El sindicat Metges de Catalunya, reacciona davant la sentència desfavorable en matèria de retribució de vacances

El sindicat mèdic ha anunciat que recorrerà la sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per això ja ha endegat el procediment per fer-ho efectiu dins del termini de que disposa

Malgrat que la sentència pugui esdevenir ferma, Metges de Catalunya promourà que els professionals, a títol individual, interposin demandes per reclamar el reconeixement dels drets en litigi i els interessos de demora que els corresponguin, fet que, segons el sindicat, por arribar a col·lapsar els jutjats. 

El blog del sindicat Metges de Catalunya publica una entrada que ve a ser la resposta del sindicat a la notícia que vaig explicar en aquest blog relativa a la sentència d’un jutjat social de Barcelona que desestimava la demanda de conflicte col·lectiu interposat pel sindicat, reclamant el cobrament de determinats plusos i complements salarials en la retribució de les vacances, a més a més dels que ja havia acceptat amb anterioritat el Tribunal Suprem, i també el cobrament d’aquests plusos amb efectes retroactius des de la data d’interposició del conflicte col·lectiu l’any 2015 i els interessos de demora corresponents que preveu l’apartat tercer de l’article 29 de l’Estatut dels Treballadors d’un 10 % anual, peticions aquestes últimes que no es contenien en la demanda de conflicte col·lectiu interposada per a tot el sector, segons es posa de manifest en la nota publicada pel sindicat.

En la seva nota, el primer que anuncia Metges de Catalunya és que interposarà recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra aquesta sentència, i tot seguit explica que el magistrat no ha entrat en el fons de l’assumpte al considerar que el que es pretenia aconseguir amb aquestes demandes ja havia estat resolt per el Tribunal Suprem, el que s’anomena “cosa jutjada” i a més no havien d’anar pel camí del conflicte col·lectiu. Efectivament, com es posa de relleu en la nota de Metges de Catalunya, el jutge no ha entrat en el fons perquè ha fet seves les excepcions formals plantejades per l’advocada del consorci demandat. 

Vull remarcar que en la última entrada publicada al blog, quan vaig afirmar que d’aquesta sentència se’n derivaria un important estalvi econòmic, quedava clar que aquest estalvi estava condicionat a que la sentència adquirís fermesa. Cal aclarir també, que en la meva entrada no vaig afirmar que “Metges de Catalunya hagi pretès tenir un Pla d’estalvi al 10 % d’interès”; el que volia manifestar era que el sindicat considerava que els seus afiliats tenien un pla d’estalvi al 10 % d’interès per la confiança absoluta que Metges de Catalunya tenia de guanyar els plets en curs i que per aquesta raó, segons les informacions que m’havien arribat, s’havia negat a tancar un acord a nivell sectorial.

Independentment del que esdevingui amb el recurs que es presentarà, el sindicat es sent legitimat per demanar als treballadors afectats que presentin demandes individuals per reclamar els plusos que no van ser debatuts en el conflicte que va resoldre el Tribunal Suprem, el pagament amb efectes retroactius d’aquests plusos i dels que va reconèixer l’Alt Tribunal, així com dels interessos per la demora del seu pagament. El sindicat també explica en la seva nota que el seu objectiu és, com sempre,  “defensar els interessos dels seus afiliats i afiliades davant d’unes associacions patronals que massa sovint obliden que estan gestionant diners públics”.

Si finalment es confirma la sentència, els professionals afectats hauran de recórrer individualment davant dels jutjats, i segons Metges de Catalunya això pot comportar un col·lapse en els jutjats com a conseqüència dels milers de reclamacions que es poden produir. Tanmateix si això passa, el sistema judicial haurà de veure quines mesures endega per evitar aquest possible caos, però això són figues d’un altre paner. No puc valorar, per manca de suficients coneixements jurídics, si l’estratègia de defensa d’algunes entitats del sector, plantejada per FJMadvocats és o no, la més adequada.

  

Fins aquí els fets, que no seran definitius fins que no hi hagi una sentència ferma.  

Quina opinió em mereix tot plegat? Doncs si m’ho miro des del punt de vista de la sostenibilitat i solvència del sistema públic de salut i del que més convé als usuaris de la sanitat, crec que si les empreses proveïdores de serveis de salut, en lloc de destinar diners públics a pagar interessos per uns suposats drets de caràcter econòmic que, d’entrada, no està clar que ho siguin, poguessin destinar aquests diners a la millora dels processos assistencials, això seria una bona notícia.