acord amb el valor afegit.”
“Abordar les debilitats del model d’atenció residencial, mantenint les competències al Departament de Salut, amb la dotació pressupostària i de recursos humans i materials suficients, i evitar la medicalització de les respostes a les necessitats socials”
“Impulsar i promoure la capacitat productiva que permeti garantir la disponibilitat permanent de materials i medicaments, així com la creació d’organismes habilitats per fer-ne l’acreditació” 

El document del  Consell Assessor inclou molts elements per a la reflexió. De entre tots en destaco aquest:

“La crisi ha estat una lliçó d’humilitat. S’ha demostrat que hi ha un seguit d’aspectes bàsics que no teníem prou assegurats o previstos, i s’ha posat de manifest la nostra vulnerabilitat com a planeta, com a continent, com a país, com a sistema, com a professionals i també com a persones. La magnitud de la crisi ha estat i serà tan intensa que tenim una responsabilitat indefugible de dur a terme un exercici de reflexió crítica. Aquesta reflexió ha de permetre analitzar les nostres fortaleses i debilitats, i aprendre les lliçons oportunes de cara al futur” 

Cap comentari:

Publica un comentari