Després que el conseller Comin dotés un Pla de xoc per combatre les llistes d’espera amb 100 milions d’€ sense que s’assolís el objectiu plantejat, ara, tres anys més tard, el conseller Aragonès en l’explicació dels acords als que havia arribat amb els Comuns per l’aprovació dels pressupostos 2020, va anunciar que es destinaven només 20 milions d’€ a millorar el problema de les llistes d’espera. És una mostra molt clara de la manca d’empatia de molts polítics vers els problemes reals de la gent i que ens volen fer passar bou per bèstia grossa.
Les llistes d’espera només són un exemple de com el pressupost de la sanitat pública està per sota del que es necessitaria. Farmàcia, els sous dels professionals, la reposició d’equipaments són altres exemples de pressupost insuficient... i n’hi ha més...
El pressupost que el govern català ha pactat amb els Comuns no és suficient per les necessitats que el país té plantejades, ni és suficient per respondre satisfactòriament a les necessitats del sistema sanitari públic. Sens pot dir que és el millor pressupost possible, però en cap cas es pot dir a la ciutadania que aquests són els pressupostos que necessiten els ciutadans. Afirmar-ho ni és ètic, ni respon a la realitat.
I la prova la tenim amb el fet que per millorar la situació de les llistes d’espera es crearà un decret “d’accessibilitat” dotat amb 20 milions d’€ que és just la cinquena part del que el conseller Comin hi ha destinar i que per cert tot i els 100 milions que hi va aportar, tampoc se’n va sortir. Tanmateix sembla que en lloc de 100, van acabar sent uns 70 milions el que el Pla de Xoc es va gastar. Malgrat tot els esforços, les llistes d’espera continuen presents en el dia a dia de la nostra sanitat pública. Val a dir que el Pla de Xoc de conseller Comin només va estar vigent amb dotació econòmica, un sol exercici.
En el contingut d’aquest nou decret d’accessibilitat, el departament de Salut vol establir que les visites a l’atenció primària s’atenguin en menys de 72 hores i reduir a la meitat els temps garantits d’alguns procediments quirúrgics a més d’incorporar-ne de nous, i considerar criteris mèdics i socials a l’hora d’incloure els malalts a la llista d’espera. Sincerament dona la sensació que amb una dotació de 20 milions d’€ addicionals no n’hi haurà prou per aconseguir tot això.
De fet tenim un problema greu de caràcter estructural. Perquè no podem destinar al finançament sanitari un tant per cent del PIB similar al que destinen països com Suècia o Dinamarca amb qui voldríem emmirallar-nos? És evident que el dèficit fiscal que pateix Catalunya juga un paper molt important en aquesta situació. Cada any marxen del país més de 15.000 milions d’€ que l’estat no ens retorna per cap via; sens dubte poder disposar d’aquest diners ens solucionaria molts problemes.
Per això resultat difícil entendre que la prioritat de determinats partits polítics sigui tirar d’ideologia per aconseguir més diners per les arques públiques mitjançant l’increment de la càrrega impositiva que gravita sobre la ciutadania. Si Catalunya té un nivell impositiu el més elevat de l’Estat espanyol, i un dels més alts d’Europa sembla del tot extemporani que hi hagi partits que encara vulguin escanyar més als ciutadans catalans. Incrementar els ingressos pressupostaris augmentant els impostos no és la millor manera de gestionar les finances d’un país. Tot té un límit, i certament a Catalunya l’estem sobrepassant. Segurament caldria una revisió a fons dels elements que determinen la despesa pública a Catalunya; caldria agafar el brau per les banyes, i eliminar del sistema públic tot allò que no és eficient i no aporta valor. I al departament de Salut, si ens posem a mirar, segur que trobarem més d’una guingueta que costa diners i no aporta res.
Mentre tant, anem fent uns pressupostos que segurament són els millors possibles en aquests moments, però que presenten greus mancances per a la sanitat pública. No poder acabar amb les llistes d’espera és una situació que no ens hauríem de permetre. Les llistes d’espera en la sanitat pública no només són un problema que posa en qüestió l’accessibilitat al sistema sinó que a més perjudica greument la qualitat de vida de moltes persones, a banda de posar en risc la seva salut.
Decididament aquests no són els pressupostos que els ciutadans de Catalunya necessiten per fer front als seus problemes de Salut. Recentment el Cercle de Salut ja ha deixat escrit a través d’un estudi, que per eliminar tots els desfasaments de la sanitat a Catalunya caldrien de l’ordre de 5.000 milions d’€ més i en lloc d’això el govern ens en posa 900. És evident que el govern fa el que pot; que aquests pressupostos són els únics possibles en aquests moments, però aquests no són de cap manera, els pressupostos que la sanitat pública necessita. Es queden molt per sota
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada