dissabte, 18 d’abril del 2020

Els canvis de criteri en els recomptes sempre generen desconfiança...

Què el nombre de contagiats diaris que ens ha anat comunicant cada dia el departament de Salut era un xifra inferior a la realitat, era quelcom sabut des del moment que no hi havia kits de laboratori suficients per a fer els tests corresponents a tots els malalts que presentaven la simptomatologia. En canvi es donava per bona la informació sobre el nombre de persones mortes a conseqüència de la Covid-19.
Finalment ha resultat que ni una ni l’altre eren correctes. El recompte de persones afectades per la Covid-19 ha estat tot un desori, a Catalunya i a l’Estat espanyol, i el nombre de morts es referia únicament als que havien mort en centres hospitalaris.
La informació que diàriament ofereix el “gobierno de España” a la ciutadania sobre la pandèmia és tot un exercici de frivolitat: Expliquen des del robatori de taronges i llimones fins a la detenció d’un hacker de 16 anys... però les dades sobre l’afectació a la ciutadania de la pandèmia continuen sent errònies.
Ara, malgrat el canvi de criteri ordenat per el “ministerio de sanidad” en el recompte dels cassos afectats per el coronavirus, per sobre de l’exactitud de les xifres, a nivell estatal, el que preval és la burocràcia. A algú li estranya?       



Qui va fer saltar totes les alarmes sobre la veracitat de les xifres que l’administració ens donava va ser Marc Castells, alcalde d’Igualada, qui un bon dia va contradir les xifres de morts per coronavirus a la conca d’Òdena que havia anunciat la consellera de Salut Alba Vergés. Des d’aquella denúncia de l’alcalde Castells, ja va quedar clar que alguna cosa estava passant amb el recompte de les persones que havien perdut la vida a causa de la malaltia. En concret l’alcalde comentava que ell tenia informació de la funerària de la zona, i que aquesta li donava una xifra de morts superior a la xifra que havia comentat la consellera. Això succeïa el 4 d’abril proppassat. 

L’alcalde va rebre una resposta de la consellera una mica tensa, en el sentit que la Sra. Vergés, clarament tocada per la denúncia de l’alcalde, va contestar afirmant que el departament només dona les xifres que els arriben pel “circuit oficial” acabant la seva frase amb la cantarella ja coneguda, per molt utilitzada, de “com no pot ser d’altre manera”. Aquesta controvèrsia entre la consellera de Salut i l’alcalde d’Igualada va sembrar tota mena de dubtes entre la ciutadania al voltant de l’exactitud de les xifres que ens havien anat oferint durant l’últim mes. 

Finalment, i després d’analitzar (suposo) la situació, el departament de Salut s’ha decidit per actuar amb molta més exactitud i transparència i oferir una xifra de defuncions molt més propera a la realitat. La xifra de persones que han perdut la vida per al Covid-19, inclourà els èxitus produïts en els hospitals, que era els que s’havien comptat fins ara, però a més s’hi afegeixen els morts als centres sociosanitaris i de salut mental, a les residències socials, i els morts en domicilis particulars que s’hagin produït a conseqüència de la Covid-19 . Tot plegat ha fet incrementar en molt la xifra real de morts per coronavirus a Catalunya.

La gran pregunta és perquè no es va fer així des del primer moment, perquè només es comptabilitzaven com a víctimes de la Covid-19 a aquelles persones que morien en els hospitals. És evident que algú va fer molt malament la seva feina... Aquest canvi en els criteris de recompte fa que tota comparació amb les dades del primer mes i mig de la pandèmia a Catalunya no tingui cap validesa estadística, però com diu la consellera, el canvi de criteri permet donar les dades amb molta més fiabilitat. Gràcies consellera per haver-se adonat que han estat un mes i mig ensenyant només la punta de l’iceberg i que això no era correcte. Més val tard que mai. 

Aquest canvi de criteri a Catalunya, ha tingut la seva repercussió a Madrid. Primer el nou ministre de Seguretat Social (que dona tota la sensació de ser algú sense massa senderi) va desqualificar als experts en epidemiologia catalans que assessoren al govern de la Generalitat, i tot seguit des de Madrid diverses veus es varen aixecar contra el nou sistema de recompte implantat a Catalunya, entre elles la de la ministra Montero (hem passat de Montoro a Montero, però res a canviat respecte a Catalunya), que va dir entre altres coses que "el que és fonamental és que se segueixin les recomanacions que ha plantejat l'OMS". 

I vet aquí per on que just l’endemà, el BOE publica una Ordre del Ministerio de Sanidad en la que es modifica per a totes les comunitats autònomes el sistema de recompte, de manera que s’incorporen alguns dels canvis que havia introduït el departament de Salut el dia anterior i que havien merescut el rebuig de “l’autoridad competente”, com per exemple ampliar el nombre de morts amb els èxitus produïts a residències socials i sociosanitàries o als domicilis particulars sempre que hagin estat sotmeses a una prova diagnòstica. Total, un desgavell absolut, en el que la burocràcia impregna totes les decisions. Quan en la roda de premsa diària que convoca el “gobierno de España” per informar de l’estat de la pandèmia, expliquen que la guàrdia civil ha recuperat 30 kg de taronges i llimones robades, ja es veu quin és el nivell... Esgarrifa pensar en mans de qui estem.

No cal dir que tot plegat ha generat un nivell de desconfiança molt elevat vers el govern espanyol, que sembla molt més interessat en donar una imatge d’autoritat que no pas una d’eficiència. Xifres que no són creïbles, informacions falses, decisions errònies, comentaris fora de context... Quanta incompetència hi ha a la Moncloa!

I mentre tant a Catalunya, segons predica la consellera Vergés, sembla que hem superat el pic de la pandèmia, i per tant s’hauria començat a doblegar la corba... Serà cert? Quan trigarem a reduir-la del tot?   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada