dimecres, 19 de desembre de 2018

Quan el departament d’Economia s’imposa excessivament sobre el de Salut, el sistema sanitari públic se’n ressent.


La tecnocràcia del conseller d’Economia és un fre per la política sanitària: actuacions polítiques  anunciades en la legislatura passada, ara es veuen qüestionades per un departament d’Economia cada vegada més intervencionista i poc sensible a les necessitats del territori.



La feblesa política del departament de Salut queda evidenciada, entre altres qüestions, amb la paralització de la creació de les empreses públiques del CatSalut que havien de gestionar la prestació dels serveis sanitaris públics a les Terres de l’Ebre i a la Catalunya Central. 


Que el Sr. Pere Aragonès és un excel·lent tècnic no ho discuteix ningú. De fet, des que ell té responsabilitats sobre l’economia catalana, aquesta ha millorat notablement tant pel que fa al seu endeutament com al dèficit dels comptes públics, i això és un mèrit que cal reconèixer. Val a dir també que aquests èxits econòmics s’han vist afavorits pel bon funcionament de l’economia catalana aquests dos últims anys. Malauradament aquests bons resultats econòmics no estan sempre acompanyats de decisions polítiques que millorin els serveis sanitaris públics.

En la legislatura passada, el departament de Salut estava en mans d’ERC. El llavors conseller de Salut Antoni Comin va anunciar que el CatSalut volia disposar d’una empresa pública a cada regió sanitària, per gestionar els diferents recursos sanitaris de cada territori i apropar la presa de decisions als ciutadans. I en aquest sentit va anunciar la creació de dues empreses públiques, una a la Catalunya Central i l’altre a les Terres de l’Ebre. D’aquesta manera cobria tot el país, amb una governança arrelada al territori: A la Regió Sanitaria de Lleida amb “Gestió de Serveis Sanitaris” (GSS); a la Regió Sanitària de Tarragona amb “Gestió i Prestació de Serveis de Salut” (GPSS); a la Regió Sanitària de Girona amb “Institut d’Assistència Sanitària” (IAS); a la Regió Sanitària de Barcelona amb el Parc Sanitari Per Virgili, a la Regió Sanitària les Terres de l’Ebre amb “Salut Terres de l’Ebre” i a la Regió Sanitària de Catalunya Central amb “Salut Catalunya Central”. Només quedava pendent una solució per l’Alt Pirineu i Aran. Semblava una planificació prou correcta que responia a les necessitats del territori. El sector sanitari va rebre positivament aquesta proposta.

En aquesta legislatura, el departament de Salut continua en mans d’ERC, i dona la sensació que aquella estructura territorial d’empreses públiques no era producte del model sanitari d’ERC sinó de la visió del conseller Comin i del llavors director del CatSalut David Elvira, atès que ara sembla que el conseller d’Economia no està d’acord amb la proposta i pretén que l’empresa pública “Salut Terres de l’Ebre” no sigui una realitat, i que l’Hospital de Mora continuï sent gestionat per GECOHSA, o per un succedani de la mateixa, o fins i tot per l’empresa pública del CatSalut a Tarragona “Gestió i Prestació de Serveis de Salut”. De l’altre empresa anunciada pel conseller Comin, “Salut Catalunya Central” ni se’n parla. 

El fet que el vicepresident Aragonés, sense donar cap mena d’explicació pública, sigui capaç de deixar sense efecte unes actuacions decidides per membres del seu govern de la legislatura passada, i que des del departament de Salut es calli “respectuosament”, demostra que més enllà de la baixa maternal de la consellera de Salut, que respecto i que en cap cas ni qüestiono ni critico, el departament de Salut no té cap pes polític dins del govern de la Generalitat. Es fa el que Pere Aragonès i el seu equip decideixen, i els de Salut a obeir. Aquest és l’escenari. 

El Sr. Aragonés ja va protagonitzar a l’Hospital de Bellvitge un altre desmentiment dels compromisos que havia anunciat el conseller Comin sobre la posada en marxa definitiva de la Fase II de l’edifici tècnic-quirúrgic, aplaçant-ne un any més la seva materialització. Ara torna a repetir la jugada amagant-se rere la llunyania de les Terres de l’Ebre i compta a més amb que la seva decisió té efectes sobre una part petita del territori català: Mora d’Ebre està lluny de Barcelona, a l’altra riba de l’Ebre. És un poble amb uns 6.000 habitants i és la capital de la comarca de la Ribera d’Ebre amb una població que en conjunt no arriba als 25.000 habitants. La comarca del Priorat, té al voltant de 10.000 habitants i la Terra Alta en té uns 12.000. Estem parlant per tant d’uns 45.000 habitants als que dona servei l’Hospital de Mora d’Ebre. Com ha de preocupar a Barcelona, al departament d’Economia i al de Salut, que allà es puguin produir espolis com el que recentment ha practicat l’Hospital de Reus sobre el de Mora d’Ebre?

Decididament, ERC no té un model rigorós i consolidat per a la sanitat pública catalana...    

Cap comentari:

Publica un comentari