divendres, 10 d’abril de 2020

ICASS, l’Institut que alguns varen desfer, i que ara s’ha convertit en el gran enyorat


Després del fracàs del departament de Treball en la gestió del centres residencials per a gent gran, s’alcen algunes veus reclamant que es torni a recuperar aquell Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS), que des de l’any 1983 en que fou creat, fins a l’any 2015 en el que fou diluït dins del departament de Benestar i Família, havia vetllat exitosament per la salut dels nostre avis. 
També es reclama que l’atenció residencial sigui adscrita amb caràcter definitiu al departament de Salut, i que l’atenció s’enfoqui des d’una perspectiva professional i sanitària en lloc de la
 visió Kumvaià practicada aquests últims temps. 


El fracàs de la gestió sanitària dels centres residencials no es pot acabar amb una sessió entre el vicepresident Aragonès, la consellera Vergés i el conseller El Homrani en la que es traspassa a Salut les competències de Treball en aquesta matèria. Cal assumir responsabilitats, cal que els responsables d’aquest desgavell se’n vagin a casa.  El que ha passat amb les residències per a gent gran és prou greu, perquè alguns consellers presentin la seva dimissió...           



A l’any 1983 la Generalitat de Catalunya va crear l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) que va quedar assignat al departament de Sanitat i Seguretat Social (que era el nom de l’actual departament de Salut en aquella època). La seva funció consistia en aportar solucions als problemes i a les necessitats de la gent gran, que en aquella època començaven a demanar respostes al que se suposava que era “l’estat del benestar”   

Al 1988 es va crear el departament de Benestar i Família i dins de les seves funcions se li va assignar l’ICASS, que va deixar la dependència del departament de Salut. En aquest traspàs de competències al departament de  Benestar i Família també s’hi va incloure el programa “Vida als anys”, que havia tingut una excel·lent acollida entre la ciutadania i sobretot en aquell col·lectius d’edat avançada. Es tractava de procurar donar  vida als anys i no només anys a la vida.  

Al 2006, sota el govern tripartit presidit per José Montilla, el departament de Benestar i Família passa a dir-se d’Acció Social i Ciutadania, i l’ICASS continua integrat al nou departament. Va ser al 2010, quan desapareix el nom d’Acció Social i Ciutadania i el departament recupera el seu nom anterior de Benestar i Família. De nou l’ICASS continua integrat en el seu sí fins que a l’any 2015, sota el govern presidit per Artur Mas, l’ICASS com a tal desapareix i les seves funcions es dilueixen dins del departament de Benestar i Família.

Al 2016, qui desapareix és el departament de Benestar i Família, i les seves funcions s’integren dins del departament de Treball, en una decisió imposada per ERC i que ha resultat catastròfica per a molt avis catalans. Ara, a l’abril de 2020, després de més 1150 morts en residències d’avis, ERC reconeix el seu error estratègic, i comunica al president de la Generalitat que han decidit traspassar “temporalment” al departament de Salut les competències sobre els centres residencials. El president Torra ho accepta atès que ell mateix havia exigit al vicepresident Aragonès canvis immediats atesa la manca de lideratge del departament de Treball i després del caos imperant en l’atenció residencial a la gent gran.

Considerant el mal produït a la ciutadania, no n’hi ha prou amb traspassar la competència a Salut. Cal exigir responsabilitats i com a mínim hi ha tres possibles negligències que cal posar sobre la taula. La primera afecta lògicament al conseller de Treball per la caòtica gestió de les residencies de la gent gran i la manca absoluta d’un lideratge efectiu. Fa temps que el sector li demanava recursos i més atenció a les necessitats del sector per part de l’administració, i el departament ha continuat mirant cap a un altre banda, desatenent aquestes peticions per no “incomodar” al vicepresident econòmic del govern de la Generalitat, el Sr. Pere Aragonès.

El Vicepresident Aragonès seria el segon responsable que hauria de dimitir, atès que ha estat incapaç de reaccionar fins que la xifra d’infectats per el virus, i la de morts que hi ha hagut entre les persones més fràgils de la societat, ha arribat a ser esfereïdor. També és responsable directe de no haver assignat en els pressupostos els recursos suficients per atendre amb garanties les necessitats del sector, malgrat les moltes vegades que entitats com ACRA el varen informar de la situació real que estaven patint. Està molt bé intentar controlar el pressupost i contenir les despeses, és la seva funció, però aquest conseller, pel que fa als centres residencials, no ha tingut la sensibilitat necessària per adonar-se de la situació límit que el sector estava patint.  

