divendres, 24 d’abril de 2020

Tancar o reduir horaris dels CAP i de consultoris locals, un error?



Tancar centres d’atenció primària amb l’objectiu de focalitzar tota l’assistència en l’atenció a la Covid-19 va ser una mesura que en un inici va generar una certa controvèrsia entre els mateixos professionals sanitaris. N’hi havia a favor de la mesura, però també n’hi havia en contra. Passades unes setmanes d’aquelles decisions, sembla que la mesura va ser un encert, de manera que l’assistència primària en la seva vesant d’assistència domiciliària i telefònica s’ha constituït com una línia de contenció molt eficaç de la Covid-19, i per tant ha contribuït decisivament a evitar el col·lapse que es cernia sobre els hospitals.   


Val a dir, que aquesta reorganització de l’assistència primària no només l’han dut a terme els centres vinculats a l’ICS. Altres institucions que gestionen equips d’atenció primària també s’han afegit a la iniciativa. 
Davant d’unes mesures que s’han mostrat eficaces contra la Covid-19, només es pot retreure que no s’hagués cercat el consens suficient amb els diferents actors del sistema, abans de la seva implementació. 




Quan inicialment es va comunicar el tancament d’alguns CAP, la reducció d’horaris en d’altres, i el tancament d’una majoria de consultoris locals, algunes veus de diferents col·lectius de professionals sanitaris demanaven que la reorganització assistencial que s’estava duent a terme tingués una limitació en el temps i que es tingués en consideració que malgrat els efectes de la pandèmia calia continuar prestant atenció als malalts més vulnerables afectats per patologies cròniques com diabetis, cardiopaties o malalties pulmonars entre d’altres. Fins i tot alguns denunciaven que aquest tancament era un greu error atès que desplaçar l’expertesa i el coneixement de la comunitat a un altre àmbit de ben segur no ajudaria a les persones més vulnerables a mantenir, recuperar i restablir el seu estat de salut. També es queixaven de les limitacions que es derivaven del fet de no poder disposar dels equips de protecció individual (EPI). Alguns professionals mostraven la seva preocupació per no poder atendre adequadament l’increment de consultes diferents de la Covid-19 com per exemple en l’àmbit de la salut mental que experimentava una demanda important a mesura que la pandèmica s’anava estenent, com també es mostraven preocupats per poder fer el seguiment a pacients de la Covid-19 donats d’alta en els hospitals i als que calia atendre des de l’atenció primària. En definitiva, la mesura generava dissentiments.  

Què ha permès aquests tancaments o reducció d’horaris? D’entrada ha possibilitat una cosa molt important com és deslliurar als professionals de la primària de molta càrrega burocràtica que els prenia un temps considerable. Però també ha permès crear una barrera contra la Covid-19, gràcies al fet de destinar una bona part dels recursos humans a aquesta línia assistencial, sense marginar altres malalts considerats urgents. Aquesta actuació de l’assistència primària suportant el primer embat de la pandèmia ha restat pressió a les urgències hospitalàries ja amb prou tensió, i ha permès diagnosticar malalts en un estat no excessivament avançat de la malaltia, fet que ha contribuït a evitar situacions límit per a la vida de molts pacients. I tot això sense deixar de banda l’atenció als malalts crònics ni l’atenció a algunes situacions que els propis hospitals no podien atendre per haver-se especialitzat en la pràctica, en els malalts afectats per la Covid-19. Segurament gràcies a aquesta magnífica tasca de suport, una desena de directors d’hospitals han fet arribar una carta d’agraïment als seus companys de l’assistència primària per la resposta assistencial que han estat capaços d’aportar.  

Aquets tancament dels CAP i dels consultoris locals ha possibilitat la reorganització de les diferents tasques assistencials de manera que molts professionals de la primària poguessin reforçar l’atenció domiciliària i telefònica i donar suport també a malalts ubicats en els hotels medicalitzats o l’assistència a les residències socials que com és sabut darrerament han passat sota la dependència directa del departament de Salut. Atenció domiciliària, atenció als mallats ingressats en hotels medicalitzats i atenció a les residències han estat tres dels fronts que han cobert exitosament els professionals de l’assistència primària.

Ara, amb la pandèmia sembla que relativament controlada, toca pensar en una nova reorganització de l’assistència primària en la que hauran de “conviure” malalts de la Covid-19 amb malalts afectats d’altres dolències. Organitzar aquesta nova fase no serà fàcil, i l’objectiu passaria per evitar una segona onada de la pandèmia tot i que els rebrots de contagis que malauradament es previsible que es produeixin es puguin controlar eficaçment. Tant l’ICS com altres institucions que gestionen l’assistència primària hauran de posar en comú els seus plans per afrontar la nova etapa amb les màximes condicions de seguretat tant per als professionals sanitaris com per als malalts. També serà necessari el consens més ampli possible entre tots els actors del sistema sanitari. 

Cap comentari:

Publica un comentari