La Transparència, el Tribunal Català de Contractes del sector públic... i l’Hospital de Bellvitge

La compra d’equipaments a base de pagar-los mitjançant la compra de reactius, recanvis, manteniment, etc., no deixa de ser una pràctica que va en contra de la lliure competència i de la transparència dels procediments de compra.

Tanmateix, si el departament d’Economia prioritzés la compra dels equipaments de la Fase II de l’Hospital de Bellvitge, aquest nou edifici podria estar plenament operatiu l’any 2019. Per contra sembla que Economia té altres prioritats.   

En la última entrada al blog explicava com la posada en funcionament de l’edifici tècnic-quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge, l’anomenada Fase II, ha sofert un nou retràs, i d’unes previsions fetes per l’exconseller Comin l’any passat que situaven aquesta fita a l’any 19, ara el vicepresident del govern català i conseller d’Economia Pere Aragonès, la situa a l’any 2020.

Sembla que una de les raons que justificaria aquest nou retard es deuria als recursos que alguna empresa hauria presentat contra l’adjudicació d’algun dels concursos duts a terme per equipar aquest nou edifici. En concret sembla que l’adjudicació de l’equipament de la nova UCI de Bellvitge hauria comportat un recurs contra aquesta adjudicació al Tribunal Català de Contractes del sector públic (TCCSP).

El TCCSP és un òrgan jurisdiccional col·legiat, creat a l’any 2013 i entre les seves funcions hi ha la resolució de conflictes derivats de la interposició de reclamacions en concursos públics de qualsevol organisme o entitat que formi part del “sector públic” de la Generalitat, i evidentment, l’Hospital de Bellvitge que pertany a l’ICS està clarament sota el control del TCCSP. Curiosament, aquest tribunal està assignat dins de l’estructura del departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat. Que l’Acció Exterior del govern de Catalunya i la Transparència de les accions de tot el govern estiguin ubicades sota la mateixa àrea administrativa del govern ja és indicatiu que l’objectiu de dotar d’una major transparència a les actuacions del govern és molt més una entelèquia política que no pas una realitat. Tindria molt més sentit que aquesta estructura administrativa estigués dins del departament de Presidència que en qualsevol altre, però evidentment els interessos polítics passen per davant fins in tot del sentit comú. 

I perquè aquest TCCSP està incidint en la posada en servei definitiva de la nova Fase II de l’Hospital de Bellvitge? Doncs gràcies a una denúncia que la UGT va presentar a començaments de l’any 2017 sobre una mala pràctica duta a terme per l’Hospital quan va intentar saltar-se el concurs públic a través d’un procediment administratiu anomenat “comodat” que consisteix a que una empresa (en aquest cas Medtronic)  et deixa gratuïtament un equip a canvi de comprar-li els recanvis, el fungible, el manteniment, etc. Fa uns anys, aquesta era una pràctica freqüent en els hospitals sobretot en els laboratoris d’anàlisis clíniques en els que els proveïdors et deixaven els auto-analitzadors a canvi que els hi compressis els reactius, fet que comportava que a més del preu del reactiu, acabessis pagant fins a tres vegades el preu de l’aparell que t’havien prestat. 

El problema de Bellvitge és més greu perquè que a més de l’equipament de la UCI, també es pretenia que la Unitat Coronària estigués sotmesa al mateix procediment, amb l’agreujant que l’empresa encarregada de “prestar” els equipaments, tant de la UCI com de la Unitat Coronària havia incorporat a un directiu de l’Hospital, fet que podria implicar a més alguna mena de incompatibilitat. Sota aquest plantejament, cap altre empresa del sector en condicions de subministrar aparellatge per la UCI i per la Unitat Coronària ha pogut presentar-se al concurs perquè aquest no s’ha efectuat. Hi ha hagut per tant una infracció de les lleis del mercat, impedint als diferents proveïdors oferir els seus equips, i sense poder entrar en un anàlisi seriós de les prestacions dels diferents equipaments en relació al seu preu.  

Per tant, aquí tenim una explicació que justifica en part el retard en la posada en funcionament del nou edifici tècnic-quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge. Tanmateix, tampoc valen excuses, perquè sabent que les coses estaven situades en aquest punt, tampoc costava tant, si és veritat que els diners hi són, anar fent tots els concursos per equipar tota la resta de la planta quirúrgica del nou edifici. Segurament, si el Sr. Pere Aragonès canviés les prioritats del seu departament, encara estaríem a temps d’inaugurar la totalitat de la Fase II a l’any 2019, tal com havia anunciat el conseller Comin. També ajudaria molt que el TCCSP resolgués amb immediatesa les impugnacions pendents...

Segurament les prioritats del Sr. Pere Aragonès van més en la direcció que es deriva d’aquesta notícia al voltant del “ràting” de Catalunya segons Standard & Poor’s. Aquest és un fet molt important davant la possibilitat que Catalunya hagi de sortir als mercats internacionals a comprar diners, però el sector sanitari ha de reclamar allò que necessita independentment d'altres interessos dels govern.