La intervenció en primera instància dels professionals del SEM, classificant als ferits segons la seva gravetat, va permetre atendre amb rapidesa als ferits més greus, fet que va evitar que les conseqüències de l’atemptat fossin encara més dramàtiques.
La solidaritat dels catalans es va desbordar: molts professionals que estaven de vacances van anar als seus hospitals per si podien ajudar d’alguna manera als seus companys en les tasques assistencials. El Banc de Sang i Teixits de Barcelona va emetre un comunicat explicant que la gent s’abstingués de donar sang, atès que les reserves estaven al màxim.
El 17 d’Agost s’ha convertit en una data que els catalans no oblidarem mai. Aquell dia la tragèdia va envair la ciutat de Barcelona i la vila de Cambrils, quan uns terroristes fanàtics van acabar amb la vida de persones innocents. Aquests dies els mitjans de comunicació parlen dels interrogants que planen sobre aquells fets luctuosos, i sobre la manca d’informació que aquells que han de vetllar per la nostra seguretat tenien dels terroristes. No vull entrar en aquesta discussió sinó que avui es un dia per recordar a les víctimes i per felicitar-nos de la resposta que el nostre sistema sanitari públic va ser capaç de donar.
13 persones innocents varen perdre la vida a conseqüència directa de l’atemptat a la Rambla de Barcelona amb més de 130 ferits alguns d’ells en estat molt greu. Malauradament, la xifra de morts va augmentar fins arribar a 14 els dies posteriors degut a la gravetat de les seves ferides. També va ser assassinat un ciutadà a qui el terrorista autor de la matança de la Rambla va matar el mateix dia per poder-li robar el vehicle i fugir. En total doncs 15 ciutadans van perdre la vida conseqüència dels atemptats. A banda d’això es va registrar la mort de la majoria de terroristes implicats en el complot.
Un dels factors que va contribuir a que la desgràcia no fos encara més gran i s’hagués de lamentar més víctimes va ser la resposta global dels sistema sanitari català i en primer lloc del SEM que són els primers que van acudir a la Rambla. Davant de l’espectacle desolador que es van trobar, la seva perícia, la rapidesa en la seva actuació, la classificació dels ferits in situ per identificar aquells que estaven més greus i necessitaven una atenció immediata, així com la seva entrega i professionalitat, van ser claus per evitar que el nombre de víctimes mortals no fos encara més gran.
També els hospitals catalans van donar una resposta assistencial excel·lent: Sant Pau, El Clínic, Vall d’Hebron, L’Hospital del Mar, El Sagrat Cor, Bellvitge, Germans Trias, Sant Joan de Déu, Mútua de Terrassa, Joan XXIII o Santa Tecla entre altres, van posar a disposició tots els seus mitjans humans i materials per prestar la millor atenció possible a les víctimes. Fins i tot professionals que estaven de vacances, o que el seu horari ja s'havia complert, varen acudir als seus hospitals per col·laborar amb els seus companys en l’atenció a les persones ferides. En aquest sentit cal ressaltar que només un dels ferits d’extrema gravetat que varen ser atesos en els nostres hospitals va acabant perdent la vida.
No es pot deixar de banda el sistema d’informació que va estructurar el departament de Salut. Des de les primeres hores, es feien diàriament dos comunicats un a les 10 del matí i l’altre a les 5 de la tarda, explicant hospital per hospital, l’evolució dels diferents ferits. Va ser un sistema d’informació que difícilment es veu en circumstàncies similars. Habitualment, després d’una desgràcia d’aquesta dimensió costa molt trobar exemple en el món en el que es doni una informació tan detallada a les poques hores de produir-se els fets.
També s’ha d’esmentar i agrair la resposta ciutadana. Ciutadans anònims ajudant en el que podien als ferits i als agents del SEM, que no varen dubtar en presentar-se als hospitals a donar sang, fins el punt que el Banc de Sang i Teixits es va veure obligat a emetre un comunicat demanat a la gent que no acudís als hospitals a donar més sang doncs les reserves estaven al màxim. La solidaritat en al seva màxima expressió: la vida pròpia (la sang) per salvar les vides dels altres.
En definitiva un sistema sanitari que va acabar sent una de les poques estructures d’Estat que efectivament estava a punt... Crec que el país no ha agraït prou a les autoritats sanitàries ni als professionals, l’excel·lent resposta que vàrem ser capaços de donar a tots els afectats per aquella immensa tragèdia.
Ara, un any després d’aquells fets respectem la memòria d’aquells que van perdre la vida o van resultar ferits en l’atemptat. Tanmateix hem de lamentar també que algunes persones que varen ser protagonistes d’aquella resposta tan efectiva i contundent, avui no puguin ser homenatjats pels seus actes: president Puigdemont, consellers Forn i Comin, i Major Trapero entre d’altres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada