dimarts, 4 de febrer de 2020

Uns pressupostos pel 2020 que no acontenten ningú

Tot i que trencar la inèrcia de les pròrrogues pressupostàries d’aquests dos últims anys és una molt bona notícia, el pressupost de l’exercici 2020 del departament de Salut serà lleugerament inferior al del 2010. Només aquest fet ja evidencia una anormalitat. No és acceptable que 10 anys més tard, fent més feina i millor que la que es feia llavors, la dotació pressupostària de la sanitat pública ni tan sols arribi a les xifres del 2010. Aquest desfasament entre les necessitats reals i les quimeres que ens expliquen el polítics, només por conduir a una nova situació d’esclat de la bombolla sanitària. 


Amb uns dèficits creixents, i uns increments pressupostaris que no cobreixen ni de lluny els dèficits reals, no cal tenir cap bola de vidre per preveure que ens depararà el futur: el final és evident. Si no s’hi posa remei amb immediatesa, el sistema sanitari camina directe a la fallida. Això vol dir més crisi, més retallades, més llistes d’espera, reducció de la cartera de serveis, més atur en el sector, nous impostos probablement per la via del copagament, etc. Un panorama gens engrescador.




Això xoca frontalment amb les alegries de la consellera Vergés explicant que aquest pressupost es Hollywood. És cert que més valen 900 milions que res; d’això no hi ha cap dubte, però que aquests pressupostos representin la fi de les retallades, ni parlar-ne. Si no canviem, estem  caminant en direcció a una nova crisi molt greu del sistema públic de salut. O es controla la despesa i s’incrementen més els ingressos o això va pel camí del pedregar. 
Els sector social per la seva banda, va també pel mateix camí, i els actors del sistema denuncien la insuficiència dels seu pressupost, que com en el cas de Salut, està molt per sota de les necessitats, i pràcticament congelat des de l’any 2010.   





En paraules de la consellera Vergés al Parlament de Catalunya “Aquests pressupostos són els que necessita el país, la ciutadania, el sistema de salut en global. Ens ho demanen els professionals i pot consolidar un camí important, que dona suport a polítiques públiques engegades per servir Catalunya” Doncs no, Sra., consellera; no és així. El sistema públic de salut necessita molts més diners. No només per que el sentit comú ja et diu que no és possibilista que el pressupost de 2020 estigui lleugerament per sota del de 2010, sinó perquè ho reclamen les forces vives del sector sanitari.

Aquest dies el Cercle de Salut reclamava un increment de 5.000 milions d’€ per posar el sector sanitari en la línia de sortida de la seva sostenibilitat. Però no és només el Cercle  de Salut qui reclama més diners. El sindicat Metges de Catalunya també considera insuficient aquest increment de 900 milions; valora positivament que es produeixi, però explicita ben clarament que amb això no n’hi ha prou

Tanmateix des del sector social tampoc estan contents amb les previsions pressupostàries que es fan per atendre les necessitats de les persones dependents i discapacitades. Els agents socials d’atenció a la gent gran denuncien que els pressupostos del 2020 perpetuen el finançament deficitari del sector. Segons expliquen en un comunicat, els nous pressupostos permetrien dedicar menys d’1 euro al dia per persona en residència assistida, que és el recurs majoritari entre les persones grans en situació de dependència.

Les organitzacions del sector social fa anys que reclamen una millora significativa del pressupost que tenen assignat, i que està congelat pràcticament des del 2010 i fins tot, en una reunió a primers d’any, amb el president de la Generalitat Quim Torra el vicepresident Aragonès i el conseller de Treball, aquests els van reconèixer la situació crítica que està patint el sector i els havien proposat mantenir més reunions per tal de treballar els pressupostos i crear un espai estable de diàleg i anàlisi de les necessitats. La resposta ha estat un pressupost que no recull, ni de bon tros, les reivindicacions de les associacions.   

Els sistemes sanitari i social necessiten més recursos. La societat catalana està molt escanyada a nivell impositiu, de manera que pensar en nous impostos segurament seria rebutjat per la ciutadania. En canvi, un replantejament de les prioritats de la despesa pública, la eliminació d’ineficiències, i el posar de nou en valor la bona gestió juntament amb la millora del sistema de finançament autonòmic també ajudaria... Tanmateix si es corregís el dèficit fiscal al que està sotmès Catalunya, també milloraríem i molt !  I encara milloraríem més si el dèficit fiscal deixés d’existir...  

Cap comentari:

Publica un comentari