El coronavirus ha posat en evidència, entre altres coses, quant ineficient resulta la burocràcia en l’administració pública. Quan aquesta ineficiència genera pèrdues econòmiques, el problema esdevé greu, però quan a més afecta a la vida dels ciutadans, la burocràcia estèril esdevé del tot intolerable.
Fa uns dies explicava en el blog que la SEAT havia aconseguit homologar el seu respirador de campanya a l’Agència Española de Medicamentos y Productos Sanitarios, i que una altre respirador de Leitat, també de campanya, estava en fase d’homologació, que finalment ha obtingut. Ara arriba la notícia que un empresa catalana dedicada a treballar amb gasos ha aconseguit homologar un altre respirador, aquest ja no de campanya, sinó un respirador hospitalari que respon a totes les característiques formals d’aquesta mena d’equipaments.
Es tracta de la firma GasN2 ubicada a Parets del Vallès, referents en el mercat de consum de gasos, especialitzats en equips cromatogràfics, equips de fred i analitzadors d’oxigen. Tal com explica el seu gerent Oriol Martínez, el fet de ser experts en gasos, els va fer pensar, davant l’escassesa de respiradors denunciada pels mitjans quan va esclatar la crisi del coronavirus, que sense masses canvis en les seves línies de producció, ells podien dissenyar i fabricar respiradors de qualitat per donar resposta a les necessitats de la immensa majoria d’hospitals, mancats d’aquests aparells.
L’emprenedoria consisteix en identificar una necessitat, i a partir d’ella donar-hi una resposta eficient, de qualitat i a un preu raonable. A GasN2, partint d’unes idees prèvies, es varen assessorar amb metges de la Mútua de Terrassa, que els van corregir algunes debilitats del prototip inicial, i tot seguit varen fer proves fisiològiques a l’Hospital Clínic per comprovar que les característiques del gas produït eren les que el metge havia demanat tant pel que fa a la pressió, com al cabdal, com a la quantitat d’O2, i finalment varen fer les proves amb animals a l’Hospital Germans Trias de Badalona, amb resultats positius en tots aquesta assajos.
GasN2 posa al mercat uns dispositius autònoms de respiració, de fabricació catalana anomenats DAR 1.0, que segons les necessitats del pacient permeten proveir una mescla de gasos determinada, en les condicions de volum i cabdal requerides. L’ajustament de les condicions de subministra es fa mitjançant una pantalla molt intuïtiva i fàcil de usar. La ventilació del pacient es pot seguir en la pantalla incorporada a l’equip que també permet mitjançant un software de control, la detecció de problemes i alerta de qualsevol situació anormal. L’aparell està constituït per components de tipus industrials, pneumàtics, elèctricx i electrònics
El procediment d’homologació amb l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris va comportar alguns canvis que GasN2 va introduir amb agilitat en els seus prototips, fins i tot alguns de tan ridículs com canviar la paraula “aspiración” per “inspiración”. Tanmateix superades aquestes dificultats es va aconseguir homologar el respirador, però ai las, l’homologació, com en tots els aparells homologats fins ara, no era definitiva sinó que era una homologació per poder passar a la fase de “proves clíniques” mentre duri la pandèmica del coronavirus, cosa que impedeix la lliure comercialització de l’aparell fins que l’homologació no esdevingui definitiva una vegada superades aquestes “proves clíniques”, fet que no succeirà fins que no s’acabi la pandèmia, és a dir, fins que els respiradors deixin de ser una necessitat urgent per als hospitals. A GasN2 han viscut una autèntica “muntanya russa” a l’hora de fer realitat la proposta inicial, i ara es troben que no poden procedir a la comercialització dels equips fins que no es superi aquesta fase de “proves clíniques”
Tot i així, segons manifesta el gerent de GasN2, el respirador DAR 1.0 ha vingut al mercat de productes sanitaris per quedar-s’hi. No es tracta d’una operació conjuntural sinó d’una aposta estratègica de la companyia per aportar als centre hospitalaris un respirador construït íntegrament a Catalunya, capaç d’aportar tecnologia, qualitat i assistència tècnica del fabricant, a preus competitius. La seva capacitat de producció podria acostar-se a les 100 unitats diàries. A GasN2 no veurien malament que en el teixit industrial del país hi hagués algun altre empresa dedicada també a la fabricació de respiradors, atès que “la competència és bona per millorar la qualitat dels productes”.
Avui en dia, i com a conseqüència de la paradoxal situació que genera la burocràcia de l’administració i les reglamentacions absurdes, ens trobem que els hospitals no poden adquirir lliurement aquests respiradors amb diners procedents del seu pressupost. Només poden adquirir-los si reben alguna donació altruista; només en aquest supòsit poden comprar els respiradors. És justament el que ha passat a l’Hospital de Vic, centre que ha rebut una donació d’una coneguda empresa vigatana. Pel moment, a banda dels de l’Hospital de Vic, hi ha respiradors en fase de proves clíniques a l’Hospital Mútua de Terrassa, l’Hospital Clínic i algun altre centre. Tampoc el CatSalut pot adquirir aquests equips fins que l’homologació no esdevingui definitiva. Per tant, una iniciativa duta terme per salvar vides, no pot ser comercialitzada perquè la burocràcia de l’administració i l’alt funcionariat ho impedeixen. Quantes morts seran necessàries perquè el govern espanyol entengui que si no modernitzen el país, que si no agilitzen les normatives, que si en moments d’urgència preval l’immobilisme derivat de la burocràcia, només aconsegueixen fer més gran el drama de les famílies? Quan en un país la frivolitat domina entre els seus governants, i el regne de la incompetència domina el panorama polític, qui ho acaba pagant són els ciutadans... i malauradament, alguns ho paguen amb les seves vides...
Els respiradors DAR 1.0 arriben a Mútua de Terrassa que també participa en aquestes proves clíniques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada