Tancar centres d’atenció primària amb l’objectiu de focalitzar tota l’assistència en l’atenció a la Covid-19 va ser una mesura que en un inici va generar una certa controvèrsia entre els mateixos professionals sanitaris. N’hi havia a favor de la mesura, però també n’hi havia en contra. Passades unes setmanes d’aquelles decisions, sembla que la mesura va ser un encert, de manera que l’assistència primària en la seva vesant d’assistència domiciliària i telefònica s’ha constituït com una línia de contenció molt eficaç de la Covid-19, i per tant ha contribuït decisivament a evitar el col·lapse que es cernia sobre els hospitals.
Val a dir, que aquesta reorganització de l’assistència primària no només l’han dut a terme els centres vinculats a l’ICS. Altres institucions que gestionen equips d’atenció primària també s’han afegit a la iniciativa.
Davant d’unes mesures que s’han mostrat eficaces contra la Covid-19, només es pot retreure que no s’hagués cercat el consens suficient amb els diferents actors del sistema, abans de la seva implementació.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ_RpWrFZIpcJSPu4zMivyXYqQm8yfqu_J28flCi2CywOFGzOvsb9Pj_MR-qaCcSBhqcGNfVYT3Vz7WdpVbDgMcxgJyPazOZwLOcPuGMR95M93scrUpGYx7GENcahzmMOPmoKdIn4ClA/s320/hospital-clinic-1024x684.jpg)
Què ha permès aquests tancaments o reducció d’horaris? D’entrada ha possibilitat una cosa molt important com és deslliurar als professionals de la primària de molta càrrega burocràtica que els prenia un temps considerable. Però també ha permès crear una barrera contra la Covid-19, gràcies al fet de destinar una bona part dels recursos humans a aquesta línia assistencial, sense marginar altres malalts considerats urgents. Aquesta actuació de l’assistència primària suportant el primer embat de la pandèmia ha restat pressió a les urgències hospitalàries ja amb prou tensió, i ha permès diagnosticar malalts en un estat no excessivament avançat de la malaltia, fet que ha contribuït a evitar situacions límit per a la vida de molts pacients. I tot això sense deixar de banda l’atenció als malalts crònics ni l’atenció a algunes situacions que els propis hospitals no podien atendre per haver-se especialitzat en la pràctica, en els malalts afectats per la Covid-19. Segurament gràcies a aquesta magnífica tasca de suport, una desena de directors d’hospitals han fet arribar una carta d’agraïment als seus companys de l’assistència primària per la resposta assistencial que han estat capaços d’aportar.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimFKMslt4uPtJt2qU5t9rfGVqzwTzpMCIZTWzF07QJFq9VguYkPDyefgOjqNshWto-LVkn1MnNkduhyphenhyphentKoq01gQEzg2vv6d9fQzOUGFJUYaEXmWb2XX334-edP24ngP2jkkwmysnYNig/s400/Unknown-1.jpeg)
Ara, amb la pandèmia sembla que relativament controlada, toca pensar en una nova reorganització de l’assistència primària en la que hauran de “conviure” malalts de la Covid-19 amb malalts afectats d’altres dolències. Organitzar aquesta nova fase no serà fàcil, i l’objectiu passaria per evitar una segona onada de la pandèmia tot i que els rebrots de contagis que malauradament es previsible que es produeixin es puguin controlar eficaçment. Tant l’ICS com altres institucions que gestionen l’assistència primària hauran de posar en comú els seus plans per afrontar la nova etapa amb les màximes condicions de seguretat tant per als professionals sanitaris com per als malalts. També serà necessari el consens més ampli possible entre tots els actors del sistema sanitari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada