diumenge, 26 d’abril de 2020

I després del coronavirus, què?


Aquests dies estem tots pendents de l’evolució de la pandèmia, però una vegada superada aquesta fase inicial ningú pot pensar que les coses tornaran a ser com eren abans de l’aparició del coronavirus en les nostres vides. Si la ciència troba una vacuna eficaç, els canvis que venen seran menys radicals, però mentre aquesta vacuna no aparegui assistirem a canvis molt significatius  en el funcionament del sistema sanitari. 


Un d’aquests canvis es produirà a les sales d’espera dels centres sanitaris, tant d’hospitals com de primària. Es limitarà la capacitat? Com es respectarà l’anomenat distanciament social? Caldrà utilitzar equips de protecció individual, no només per part del personal sanitari? Què passarà amb les habituals saturacions dels serveis d'urgències dels hospitals? Continuarem veient malalts en lliteres aparcades als passadissos d'Urgències?  Em pregunto com s'ho faran a l'Hospital Clínic de Barcelona amb les cues llarguíssimes que s'organitzen cada matí per les extraccions al laboratori, per posar un exemple.      

I les habitacions del hospitals públics? Continuaran sent dobles? Hi haurà un règim de visites establer per evitar contagis? El personal de suport com auxiliars, camillers, netejadores o personal de manteniment hauran d’anar protegits d’alguna manera especial? El sobre-cost que tot això comportarà serà assumit per el CatSalut o com ha passat tantes vegades els centres sanitaris hauran de resoldre aquestes situacions amb càrrec al seu compte d’explotació?

Amb tota certesa, el funcionament de les consultes també es veurà afectat en el període de la post-pandèmia. En aquest àmbit les noves tecnologies seran sens dubte de gran ajuda atès que algunes visites que avui són presencials podran realitzar-se telemàticament tant als hospitals del SISCAT com als centres d’atenció primària. Segurament assistirem a un increment molt significatiu de la e-consulta que ja està funcionant amb èxit en l’actualitat. Aquesta pràctica serà una de les eines per intentar des-massificar les sales d’espera. 

On també cal preveure canvis importants és a les residències socials i als centres sociosanitaris on hi conviuen persones d’edats avançades amb un fragilitat notable. En aquest centres, que en general estan força deixats de la mà de Déu pel que fa a mesures de seguretat del pacient, viuran segurament canvis molt importants de cara al futur. La crisi de la Covid-19 ha posat de manifest, entre altres coses, les moltes mancances d’aquest centres des del punt de vista sanitari. El propi plantejament de l’administració pública, pel que fa a residències socials vigent fins ara, s’ha mostrat com un autèntic fracàs quan el sistema ha estat posat en tensió per el virus, i ha comportat canvis de dependència, passant de estar sota les directrius del departament de Treball a dependre del departament de Salut. Sembla increible que alguna ment brillant de la Generalitat  hagi permès que el dret que té qualsevol ciutadà de ser atès per la sanitat pública a casa seva quan ho necessita, el perdi si ingressa en una residència social. I si algú ho dubta, els asseguro que això ha passat a Catalunya...

Però els canvis també afectaran als centres sociosanitaris de la xarxa pública, sobretot a aquells que estan muntats des de la perspectiva del negoci i no del servei, que n’hi ha, i encara que Salut miri cap a un altre costat, tenim centres sociosanitaris dins del SISCAT que són un negoci i no un servei per als malalts que hi estan ingressats. Aquest centres acostumen a tenir capacitats importants pel que fa al nombre de llits, atès que per sota dels 80 llits el negoci no esdevé prou rentable, amb habitacions de dos llits i en ocasions amb banys compartits per més d’una habitació. Es limitarà la seva capacitat? S’exigiran unes ratios de personal més estrictes? Es vetllarà per la capacitació professional dels que hi treballen? Es prendran mesures per millorar la seguretat dels pacients ingressats i dels treballadors? 

Què passarà amb els centres de salut mental, alguns dels quals estan en condicions encara pitjors que els alguns sociosanitaris.? Finalment seran també objecte d’unes exigències qualitatives molt més estrictes per part del departament de Salut per tal de garantir la seguretat de pacients i treballadors? Continuarà tot com fins ara?

Finalment, allargant la mirada als treballadors del sistema sanitari, cal preguntar-se si els veurem, ja per sempre, enfundats amb els seus equips de protecció individual com guants, ulleres, màscares, etc., i també ens preguntem com seran els menjadors del personal sanitari, i els vestidors... Moltes coses s’hauran de replantejar, com les sessions clíniques o la presència d’estudiants del rotatori en els hospitals,... I no oblidem els congressos, font de coneixement de molts professionals, que segurament hauran de modificar el seu format.

I en aquest sentit, què passarà amb el 44 Congrés Mundial d’Hospitals que estava previst celebrar a Barcelona del 2 al 5 de novembre d’enguany?  



                     

Cap comentari:

Publica un comentari