dijous, 13 de febrer de 2020

Embolica que fa fort...


“Pleitos tengas... y los ganes” o dit d’altre manera, “més val un mal acord que un bon plet”, o encara aquesta altre dita “abans d’entaular un plet fes-hi avinença”




Una nova sentència d’un jutjat de lo social dona la raó aquesta vegada al sindicat Metges de Catalunya, sobre la inclusió de la mitjana de determinats complements salarials en la nòmina de vacances, ja establerts per el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i confirmats pel Tribunal Suprem, i el pagament d’interessos de demora pels endarreriments en la seva liquidació.    
     


Fa tan sols dos dies, un Jutjat social de Barcelona desestimava la demanda del sindicat Metges de Catalunya, sobre la inclusió de determinats conceptes salarials en la nòmina del mes en que es fan les vacances, així com l’aplicació retroactiva d’aquest suposat dret, i els interessos que se’n derivarien. El jutge no entrava en el fons de la demanda sinó que tal com exposava la defensa dels demandats, s’entenia que aquest tema ja havia estat jutjat amb anterioritat pel Tribunal Suprem i a més el jutge considerava que el camí a seguir per els demandants no era el del conflicte col·lectiu. Tot i que la sentència no era ferma i podia ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va ser recollida amb satisfacció per moltes entitats del SISCAT atès que la quantia de les quantitats reclamades no era una afer menor. 

Tan sols 48 hores més tard, un altre jutjat de los social, també de Barcelona, davant de la mateixa demanda, decideix entrar al fons de l’assumpte i estima la reclamació del sindicat Metges de Catalunya. Concretament decideix que:

“Estimo la demanda formulada per Sindicat Metges de Catalunya, contra Parc Sanitari Sant Joan de Déu, sobre conflicte col·lectiu, reconec el dret de les treballadores i treballadors afectats pel conflicte a percebre les vacances conforme la seva retribució normal o mitjana que ha d’incloure, a més dels conceptes retributius que actualment perceben, el complement d’atenció continuada, les guàrdies o retribució de la jornada complementària d’atenció continuada i els plusos de dissabte, diumenge i festiu, recollits en els articles 32.1, 32.2 32,3 del Conveni Col·lectiu sectorial, i condemno l’empresa a estar i passar per aquesta declaració, així com al pagament a les persones afectades dels conceptes ara reconeguts, més el 10% per mora que es merita a partir del 31 d’agost de cada any, des de l’any 2015, fins la data d’aquesta sentència.”

Aquesta sentència, com l’anterior, també pot ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

Què passarà ara davant d’aquests dues sentències contradictòries? Doncs el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya haurà d’intentar unificar la doctrina per tal de donar la raó als uns o als altres. Però tanmateix resulta complicat d’entendre que davant de la mateixa demanda es puguin produir sentències diferents. La única explicació que s’hi pot trobar passa per l’habilitat i l’estratègia dels advocats a l’hora de preparar les defenses dels seus clients, que sens dubte deuen haver estat diferents.       

Val a dir que després d’aquestes dues sentències, que avui per avui, cap de les dues es ferma, el panorama que queda no és gens afalagador. Per una banda hi ha institucions que han arribat a pactes interns amb els sindicats que van interposar el conflicte sectorial, Metges de Catalunya inclòs, de manera que gairebé totes ja estan abonant en la nòmina de vacances els complements reclamats, i s’han compromès a liquidar aquest any 2020 els endarreriments des amb del 2015 i fins a la data de regularització de la retribució de les vacances, quedant pendent com a únic punt litigiós l’abonament dels interessos de demora.

Hi ha en canvi algunes institucions en les que no ha estat possible l’acord amb els sindicats, particularment amb Metges de Catalunya i per tant s’ha reiniciat la via dels conflictes d’empresa que havia plantejat aquest sindicat i estaven suspesos degut a que s’havia interposat un de general per a tot el sector concertat que haurem de veure com acaben en funció de la decisió dels diferents jutjats de lo social en que aquest plets estan plantejats i, en darrera instància pel que decideixi el Tribunal Superior de Justícia. Per tant, la situació en el sector, ara per ara, no és homogènia i això tindrà repercussions fins que coneguem quina serà  la sentència definitiva de les instàncies judicials superiors. 

En conseqüència i atesa la diversitat de resolucions judicials dictades en primera instància, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es pronunciï sabrem que ha de passar amb l’abonament dels interessos de demora que sembla ser l’únic motiu de fons de discrepància atesa la predisposició manifestada per les empreses del sector de fer front a les conseqüències econòmiques de la sentència del Tribunal Suprem que va posar fi al conflicte col·lectiu plantejat per CCOO,  UGT, SATSE i Metges de Catalunya. 

En el supòsit que finalment es doni la raó al sindicat Metges de Catalunya,  atès que moltes, per no dir totes, les institucions ja hauran començat a abonar als seus treballadors el principal del que ara Metges de Catalunya està reclamant, una part del problema ja estarà resolta: feina feta... tanmateix, embolica que fa fort...  

Cap comentari:

Publica un comentari