Bé sigui per incompetència del ministre de sanitat Salvador Illa, per els problemes derivats de la burocràcia més inútil, o bé per que els funcionaris de l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris són una colla d’incompetents, o per una mica de tot, el cert és que si tots plegats haguessin actuat amb més celeritat, avui s’haurien pogut estalviar algunes vides de persones que poden haver mort per no disposar d’un nombre suficient de respiradors.
És evident que els aparells sanitaris han de passar una homologació abans de ser aplicats als malalts, però també és evident que en cassos excepcionals com els que estem vivint, els terminis per fer els tràmits administratius i les proves que correspongui, s’haurien d’escurçar al màxim, quan hi ha en joc la vida de moltes persones.
La lentitud del “ministerio” a l’hora d’homologar respiradors és exasperant i inacceptable. En un país seriós i democràtic aquesta situació hauria comportat cessaments fulminants.
Catalunya és terra d’emprenedors, i un país amb un fort teixit industrial. Per això quan varen començar a difondre’s notícies que alertaven de la manca de respiradors a les UCI per atendre l’allau de malalts afectats per la Covid-19, van aparèixer diverses iniciatives per fabricar respiradors i pal·liar així la mancança d’aquests elements en el mercat. D’aquestes iniciatives en destacaria dues. La de la fàbrica SEAT a Martorell, i la de Leitat a Terrassa.
Tanmateix el problema sorgeix quan els prototips desenvolupats per aquestes iniciatives es presenten a l’Agència Espanyola de Medicaments y Productes Sanitaris (AEMPS) per tal d’obtenir la corresponent homologació i poder ser aplicats directament als malalts. Aquests respiradors entrarien dins del concepte de “productes sanitaris” i en aquest sentit l’administració sanitària entén com a producte sanitari “qualsevol instrument, dispositiu, equip, material o altre article, utilitzat sol o en combinació, inclosos els programes informàtics que intervinguin en el seu bon funcionament, destinats per el fabricant a ser utilitzats en els sers humans”.
Doncs bé, a partir d’aquí és quan s’entra en un procés etern, que si ja costa d’entendre en condicions normals, resulta del tot incomprensible en una situació de gravetat extrema com la que estem patint. Que els productes sanitaris hagin de ser sotmesos a un procés d’homologació, no ho discuteix ningú; només faltaria. Ara bé, que en circumstàncies com les actuals l’administració sigui incapaç d’escurçar terminis i facilitar els tràmits per evitar drames sanitaris és del tot imperdonable. Que els funcionaris del “ministerio” triguin hores i hores per fer aquestes homologacions supera el sentit comú i voreja de molt a prop la irresponsabilitat.
Entre les iniciatives catalanes per homologar respiradors cal esmentar la del Centre de Tecnologia Leitat, que sota la batuta del Dr. Manuel Balcells ha desenvolupat un respirador de campanya fabricat en 3D, susceptible de ser industrialitzat. Ho han aconseguit mitjançant una aliança entre el Consorci de la Zona Franca, CatSalut (a través del Consorci Sanitari de Terrassa i l’Hospital Parc Taulí de Sabadell) i Leitat (Tecnio). Es tracta d’un respirador anomenat Leitat 1, amb un disseny simplificat al màxim, un dispositiu mèdic robust, d’utilitat i de menor complexitat, que facilita la seva producció i muntatge. Una vegada incorporats els requeriments de l’Agencia Espanyola del Medicament i productes Sanitaris, es podrien produir entre 50 i 100 unitats diàries d’aquest model de respirador que seria fabricat a les infraestructures del Consorci de la Zona Franca de Barcelona.
Utilitzant la impressió en 3D, Leitat també podria començar la producció de sistemes per bifurcar que permeten donar accessibilitat a més d’un pacient afectat per la Covid-19 des d’un únic respirador. La seva utilització només pot ser decidida per especialistes que assegurin el correcte funcionament de l’equip, i el seu ús s’ha acceptat en aquests moments crítics a causa del gran nombre de pacients que no pot estar connectat a un respirador.
L’altre iniciativa catalana és la liderada per l’empresa Protofy.XYZ amb la participació de SEAT com a fabricant. Es tracta d’un respirador mecànic, que es gradua manualment i que s’ha desenvolupat a partir de les aportacions de dos metges de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i un metge de l’Hospital Clínic de Barcelona, hospitals en els que el respirador serà testat de forma immediata. OxyGEN és el nom d’aquest respirador que és mecànic i no incorpora cap element electromagnètic que pugui causar interferències amb altres aparells existents a les UCI. Per tirar endavant la fabricació d’aquests respiradors amb una producció prevista de entre 150 i 300 unitats al dia, SEAT ha organitzat tres torns diaris de treball de matí, tarda i nit, en una línia de producció que ja està preparada per iniciar la fabricació.
Això si, el “ministerio” serà qui decidirà a quines autonomies s’envien aquests respiradors i a quins hospitals, no fos cas que es discriminés a algun centre; així qui podrà discriminar impunement serà el “ministerio” seguint l’absurditat de moltes de les decisions que han anat prenent fins ara. Com els agrada el poder; com els agrada manar; com els agrada imposar; ...què incompetents arriben a ser...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada