El sistema sanitari, i sobretot els seus professionals, estan al límit

Després de mes i mig de lluita intensa contra la Covid-19, els professionals sanitaris estan al límit de les seves forces; l’estrès emocional i físic a que han estat sotmesos aquests dies els ha situat en una posició difícil, que requereix mesures assenyades per part de l’administració. En lloc d’això, ens trobem amb un govern espanyol que desoint els conselles dels experts, decreta el relaxament del confinament, posa en risc la vida dels ciutadans, i porta al personal sanitari a ultrapassar en molt, les seves capacitats.

Frivolitat, incompetència, subordinació al poder econòmic, diguin-li com vulguin, el cert és que el “gobierno de España” està demostrant no està capacitat per assumir les responsabilitats que es deriven dels càrrecs que ocupen.  

Afegeix un títol

Milers de treballadors han tornat als seus llocs de treball; llocs de treball en molts cassos no essencials, i per tant, milers de possibilitats de contagis estan sobre la taula, o millor dit, en el transport públic, a les fàbriques, o a les oficines. El govern espanyol ha pres unilateralment una decisió equivocada, que pot costar moltes vides, a part de col·lapsar, ara si, el sistema sanitari. 

El col·lapse del sistema de salut s’ha evitat fins ara bàsicament per dues raons: l’increment del nombre de llits d’UCI que s’ha produït gràcies a la iniciativa de molts hospitals que han reconvertit en llits d’UCI tots aquells racons de l’hospital que han permès assegurar unes mínimes garanties, i el confinament estricte de la població que ha tingut com a resultat una disminució ostensible del nombre de nous infectats. Això sense oblidar la transformació de llits d’hotels en unitats preparades per poder allotjar amb control sanitari a malalts de la Covid-19 que no requerissin UCI, els anomenats hospitals temporals construïts en pavellons esportius o la utilització de llits de la sanitat privada en benefici de malalts públics. A Catalunya, el sistema ha reaccionat ràpid i això ha evitat el col·lapse.  dep

El punt dèbil és el personal sanitari. En aquest apartat, per manca de Sistemes de Protecció Personal adequats i suficients, el personal sanitari ha patit moltes baixes: a dia 15 d’abril hi ha mes de 5700 professionals que han donat positiu a la Covid-19. Vol dir que més d'un 14% d’infectats a Catalunya són professionals sanitaris. Només aquest fet ja denota per si mateix que alguna cosa ha fallat. 

Tanmateix els problemes no s’acaben aquí. El president del govern espanyol, el Sr. Pedro Sánchez ha decidit que els treballadors de serveis no essencials han de tornar a la feina. Una decisió que moltes veus coincideixen a qualificar com precipitada atès que la intensitat de la pandèmia a l’Estat espanyol no està encara a un nivell suficientment baix com per iniciar el des-confinament així com així. És l’estil del Sr. Pedro Sánchez, sense cap informe tècnic que recolzi la seva decisió, però això si amb el suport de l’Ibex35 que sens dubte és darrere la mesura. Quanta frivolitat en un governant !  

Fins i tot el Dr. Antoni Trilla, membre del consell científic assessor del govern espanyol en matèria de la Covid-19, ha explicat que a ell ningú l’ha consultat als efectes de l’inici d’aquest des-confinament. El Sr. Sánchez no ha pogut mostrar cap informe signat per experts en la matèria que aconsellés aquesta des-escalada del confinament. És per tant una decisió presa exclusivament en clau econòmica que genera una gran inquietud a la societat, i que posa en risc, una vegada més, la vida de les persones i als professionals sanitaris.

Cal tenir en compte que els professionals porten un mes i mig treballant incansablement les 24 hores del dia, intentant salvar vides; que estan vivint situacions psicològicament molt dures veient com en masses cassos moren malalts afectats per el coronavirus, i prenent decisions a vegades sobre qui ha de continuar vivint i qui no, amb un desgast físic, mental i psicològic molt elevat. Aquets professionals necessiten un escenari en el futur immediat diferent al que tenen ara mateix davant seu. És per això que prendre decisions que poden comportar un nou allau d’infectats és d’una frivolitat impròpia d’un dirigent polític de primer nivell. Tant de bo aquesta allau no es produeixi, perquè si arriba, el col·lapse del sistema, ara si, estaria assegurat. A França, amb una pressió assistencial per sota de la nostra, estan pensant en una prima econòmica per als professionals sanitaris. Aquí de moment, molt agraïment per part de la ciutadania, i molt poca consideració per part del govern espanyol. L’abnegació i entrega dels nostres professionals mereix un altre actitud, molt més respecte i sobretot una protecció que no tenen, per part d’un govern que està molt més pendent del que li exigeix el poder econòmic que de proveir de seguretat i salut a la ciutadania.     

Abans de relaxar el confinament de la població hauria estat necessari que es rebaixés la pressió assistencial del sistema sanitari, amb una reducció del nombre de pacients hospitalitzats i això hauria permès recuperar bona part del personal sanitari que avui està francament al límit.