dijous, 6 de febrer de 2020

Tomben la “llei Aragonès”


Mentre uns aplaudeixen amb les orelles perquè han aconseguit aturar el projecte de llei, la gent sensata lamenta que s’hagi perdut una gran oportunitat per introduir garanties de qualitat en la prestació dels serveis a les persones.



Tornem a l’època en la que una empresa especialitzada en neteja, podia guanyar el concurs per gestionar l’ABS de l’Escala, o quan empreses de Florentino Pérez guanyaven concursos per gestionar els serveis d’atenció domiciliària de l’Ajuntament de Barcelona. Fem igual que els crancs...  Això si, alguns són molt d‘esquerres i molt “antisistema”       



Va ser l’exconseller Raül Romeva, responsable del departament d’Afers i Relacions Institucionals qui, en la legislatura anterior, va impulsar l’elaboració del projecte de llei de Contractes de Serveis a les Persones. La tramitació d’aquest projecte de llei conegut com la “Llei Aragonès” era en compliment d’una directiva europea sobre aquesta qüestió, i es va interrompre per l’aplicació del nefast article 155 a Catalunya. Tot i les moltes crítiques que la iniciativa havia rebut, sobretot des de visions populistes del món de la política, en la legislatura actual s’ha reprès la tramitació parlamentària d’aquesta llei, que aquesta setmana ha estat votada en comissió, tràmit previ a la seva votació al ple del Parlament. Tanmateix, la llei no arribarà al ple atès que no ha superat la votació en comissió, on tota l’oposició hi va votar en contra.

Abans de fer una lectura de la posició dels partits polítics, cal fer una breu síntesi del que aquest projecte de llei aportava al sistema sanitari i social català:
Un breu resum seria que posava en valor l’experiència, l’expertesa i la solvència de les empreses, per sobre del preu a l’hora de atorgar un contracte d’un servei per a les persones, eliminant la subhasta com a pràctica per adjudicar aquests serveis. Per tant, es prioritzaven els criteris de qualitat del servei per sobre del preu.

En altres paraules, el projecte de llei ara tombat, impedia que tornés a passar aquella adjudicació a EULEN de la gestió de l’Àrea Bàsica de Salut de l’Escala que molts recordaran que va haver de ser anul·lada per la l’OAC. També impedia que l’Ajuntament de Barcelona es veiés obligat a adjudicar a empreses de Florentino Pérez la gestió de determinades prestacions socials per raons de preu, com és el cas dels serveis d’atenció domiciliària a la ciutat. 
      
En quina situació estem ara, una vegada la política ha tombat la llei? Doncs en absència d’una legislació pròpia de Catalunya en aquesta matèria, els contractes de serveis a les persones de les administracions públiques es regiran per la llei estatal que ho regula: la Llei 9/2017 de contractes dels sector públic que aquesta, ai las, continua considerant el preu com un valor principal a l’hora d’adjudicar un servei a les persones. És a dir, consolida situacions com la de l’ABS de l’Escala, o dels serveis d’atenció domiciliària de la ciutat de Barcelona, entre altres.  

Tots els partits de l’oposició han votat contra el projecte de llei, i a banda de PP i Ciutadans que voten no sistemàticament a qualsevol proposta que sorgeixi del govern de Catalunya, la resta de partits del No han estat PSC, Comuns i CUP. El seu gran argument ha estat que aquesta futura llei afavoria la privatització de la prestació dels serveis; bon argument quan gràcies a la seva negativa ara ens regirem que una llei estatal, que també les permet, i els efectes de la qual ja l’hem patit a l’Escala i a l’Ajuntament de Barcelona entre altres llocs. Això si, la seva ideologia els impedeix aprovar la llei, però en canvi a les seves consciències els és igual la qualitat del servei que es presti a la població. Com a mínim, aquesta nova llei prioritzava la qualitat dels serveis o l’expertesa en la feina que calia fer a l’hora de concedir la gestió d’un servei.

Em costa d’entendre sobretot la posició del PSC. Ells han estat coautors del sistema sanitari català; han votat afirmativament la majoria de lleis de l’àmbit sanitari del país. Sense la participació activa del PSC, en l’actualitat el model sanitari català no seria com és. A què ve ara aquesta postura? Encara estan en la dinàmica del 155? Perquè es dediquen a posar pals a les rodes? Tan greu li va saber al Sr. Iceta no poder accedir a la presidència del Senat?

També mereix un punt i a part el sindicat Metges de Catalunya. Continuen enyorant el gran ICS que alguns dels seus membres semblen haver somniat. S’han apressat a criticar el projecte de la “Llei Aragonès” i s’han felicitat quan han sabut que aquesta no tirarà endavant. Alguns encara no s’han adonat que el sistema sanitari català aglutina tot un conjunt d’organitzacions sanitàries, independentment de la seva titularitat, finançades amb diner públic, en benefici de tots els ciutadans, i que el millor per a tothom seria que fessin la feina amb les màximes garanties de qualitat. 

Ara es crearà un seriós problema amb totes aquelles adjudicacions que ja han complert el termini, i que estaven en una mena de pròrroga, pendents de l’aprovació de la llei. Caldrà fer una gran quantitat de concursos, en els que el preu pesarà molt, cosa que permetrà a les empreses del tipus “Florentino” oferir preus baixos per aconseguir contractes i acabar donant un mal servei. Felicitacions a qui correspongui. A aquest país li costa molt desterrar la ideologia irresponsable i carrinclona que castiga els interessos de les persones.   

Cap comentari:

Publica un comentari