El govern espanyol, incapaç d’aconseguir tests per poder fer la prova del coronavirus de forma exhaustiva a tota la població, es dedica a requisar els tests que diferents empreses del sector automobilístic havien adquirit per garantir la seguretat dels seus treballadors.
Aquest acte ve a completar les actuacions dutes a terme per el govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos, quan varen requisar mascaretes a diferents punts de l’Estat espanyol.
Mica en mica anem entenen de què ha servit que el “gobierno de España” decretés l’estat d’alarma a l’hora de combatre el coronavirus. En una primera fase vàrem saber per boca del president espanyol Pedro Sánchez que “la única autoridad competente en todo el territorio era el gobierno de España”. També ens van deixar clar que es centralitzaven les competències de les comunitats autònomes en matèria de Sanitat, Educació i Transports, de manera que els consellers autonòmics d’aquestes matèries veien com els manllevaven les seves responsabilitats que tot d’una quedaven centralitzades en Salvador Illa pel que fa a Salut, en la Sra. Isabel Celaá pel que fa a Ensenyament i en el Sr. José Luís Ábalos pel que fa a Transports. Aquest plantejament re-centralitzador del govern central no augurava res de bo, i el pas enrere en l’estat de les autonomies era una evidència.
Ràpidament es va poder copsar el fracàs de les primeres decisions re-centralitzadores: les compres de material sanitari (mascaretes entre altres) fetes centralitzadament des de Madrid van resultar un fracàs, que va comportar entre altres situacions lamentables la confiscació de mascaretes a diverses comunitats autònomes i entre elles a Catalunya. Fins i tot el “gobierno de España” se’n va adonar dels disbarats que estaven cometent, i es van veure obligats a fer la vista grossa quan les comunitats autònomes, constatant la manca de tot tipus de material sanitari i la ineficiència de les compres centralitzades, van començar a fer comandes pel seu compte.
Els “èxits” de la compra centralitzada van continuar manifestant-se quan el “Ministerio” dirigit per l’inexpert Salvador Illa va comprar en primer lloc uns tests ràpids a la Xina, no homologats, que van resultar un fracàs atès que fallaven. Però pocs dies després també s’han hagut de retirar del mercat unes mascaretes defectuoses que el “Ministerio” també havia comprat a la Xina. Un desgavell absolut, en un ministeri que després de les transferències de la sanitat a totes les comunitats autònomes de l’Estat s’ha quedat en la pràctica sense competències efectives i sense experiència ni estructura mínimament professional a l’hora de comprar cap mena de mercaderia. A banda d’un ministre inexpert, al “Ministerio” només hi queden funcionaris la majoria dels quals cobra un sou per no fer res.
Un altre de les barbaritats comeses per un govern tan incompetent com el de Pedro Sánchez ha estat el fet de voler tractar a tot el territori de l’Estat de la mateixa manera, malgrat que la situació entre comunitats era ben diferent. Voler tractar a tot el país com si tot fos Madrid ha estat un altre dels grans errors d’aquest govern, més interessat a diluir les xifres tan negatives de la comunitat madrilenya dins de les dades globals de l’Estat, que no pas en aportar les millors solucions a cada un dels territoris que configuren la geografia hispana.
Tanmateix, l’errada més notable d’aquests últims dies, ha estat la confiscació de tests PCR que algunes empreses del sector de l’automòbil s’havien espavilat a comprar per protegir als seus treballadors. El govern espanyol va decidir que dilluns passat es reprenia l’activitat econòmica no essencial, i algunes empreses havien aconseguit comprar tests; doncs vet aquí què aprofitant l’estat d’alarma, el govern espanyol ha decidit que requisava els tests comprats per aquestes empreses. I això després que hagi estat el propi gobierno de España qui, via decret, responsabilitzava a les empreses de garantir la salut dels seus treballadors. I pel que asseguren algunes informacions sembla que a més dels tests per la detecció de la Covid-19, també han estat requisats els equips de protecció individual (EPI) que aquestes empreses també havien adquirit.
Un directiu d’aquest sector industrial deia “les empreses han buscat proveïdors i han pogut fer comandes tot i les dificultats que hi ha per l’alta demanda d’aquests productes sanitaris en els mercats internacionals i ara el govern espanyol ens ho treu de les mans. Tot plegat ens fa pensar que hi ha qui planifica i d’altres que no ho fan ho compensen a cop de decret”
A banda de la desastrosa gestió d’aquesta crisi sanitària, el govern de Pedro Sánchez també haurà deixat una imatge per al record: les compareixences diàries del director del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias del Ministerio de Sanidad Fernando Simón, flanquejat per l’exercit i la guàrdia civil...
Menys mal que ens queda el personal sanitari, perquè amb aquesta colla de polítics anem ben arreglats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada