Ebri de poder, el govern espanyol està prenent males decisions

La frase “La unica autoridad competente en todo el territorio es ahora el gobierno de España” és prou significativa i mostra la frivolitat d’un govern espanyol que ha fet del “poder” la seva obsessió. Tenen la sensació que només ells poden tenir èxit en la lluita contra el coronavirus i per això els cal manar, manar i manar... Per a ells manar és més important que està encertat amb les mesures que es prenen. Manar... però seguint les directrius marcades per l'Ibex35 naturalment; al poder econòmic no se li pot portar la contrària... 

L’estil de les compareixences diàries per informar als espanyols de l’avenç de la malaltia, ja reflexa l’esperit que caracteritza al ADN dels governants de l’Estat. Compareix un tècnic del minsiterio rodejat d’un oficial de la guàrdia civil, i d’un oficial de l’exercit. Amb aquest escenari no sorprèn un llenguatge militar amb frases com frases com “Su Majestad el Rey es el primer soldado de España” o “hoy es viernes en el calendario però en tiempos de guerra todos los dias son lunes” o aquesta altre perla “todos los ciudadanos comportándose como soldados”...  Tot i que la frase per a la història, referint-se al coronavirus, l’ha pronunciat el ministre espanyol de Justícia  Juan Carlos Campo: “Llegaremos al final del túnel con làgrimas en los ojos, pero con el orgullo de ser espanyoles...” Algú dubta que aquesta gent estan una mica malalts?   

Si els resultats d’aquest “manar” incessant fossin positius, es podria estar en desacord en la manera d’exercir el poder, però caldria acceptar l’evidència dels resultats. Lamentablement no ha estat així perquè a banda d’exercir el poder, el “ministerio de Sanidad”, centralitzant la capacitat de decidir, no ha estat gens encertat en la gestió d’aquesta crisi. No descobreixo cap secret si dic que és des del territori des d’on millor es coneix la realitat del que està succeint, i per tant les decisions correctes són aquelles que responen a la realitat de cada territori. L’Estat de les autonomies es justifica precisament per poder apropar la presa de decisions allà on hi ha els problemes. En aquest sentit, La centralització de les compres de material sanitari ha estat un error molt gran del “ministerio” atès que les competències en sanitat fa anys que han estat transferides a totes les comunitats autònomes, per tant, els funcionaris del “ministerio” han perdut l’hàbit de comprar. D’aquesta manca d’expertesa a l’hora de comprar material sanitari, se’n deriven errades com la compra a una empresa xinesa de tests per detectar la presència del coronavirus, que no estaven homologats i no funcionaven. 

També ha quedat clara la manca absoluta de transparència a l’hora d’enviar material per combatre la Covid-19 a les comunitats autònomes. El president Torra ha denunciat que del material utilitzat a Catalunya en la lluita contra el coronavirus, només el 10% l’ha enviat el govern espanyol, de manera que la Generalitat s’ha hagut d’espavilar per aportar el 90% restant perquè Madrid no enviava pràcticament res. I això a banda de les requises de material efectuades també a Catalunya per part de la guàrdia civil. Destaca en aquest sentit la contradicció de les autoritats sanitàries que al principi de la pandèmia afirmaven que les mascaretes no eren necessàries, i en canvi aquests últims dies estan dient que tothom n’haurà de portar,  quan en el país no hi ha, ni de bon tros, les que serien necessàries.

Es tracta per tant, d’un exercici del poder erràtic i dubitatiu que posa en perill la salut dels ciutadans. Primer en la tardança a l’hora d’imposar el confinament dràstic que recomanaven els experts i que el govern espanyol no decretava per les pressions del poder econòmic. Més tard anunciant una precipitada sortida del confinament abans d’hora que pot acabar significant una segona onada de persones infectades. Un govern manifestament incompetent, erràtic, dubitatiu, més inclinat a combatre el virus amb esperit militar que no pas amb els coneixements cinetífics, partidari d’exercir el poder com a mostra de la seva grandesa, encara que d’aquest exercici se’n derivin errades que el deixen en el més absolut dels ridículs.

I dintre del govern, qui té la màxima responsabilitat és naturalment el seu president, el Sr. Pedro Sánchez Pérez-Castejón. Un president que es distingeix sobretot per ser l’home de les frases enginyoses encara que els fets el facin quedar malament. No s’entén d’altre manera la seva frase “el virus no entiende de territorios ni de fronteras” i quatre dies més tard decretava el tancament primer de les Illes Balears, i pocs dies després tancava les fronteres terrestres de l’Estat. Tota una contradicció que demostra la pobresa intel·lectual del personatge. Pedro Sánchez ha demostrat que el càrrec li va gran; que no té consistència intel·lectual i que li costa prendre decisions, i quan les pren, s’equivoca. 

Parlant de decisions equivocades, sembla que el Sr. Sánchez està disposat a prolongar l’estat d’alarma fins a finals d’abril, per gaudir encara més del plaer morbós que li produeix el ser “la autoridad competente en todo el territorio”, i en canvi vol alleugerir el confinament de la població a partir de demà mateix, permetent que els treballadors facin feines no essencials, la gent utilitzi el transport públic, obrin molts comerços etc., i això sense ni tan sols consultar a la “comissió d’experts” que tan pomposament va anunciar. Si van mal dades, la fiscalia hauria d’intervenir: el Sr. Sánchez prenent decisions imposades pel poder econòmic, està posant en perill la vida de molts ciutadans. 

El desvergonyiment del Sr. Pedro Sánchez és tan agosarat i els seus valors ètics tan inexistents, que fins i tot s'ha atrevit a responsabilitzar a les empreses  si a conseqüència de les decisions que ell ha pres, creix el nombre d'infectats en l'àmbit laboral per la Covid-19. Inaudit...