Una paga extraordinària, o potser encara millor la recuperació del poder adquisitiu perdut des de l’any 2010 quan varen començar les retallades, dies de descans addicionals o totes aquestes coses alhora, però els departament de Salut i el d’Economia s’han de decidir i premiar als professionals sanitaris més enllà dels reconeixements i els elogis.
A banda dels premis econòmics que la Generalitat els acabi atorgant, i del aplaudiments diaris de molts ciutadans, el personal sanitari de Catalunya mereix el reconeixement unànime de la societat catalana. Per això proposo que la Generalitat estableixi un dia, per homenatjar com es mereixen als nostres professionals de la salut.
Aquests dies s’han alçat veus de diferents col·lectius i diferents veus demanant al govern de la Generalitat que es pugui premiar al personal sanitari amb una paga extra per compensar la seva entrega, el seu esforç, la seva dedicació més enllà del que serien les seves obligacions laborals, posant fins i tot en risc la seva pròpia salut. Fins al dia d’avui més de 7.000 professionals sanitaris s’han contagiat de la Covid-19, i fins i tot alguns han perdut la vida a conseqüència de la pandèmia.
Que se sàpiga, alguna institució del SISCAT ha decidit ja aplicar alguna mesura de caràcter econòmic per premiar la dedicació magnífica dels seus professionals, i en alguns països europeus com França o Bèlgica s’han anunciat compensacions econòmiques per al personal sanitari. A Catalunya, sembla que el Servei Català de la Salut també està estudiant al viabilitat de poder implementar algun reconeixement de caràcter econòmic per premiar aquesta extraordinària dedicació del personal dels centres sanitaris.
Per la seva banda la ciutadania mostra diàriament el seu agraïment als professionals sanitaris amb aplaudiments que a les 8 de la tarda es repeteixen a la majoria de ciutats i pobles del principat. És una manera de mostrar l’afecte i l’admiració a uns professionals que han fet tot i més per evitar que la pandèmia tingués uns efectes encara més devastadors.
Tanmateix, aplaudiments i paga extra són una forma d’agraïment que no es correspon amb la situació injusta que els professionals de la salut estan vivint des de fa 10 anys. En aquell any, un facultatiu especialista tenia, segons conveni, una retribució anual fixa (RAF) de 41.456,22€ i unes DPO de 3.400 € anuals. Deu anys més tard, la RAF està situada en els 44.629,53€ i les DPO en 3.660,26 €
Per tant, en deu anys, la RAF s’ha incrementat un 7,65% mentre que l’increment de les DPO ha estat també del 7,65%. En aquest mateix període, quin ha estat l’increment del cost de la vida? Doncs segons IDESCAT, l’IPC s’ha incrementat un 12,2% en aquests mateixos deu anys. En altres paraules: des del 2010 fins avui els professionals sanitaris han perdut un 4,55% del seu poder adquisitiu.
Em pregunto que seria millor a l’hora de premiar la dedicació i entrega dels professionals del sistema de salut de Catalunya, si abonar-los una paga extra aquest any 2020 o retornar-los-hi el poder adquisitiu manllevat per les retallades. Segurament, les dues propostes al mateix temps són la millor opció, tot i que recuperar el poder adquisitiu del 2010 hauria de ser una prioritat absoluta dels departaments de Salut i Economia. Avui dia, resulta immoral que el personal sanitari tingui una capacitat de compra per sota de la que tenien l’any que varen començar les retallades amb aquell 5% de reducció del salari decretat per el govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero.
Però l’actitud del personal sanitari mereix quelcom més que un reconeixement econòmic. S’han entregat en cos i ànima a salvar vides, assumint riscos personals derivats en molts cassos de la manca d’elements de protecció individual que l’administració sanitària ha estat incapaç de subministrar en temps, forma i diversitat. Més enllà dels horaris, més enllà del que serien la seves obligacions estrictes els sanitaris del sistema públic de salut de Catalunya han estat a una gran alçada, molt per sobre de l’administració que els hauria d’emparar.
És per això que la meva proposta va més enllà del simple premi econòmic o la recuperació del poder adquisitiu. Entenc que el personal sanitari de totes les categories mereix un homenatge nacional de tots els catalans, i proposo que aquest homenatge es celebri l’11 de setembre, deixant de banda de manera provisional aquest any les reivindicacions independentistes, atès a més que aquell dia segurament tampoc serien possibles concentracions massives de persones. Estaria bé que aquell dia, i de forma extraordinària, el govern català organitzés actes d’homenatge als sanitaris per tot Catalunya, i que TV3 s’hi sumés organitzant aquell dia una marató, també extraordinària, que tenen prevista ja per aquest tema, amb l'objectiu de recaptar fons que serveixin per a la recerca contra les malalties d’origen víric.
Aquest any la samarreta de l'11 de setembre hauria de servir per ajudar als investigadors catalans que treballen en la recerca d'una vacuna contra el coronavirus...
Está molt bé l'opció doble o triple de la consideració pública + la paga extra + la recuperació del poder adquisitiu del 2010, però no hem de perdre de vista que dintre de l'espai europeu som dels professionals pitjor pagats i per tant encara seria millor que ens equiparessim laboral i economicament amb els nostres homònims de la resta d'Europa. Ja està bé de donar el mateix però dues i tres vegades menys de sou que a la resta de països europeus. I és per això i per el nostre valor formatiu que ens desitgem a la resta de països del voltant i per això que cada vegada és mes gran la fuga de talents.
ResponEliminaPer tant hi ha un altre opció, per mi més interessant que tendría con eix fonamental aquesta equiparació. Es de justícia i de equitat del que parlem i què hem de reclamar. Tot el demés no són més que engrunes que intenten silenciar el nostre veritable clam.