Brots epidèmics i llibertats individuals

Escrit per Francesc José Maria Sánchez
Soci director de fjmadvocats  

En aquest article, l’autor reflexiona sobre les limitacions que comporta l’aparició del coronavirus en el nostre entorn geogràfic, per a l’exercici de les llibertats bàsiques de les persones i es pregunta si com a societat, estem en condicions de supeditar al bé comú, les restriccions de les mateixes, en el supòsit que l’extensió del virus continuï  sent una amenaça real.  

El brot epidèmic del nou coronavirus (COVID-19) a la Xina ha estat declarat per l’OMS emergència de salut pública d’importància internacional. Encara que els contagis i les morts és concentren a la província xinesa de Hubei bressol del brot, en el món globalitzat en el que vivim no podem baixar la guàrdia davant del risc d’extensió territorial de l’epidèmia. Els exemples d’Itàlia, Corea del Sud, Iran i molt recentment Catalunya entre altres països, són prou significatius.

S’ha parlat molt sobre les conseqüències econòmiques que la pròpia epidèmia i la por al contagi ha comportat per les economies d’altres països, com cancel·lacions de relacions comercials amb la Xina, cancel·lació de vols etc. L’exemple més proper el vam tenir a Barcelona amb la cancel·lació de l’edició d’aquest any del Mobile World Congress per la decisió de moltes empreses importants de no participar-hi per no exposar al contagi al seu personal, o al menys aquesta ha estat l’excusa formal adduïda, i les importants pèrdues econòmiques que ha provocat en els diferents sectors econòmics implicats que es beneficiaven de la celebració del congrés.

Molt s’ha escrit i debatut sobre els aspectes econòmics relacionats amb l’epidèmia, però no ens hem parat a reflexionar com haurien de respondre les autoritats sanitàries i la ciutadania davant d’aquesta o una altra epidèmia de similars característiques (alt risc de contagi, letalitat) que s’estengués pel nostre país.

Mirem de reüll que està passant a la Xina on gairebé 55 milions d’habitants estan reclosos a la província de Hubei per les dràstiques mesures que han adoptat les  autoritats xineses que restringeixen la mobilitat i la circulació de les persones. El comentari més estès, amb signes d’admiració, és que la població xinesa és molt disciplinada i per això pot suportar estoicament el seu confinament domiciliari per temps indefinit i que com habitualment no gaudeixen de llibertats no pateixen per la seva pèrdua o restricció. 

Ens hem preguntat que passaria al nostre país davant d’un brot epidèmic contagiós de les característiques del que ha provocat el COVID-19? Suportaria la població sana mesures de confinament domiciliari o segellat de territoris com les que el govern Italià està aplicant a la regió de la Llombardia?

Legalment és clar que una actuació de les nostres autoritats sanitàries adoptant mesures restrictives de la llibertat dels ciutadans estaria perfectament emparada: la llei orgànica de mesures especials en matèria de salut pública davant del risc de la propagació de malalties transmissibles autoritza als governs a adoptar les mesures que considerin oportunes, sense especificar quines. I la llei general de salut pública rebla el clau quan estipula que amb caràcter excepcional i quan ho requereixin motius d’extraordinària gravetat o urgència, aquestes autoritats poden adoptar quantes mesures siguin necessàries. Les úniques limitacions legals són que s’ha de respectar el principi de proporcionalitat, és a dir, que no es poden matar mosquits a canonades i que la durada de la mesura no s’ha de perllongar més enllà d’allò estrictament necessari.

El cert és que en l’hipotètic cas de patir un brot epidèmic com el que ha provocat el coronavirus a la Xina, Itàlia, Corea o Iran, els ciutadans tenim el deure de col·laboració en l’execució de les mesures de salut pública que s’adoptin i d’abstenció de realitzar conductes que dificultin la seva implementació. Èticament està considerada legítima l’obligatorietat quan hi ha un risc per a la salut pública doncs la societat té, no tant sols el dret sinó l’obligació, d’imposar actuacions pel bé comú tot i limitant la llibertat de les persones.

És evident però que davant una imposició coercitiva de mesures al conjunt de la població, en particular a la sana, com les quarantenes, segellat de ciutats, confinaments domiciliaris, internaments forçosos, suspensió d’activitats, tancament d’establiments  instal·lacions i, si n’hi ha, tractaments o vacunacions obligatòries, estarien en joc principis i llibertats fonamentals com l’autodeterminació  individual, que inclou el dret a rebutjar tractaments, com el dret a la llibertat personal i a la llibertat física que inclou la fixació del lloc de residència i la llibertat de circular, el dret de reunió en llocs públics, entre d’altres. La qüestió és: estem els ciutadans preparats per assumir pacíficament restriccions a les nostres llibertats individuals derivades de una situació epidèmica en nom del bé comú? Fins on arriba el nostre esperit solidari?