L’Hospital de Bellvitge no podrà estar plenament operatiu fins a l’any 2020 (… de moment)

Una inversió en un edifici tècnic-quirúrgic acabat a l’any 2012, no serà plenament operativa fins al 2020. A qui hem de felicitar Sr. Pere Aragonès? 

Entre la crisi econòmica, uns pressupostos en inversions insuficients, uns polítics incapaços de trobar solucions i uns directius hospitalaris poc professionals, l’Hospital de Bellvitge, que podria ser la joia de la corona de la sanitat catalana, porta camí de convertir-se en una nova Sagrada Família.

Pendents de completar les inversions de la segona fase, la tercera fase dorm el són dels justos... 

Vaig tenir ocasió de visitar el nou edifici de l’Hospital de Bellvitge ara farà quasi 3 anys. El llavors gerent del centre, el Dr. Toni Andreu, em va mostrar les noves dependències de la segona fase de les obres d’ampliació pràcticament buides, sense equipaments. Només s’estaven utilitzant les urgències (quina diferència amb les velles urgències de Bellvitge), i algunes dependències de la primera planta. Des del final de les obres al 2012 han passat 6 anys i l’edifici continua sense que els ciutadans puguin rebre’n tots els beneficis d’una inversió important. S’han anat fent coses, cert, i s’han anat equipant alguns dels quiròfans de cirurgia major ambulatòria, però continuen existint molts metres quadrats amb molts milions d’Euros invertits i que avui per avui no aporten cap valor afegit als ciutadans. Els polítics catalans han estat incapaços durant tots aquests anys de finançar 40 milions d’Euros que era la quantitat pendent quan el Dr. Toni Andreu dirigia el centre fa tres anys. 

I si aquest fet és ja de per sí indignant, el que es del tot inadmissible és que el Sr. Pere Aragonès, vicepresident i conseller d’Economia del govern de la Generalitat, fa pocs dies s’hagi passejat amb la consellera de Salut Alba Vergés per l’Hospital de Bellvitge, i tot el que se li ha ocorregut dir és que la segona fase de l’Hospital no podrà entrar plenament en funcionament fins a l’any 2020. Ja fa més de dos anys i mig que el departament d’Economia i el de Salut estan en mans d’ERC i tot i que els efectes de la crisi afortunadament estan quedant enrere, al conseller d’Economia no se li acut res més que anunciar que fins a l’any 2020 no es podrà completar la inversió que l’Hospital de Bellvitge requereix. Se li hauria de recordar al Sr. vicepresident del govern català que fa tot just un any, al juliol del 2107, l’anterior conseller de Salut Antoni Comin, en ocasió de la inauguració d’alguns quiròfans addicionals d’aquesta segona fase destinats a cirurgia major ambulatòria (CMA), va assegurar que els equipaments restants estarien a disposició dels malalts a l’any 2019.  Felicitats Sr. Aragonès, vostè ha desmentit allò que el conseller Comin havia anunciat, i ha fet evident que això de les finances públiques li va una mica gran. Notícies com aquesta més val que no les anunciï, són la constatació d’un fracàs de gestió. Vostès (ERC) han estat incapaços de trobar solucions per finançar els 40 milions d’Euros pendents des de fa tres anys per fer del tot operativa aquesta fase II. 

Malauradament la notícia té una connotació col·lateral molt negativa perquè aquest retràs en els equipaments de la segona fase afectarà també a les obres de la tercera fase que haurien de consistir en la renovació de les plantes d’hospitalització de l’antic hospital i que tenen un aspecte certament  depriment. No deu quedar a Catalunya cap hospital de la xarxa pública amb unes habitacions tan caòtiques i asfixiants com les de l’Hospital de Bellvitge. I el Sr. Pere Aragonès es passeja com aquell que res per l’Hospital, pensant-se que ens dona una gran notícia.

Aquesta manera de fer política s’ha acabat, i ara estem en una època en la que la credibilitat dels polítics ja no es conrea a través de les paraules sinó a través dels fets. Els ciutadans exigim realitats; no promeses. Calen fets Sr. Aragonès, i no discursos ni volades de colom que després no s’acaben complint. Avui això d’anar passejant pels hospitals intentant fer-se propaganda de “lo guais que som” ja no convenç a la gent. Vagi a Bellvitge, sí, però per inaugurar un edifici que hauria d’estar des de fa molts anys a ple rendiment.

És clar que tota la culpa no és exclusivament del vicepresident Aragonès ni de la consellera Vergés, que per nous (especialment la consellera) no deuen tenir ni idea de com estan les plantes d’hospitalització de Bellvitge. Una part important de la culpa és d’uns directius mesells, que deuen el seu lloc de treball i el seu sou a uns polítics que els han col·locat sense cap concurs de mèrits, en unes responsabilitats que no exerceixen amb professionalitat. Un bon gerent de Bellvitge, no pararia d’exigir als polítics de torn que cal equipar ja la segona fase i endegar amb urgència les obres de la tercera fase, del tot necessàries per endreçar les plantes d’hospitalització. En lloc d’això tenim uns directius que es dediquen a no incomodar als polítics, no sigui que els acabin cessant. Així s’escriu la història de les obres de remodelació de l’Hospital de Bellvitge.