Les comarques de Girona pioneres en dotar al territori d’una de serveis assistencials en xarxa (i II)

Com s’està adaptant la Regió Sanitària de Girona als canvis i a les noves demandes que actuen sobre el sistema sanitari públic? Quina visió té el gerent territorial de l’ICS a Girona d’aquests serveis d’abast territorial? És un plantejament que anirà a més? 

El Dr. Joaquim Casanovas, gerent territorial de l’ICS a Girona ha volgut donar amablement la seva opinió al voltant d’aquestes qüestions.

  

(...Continua de l’entrada anterior) 

“L’actual mapa sanitari català es va fixar durant la dècada dels anys 80. Va ser un model innovador que va tenir molt en compte la proximitat i l’accessibilitat de la ciutadania a l’atenció especialitzada. D’aquesta manera, pràcticament cada comarca tenia el seu hospital comarcal i cada regió sanitària, un hospital de referència. Aquest model d’èxit ha donat uns resultats extraordinaris tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu i de satisfacció dels usuaris. No obstant això, ja no estem als anys 80. Han passat dècades i, en aquest temps, s’han produït canvis que s’acceleraran encara més en el futur i que afectaran el sistema sanitari de forma directa. 

Canvis en la tipologia de pacients que, amb independència de l’edat i de les malalties acumulades, aspiren a portar una vida autònoma i plena. Sortosament avui un pacient que, per exemple, ha patit un infart i dos processos oncològics i té dues o tres malalties cròniques, pot fer vida normal en la majoria dels casos i ja no és una excepció. 

Canvis en la tecnologia medicoquirúrgica emprada i en l’expertesa necessària per utilitzar-la. Noves tècniques i nous equips d’alt cost que s’han convertit en indispensables per diagnosticar i tractar determinades malalties i que volem que estiguin a l’abast de tothom que els necessiti amb independència del lloc on visqui. 

Canvis en les expectatives dels professionals. La majoria d’estudiants de medicina o d’infermeria que es decanten per una especialitat hospitalària tenen clar que, si un cop completada la seva llarga etapa formativa no poden exercir en condicions òptimes a casa, marxaran a treballar a un altre país europeu o a qualsevol altre lloc del món. No els espanta l’idioma que hauran de perfeccionar o els nous costums a què s’hauran d’adaptar perquè, per sobre de tot, aspiren a dedicar-se a allò que més els agrada i els motiva. I quan parlo de condicions òptimes no em refereixo només a l’accés a un contracte estable i a un bon sou, sinó també a l’accés a tecnologia puntera, a serveis competitius i altament especialitzats, i a projectes docents i de recerca atractius. Tots aquests condicionants que potser fa 40 anys no eren determinants a l’hora d’escollir treballar en un centre comarcal o en un de terciari, actualment s’han convertit en requisits indispensables per a molts professionals.

l'Hospital Josep Trueta de Girona

La Regió Sanitària de Girona està estructurada en sectors molt ben dissenyats. Cada comarca disposa del seu hospital comarcal i l’Hospital Josep Trueta, que és l’hospital terciari de referència, està al centre geogràfic de la Regió. Però per fer front als nous paradigmes que esmentàvem (tipologia de pacients, tecnologies cada cop més sofisticades i costoses, i professionals que aspiren a treballar en centres on puguin desenvolupar-se professionalment d’acord amb les seves expectatives), cal innovar i fer coses diferents amb visió territorial. 

Una aposta clara en aquesta línia és el desplegament de serveis territorials d'especialitats concretes que requereixen de professionals amb un alt nivell d’expertesa que un hospital comarcal difícilment pot oferir. Tenim el cas d’èxit de la Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG). Es tracta d'un model referent i pioner en la integració de tota l’atenció d’endocrinologia a les comarques gironines, que va néixer l'any 1996 quan un grup de joves endocrinòlegs va tenir la idea de crear un servei territorial que anés més enllà de les parets del Trueta, de tal manera que els professionals prestessin servei no només en aquest Hospital, sinó que es desplacessin a donar servei als centres comarcals i d'atenció primària de tota la demarcació. Gràcies a aquest model, els serveis d'endocrinologia arriben a tots els usuaris de la Regió Sanitària Girona amb les màximes garanties de qualitat i equitat territorial, i els endocrinòlegs de la Unitat poden desenvolupar-se professionalment al més alt nivell i obtenir resultats de salut evidents. I tot això, a un cost més baix que altres regions sanitàries on cada centre disposa d'un reduït equip d'endocrinòlegs. 

L’experiència de la xarxa oncològica de l'ICO Girona del Trueta també és un cas d'èxit. L’activitat oncològica que desenvolupen els seus professionals als centres comarcals assegura sens dubte qualitat i equitat territorial en el tractament del càncer. De quina manera sinó podrien disposar aquests hospitals d'oncòlegs punters especialitzats en àrees d’expertesa molt concretes que, a més, fessin recerca i docència a la Universitat?

Més recentment hem apostat per crear un Servei Territorial de Cirurgia Plàstica i Reparadora, gestionat pel Trueta, que ofereix als centres comarcals la possibilitat de tractar els pacients d’acord amb les seves necessitats, en el marc d'una visió integral de l'especialitat i de l'optimització dels recursos disponibles. Això ha de permetre, per exemple, comptar amb un cirurgià plàstic en les intervencions de càncer de mama per tal de poder fer la reconstrucció del pit en el mateix acte quirúrgic. Penseu que li seria fàcil a un centre comarcal petit contractar un cirurgià plàstic que acceptés treballar aïlladament i no en un servei gran d'un centre terciari? També estem avançant amb alguns centres de la Regió Sanitària de Girona en serveis com neurologia, cardiologia o digestiu.

L'Hospital Sta. Caterina de Salt

En aquest context tampoc hauríem de deixar passar l'oportunitat estratègica que ofereix la integració funcional i física de dos centres ubicats dins d'una mateixa àrea metropolitana, com és el cas del Trueta i el Santa Caterina i possibilitar un parc hospitalari de referència mes potent que faciliti aquesta tasca de suport a la resta de centres de la demarcació. Els anys 80 del segle passat no són comparables als anys 20 del segle XXI. I els canvis aniran a més. Per això, si volem preservar en bones condicions la xarxa d'hospitals comarcals és imprescindible trobar noves maneres de treballar en col·laboració, donar un enfocament territorial a tots els projectes i comptar amb el lideratge de l'hospital de referència, sempre des del suport, el respecte i la voluntat de servei."