Hi ha encara un tercer responsable. Aquest no té noms ni cognoms coneguts. Em refereixo a l’estratega que a l’any 2016 va decidir acabar amb el departament de Benestar i Família i diluir les seves funcions dins del departament de Treball. Sigui qui sigui i es digui com es digui aquest personatge, caldria apartar-lo per sempre més de qualsevol responsabilitat política; mereix el rebuig de la societat. 

Finalment, demanar al president de la Generalitat que estudiïn bé la conveniència de recuperar novament una institució com l’ICASS que ara es troba tant a faltar. 


PS.- He rebut d'un bon amic, l'escrit que adjunto. En recomano la lectura:


Excelente descripción, aunque desearía complementar el artículo, añadiendo algunas reflexiones.
DE AQUELLOS POLVOS, VIENEN ESTOS LODOS
Es cierto que los centros sociales fueron creados como residencias para personas que, llegadas a una cierta edad, pudieran disponer de muchas de las comodidades del hogar, con unos servicios a su disposición.
En el año 1986 todo el mundo alabó esta iniciativa del Govern, pero probablemente nadie pensó en el envejecimiento y progresivo deterioro que sufrirían estas personas. Con ello las residencias sociales necesitarían además de una atención social y familiar, de un soporte sanitario. Pero claro, las decisiones políticas de los gobiernos de turno se limitaron a legislar poniendo parches, que consistían en indicar que las residencias debían disponer de cuidados de enfermería y soporte médico, sin otras especificaciones.
¿Cuál ha sido la realidad?  Que, en todos estos años como hemos visto ahora, este soporte sanitario no se ha concretado en nada eficiente. 
De hecho, los problemas de salud de los residentes, con demasiada frecuencia, han repercutido en los servicios de urgencias hospitalarios, que recibían pacientes de estos centros, en condiciones cada vez más precarias. Aunque en algunas ocasiones la Atención Primaria de Salud se hacía cargo de la atención a los residentes; con pesar debo decir que no ha sido lo habitual. Y ahora corriendo debido a la situación actual, la Consejería de Salud se ha hecho cargo de la gestión de las residencias sociales. 
Pero hoy es necesario recordar y decir que durante años, desde la década de los noventa hasta ahora, muchos profesionales de la salud, hemos intentado revertir este desajuste de la atención sanitaria en las residencias sociales:
·       En su momento, técnicos de la Conselleria de Salud trabajamos para que se incorporara un módulo sanitario en las residencias sociales, a fin de involucrar activamente el sistema sanitario en el ámbito residencial... no lo conseguimos, (prioridades políticas).
·       En otro momento, el ICASS de la consejería de Serveis Socials, fue totalmente impermeable a las iniciativas propuestas por salud, probablemente debido a un exceso de celo (¿político?). Solo se logró crear una comisión de seguimiento, sin resultados prácticos.
·       Más adelante, técnicos del departamento aconsejamos a la consejera de salud, que se hiciera cargo del ICASS. Se proponía mantener el espíritu residencial introduciendo el concepto de integralidad de la atención a las personas. No lo conseguimos (decisiones políticas)
·       Y por fin, se creó un plan interdepartamental de atención integral a las personas con dependencia. Los responsables del mismo (que intentaron introducir criterios de integración), toparon con las diferentes consejerías. El plan desapareció.
Como ha dicho el articulista, el colmo ha sido que se anulase el ICASS y que la red social se incorporase al Departamento de Trabajo (???).
Ahora lamentablemente constatamos el nivel asistencial de las residencias sociales y la consejería de salud ha de hacerse cargo de esta red extensa e intensa de nuestro país. Espero que sepan elaborar un plan de trabajo y ejecución con la mayor coherencia posible. A la vez, que sepan rodearse de técnicos como el Dr. Ledesma y su equipo que sabían lo que debía hacerse y lamentablemente no pudieron.
Como diría  Patrick Geddes pensemos globalmente y actuemos localmente─, adecuando lo mejor del sistema para nuestras personas mayores que merecen el más profundo respeto y por supuesto, la mejor atención. 
Dos consideraciones finales: 
a.     No vale empezar a clasificar las residencias sociales en A,B y C (o 1,2 y 3), sin tener un plan estratégico integral de atención. Cuando oigo que algún político repite esta clasificación, pienso que alguien se ha inventado una extraña taxonomía.
b.     Desde hace años, uno de los problemas que están afrontando las personas que viven en el Reino Unido es la integración sociosanitaria. De hecho, antes de la pandemia, era una de las preocupaciones más importantes del NHS. Pocos profesionales de nuestro país eran conscientes del problema.
Confío en que sepamos afrontar con coherencia esta atención integral a las personas mayores.                       

Cap comentari:

Publica un comentari