Ahir es commemorava el dia internacional de la Infermera. De sempre s'ha dit que el paper de les infermeres és clau en el funcionament de les organitzacions assistencials, i aquesta crisi sanitària que estem vivint ha fet més evident que mai aquesta realitat. Una realitat canviant que depèn de la zona geogràfica on es treballa, del grau d'allunyament dels grans centres sanitaris, dels mitjans de que es disposa, del suport que es rep de la resta de la xarxa assistencial, però que depèn també molt del tarannà personal d'aquells que han decidit posar-se al primer nivell de l'assistència, amb risc per la seva pròpia salut, però disposats a fer el que calgui per intentar salvar les vides dels seus conciutadans. Per posar de relleu aquesta professió vocacional aquest dies donaré veu a infermeres que des de la seva posició treballen amb el màxim afany per ajudar a vèncer la pandèmia. Avui els presento a la Sra. Joana Rodríguez Codina, infermera, i actual directora assistencial de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga. Aquestes són les seves reflexions:
Doncs bé, aquest havia de ser un any de celebració i reconeixement de la nostra professió i tot i que la celebració l’haurem d’aplaçar per més endavant, no es pot demorar el reconeixement cap a les infermeres i els infermers donat que en mig de la dura crisi sanitària ocasionada pet la Covid-19, s’ha fet més visible que mai el paper clau que han tingut i tenen els professionals d’infermeria en la lluita contra aquesta pandèmia.
Han estat dos mesos durs, de tasques complicades, gestionant una situació nouvinguda que ens han obligat a tot el col·lectiu d’infermeria a adaptar-nos a unes condicions laborals noves, amb uns EPI carregosos per cuidar a pacients sols, angoixats i durant llargues jornades laborals. Són en aquests moments difícils on el valor de la nostra professió i de les persones que l’integren es posa de manifest, i més encara en un centre com el que tinc el plaer de dirigir, l'Hospital Sant Bernabé de Berga, d'abast comarcal i allunyat de les grans institucions sanitàries de referència.
En els moments més crítics viscuts fins ara, en aquesta crisis hi ha dos factors determinants que han marcat les decisions que des de la direcció hem hagut de prendre. Un és, com passa a la resta de Catalunya, la manca de professionals. Aquest greu problema, que comença a ser endèmic del nostre país, és encara més difícil de resoldre en entorns rurals, amb pocs recursos per la captació i la retenció de talent, situació a la que cal afegir una especial afectació pel virus. A aquests elements, cal sumar-hi de manera pràcticament simultània, la necessitat de disposar de professionals polivalents amb la capacitat de desenvolupar les seves tasques en pràcticament qualsevol servei de l’hospital. Els centres petits, allunyats de les zones urbanes, hem patit un acusat dèficit professional que s’ha pogut suplir gràcies a la ràpida capacitat d’adaptació que precisament per el fet de ser petits tenim.
La crisi sanitària mundial permetrà introduir una nova visió de la professió d’infermera afegint canvis als que ja per sí mateixa ha experimentat en els darrers anys. Des de la formació dels futurs professionals, a les estructures directives de les organitzacions sanitàries o en els mateixos serveis de salut han fet evolucionar i apoderat als professionals d’infermeria per adaptar-se a les necessitats i requeriments que la societat demanda. La nova “normalitat” que apareixerà en un món post-pandèmia, segur que influirà en la percepció que es té de la professió d’infermera però també de la posició que aquesta ocuparà com a element clau per millorar la salut d’un societat cada cop més complexa, amb més agents que interactuen, amb més requeriments terapèutics i amb més i millor accés a la informació.
En una societat obligada a frenar aquell avanç imparable que només fa uns mesos semblava impossible de reduir, la nostra professió s’ha fet més visible que mai. Els professionals d’infermeria som el pal de paller pel que fa a la cura del pacient, mantenint el contacte amb la família, curant, cuidant, ajudant, acompanyant sempre de forma humanista, competent i integral, fent equip amb la resta de professionals sanitaris, treballant amb la base del respecte, fomentant les capacitats complementàries del treball en equip i la responsabilitat mútua compartida. I això només es pot aconseguir tenint en compte dos principis bàsics: amb la divisió del treball delimitant responsabilitats i amb la confiança entre els professionals que integren aquest equip.
Com va dir J.P. Sergent “L’èxit no s’aconsegueix amb qualitats especials. És sobretot un treball de constància, de metodologia i d’organització"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada