divendres, 29 de maig de 2020

Doncs... sembla que Fernando Simón tenia raó...



Si... al final era que si, que a Catalunya hi havia un rebrot que el departament de Salut no tenia identificat malgrat que la consellera de Salut digués que qui millor coneix el que passa a Catalunya en matèria sanitària era el seu departament. 
No és la primera vegada que apareixen contradiccions en les informacions. Quan la Covid-19 va atacar amb duresa la conca d’Òdena va ser l’alcalde d’Igualada qui va denunciar que la xifra de defuncions que comunicava el departament de Salut no es corresponia amb la informació que ell tenia de les funeràries de la zona.



Canvis de criteri en els recomptes, recomptes mal fets, modificacions a posteriori de les dades, el ball de xifres d’uns i altres, tot plegat són elements que resten credibilitat i creen una sensació de desconfiança a la ciutadania.
Sensació del tot injusta, quan darrere de l’elaboració diària de les dades hi ha un esforç i un exercici de transparència molt important. Què justifica doncs que malgrat aquest esforç del departament de Salut, hi hagi aquesta variabilitat en les dades i s’hagin de modificar els recomptes?



Finalment el departament de Salut ha reconegut que tal com havia denunciat Fernando Simón director del “Centro de Coordinación de Alertas i Emergencias Sanitarias” del ministeri de Sanitat, a Catalunya, i en concret a les comarques de Ponent s’havia produït un rebrot de la Covid-19.

Tot i que s’ha volgut rebaixar la importància del rebrot, que bàsicament s’ha manifestat en empreses del sector agroalimentari (escorxadors) i alguna residència d’avis, el departament de Salut ha proposat al “ministerio” que la setmana vinent Lleida no passi a la fase 2 de la des-escalada i continuï, si més no una setmana més, en la fase 1 per analitzar quin és l’abast d’aquest focus detectat a Ponent. 

Caldrà estar amatents a com evoluciona aquesta situació que ha vingut a sumar-se a les incerteses derivades d’una informació a vegades contradictòria, canviant i que sembra el desconcert en la ciutadania. Política de transparència si, em comentava un amic lleidatà, però amb informació fefaent degudament contrastada. “Sembla que estem rebent informacions que acaben desconcertant...” I no li falta raó; portem un parell de mesos amb morts que finalment no ho són i es resten de les llistes, un altre dia  n’apareixen de més, contagis que tampoc ho són, i després ho tornen a ser...   

Per aclarir aquesta situació tan estranya, que genera desconfiança amb el departament de Salut, i que per altre banda ha donat una resposta excel·lent a la pandèmia,  he volgut aclarir amb responsables del departament, que és el que està passant amb les dades relacionades amb la Covid-19, que ha comportat tantes variacions en les xifres que ens han anat donant. 

El primer que cal destacar és que des dels primers dies de mars, quan es donaven les primeres dades, fins avui, el sistema de recollida d’informació s’ha anat enriquint gairebé setmana a setmana amb noves fonts d’informació, i aquesta millora qualitativa de les dades ha obligat a rectificar xifres derivades de fonts que en algun cas no eren fiables al 100%. En un esforç de transparència important, es van anar afegint les defuncions declarades per les funeràries, informacions sobre els cassos sospitosos, etc. Cada salt qualitatiu que s’ha donat ha implicat distorsions en les xifres que han esdevingut cada vegada més fiables. Val a dir que sempre que s‘han produït canvis, el departament ha intentat explicar-ne el motius. Altre cosa és si els ciutadans sempre ho hem entès bé.   

Quan directius de la OMS van visitar recentment Catalunya, van remarcar dues situacions oposades: d’una banda l’excel·lent gestió que l’Hospital Vall d’Hebron estava duent a terme amb el coronavirus, i de l’altre, algunes mancances de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, sobre tot per una estructura que en el tema del tractament de les dades no semblava del segle XXI. Per això ha calgut construir una infraestructura de recollida de dades per millorar la transparència en la informació. Per altre banda, el “ministerio” tampoc ha ajudat a donar una imatge de credibilitat atès que contínuament han estat demanant canvis en la manera de donar la informació, fins i tot en el contingut de la mateixa, que requerien cada vegada nous canvis en els programes informàtics, contribuint tot plegat a crear confusió. 

Tanmateix, a partir del 16 d’abril es produeix un canvi important atès que a partir d‘aquella data s’incorpora a la informació les defuncions declarades per les funeràries, i s’afegeixen els cassos de sospita de contagis, encara no confirmats. És una avanç qualitatiu considerable però amb les dades sotmeses a una variable que no es pot controlar: es tracta sempre de dades “declarades”. Per tant un canvi de dades pot venir com a conseqüència d’una declaració d’algun dels actors del sistema, que hagi comès alguna errada en la seva declaració, i quan aquesta errada es detecta, cal corregir-la i ja tenim el ball de dades servit. Per altre banda, alguns canvis en el nombre de defuncions també poden venir derivats dels “no classificables” que es comptabilitzen com a tals. Si en dies posteriors algun d’aquests “no classificats” es classifica, també s’afegeix a la llista de defuncions.  

Sobre la divergència de dades entre les informacions que dona el “ministerio” i les que dona el departament de Salut, en quedo amb les dades del departament. He pogut constatar que es treballen amb la màxima professionalitat, malgrat que Fernando Simon tingués raó amb el rebrot de Lleida.                                                      

Cap comentari:

Publica un comentari