El guardó es basa en els bons resultats d’un mètode predictiu que permet determinar amb antelació les variacions de la pressió assistencial sobre els llits de l’Hospital i per tant es poden evitar complicacions al servei d’Urgències pe manca de llits a planta.
El model dissenyat per professionals del propi hospital ha estat guardonat per la IHF, i el premi els serà entregat durant el proper Congrés de la IHF a Brisbane (Austràlia) del proper mes d’octubre.
 |
| El Dr. Vega consultant les dades de l'aplicació |
Fa anys que s’intenta trobar una correlació entre les oscil·lacions històriques produïdes en un hospital al servei d’urgències i la realitat dels dies immediatament posteriors al de l’anàlisi. Recordo que fa ja alguns anys, uns científics de la UPC partien de la base que el comportament de la pressió sobre els serveis d’urgències era equiparable a les oscil·lacions que patia la borsa, assegurant que es tractava del mateix tipus de distribució estadística. Fins i tot el model que havien desenvolupat va ser assajat per algun hospital català, val a dir que sense massa èxit.
En aquest procés innovador i poder trobar solucions imaginatives per donar resposta al problema de la manca de llits, l’Hospital Sant Joan de Déu ha desenvolupat un mètode que els permet anticipar situacions de conflicte pel que fa a possibles saturacions de les urgències. Aquest projecte anomenat “Sistema de gestió de llits de San Joan de Déu, un sistema innovador per a la gestió eficient dels processos d'atenció de la salut”, serà premiat al congrés de Brisbane de la IHF, on ha quedat finalista junt a tres altres hospitals, dos d’ells canadencs i l’altre del USA. Pel seu interès, però també per la novetat que representa, he volgut parlar amb el Dr. Josep Lluís Vega, adjunt a la direcció mèdica de l’HSJdD per conèixer més detalls del mètode que professionals de l’Hospital han desenvolupat per poder anticipar possibles situacions de conflicte per manca de llits.
El sistema permet detectar les necessitats de llits amb 24 hores d’anticipació, fet que dona marge per actuar i reduir l’impacte del problema. Es tracta d’un algoritme que partint de les dades històriques i de la informació dels tres dies anteriors permet determinar les altes que es poden produir i a partir d’elles la necessitat de llits. Per posar un exemple: si avui és dimarts, el sistema recull les dades dels tres últims dimarts així com les dels tres últims dies laborables. Amb aquesta informació elabora una “mitjana” de les sis dades. Aquesta xifra resultant es contrasta amb la programació prevista d’ingressos. Quan d’aquest anàlisi es dedueix que es pot produir una manca de llits un comitè es reuneix per actuar sobre la situació i prendre mesures anticipadament. Cal assenyalar que el sistema no determina amb exactitud el nombre de llits que faran falta, sinó que a partir d’un valor determinat indica una situació de perill a la que caldrà fer front. La bondat de l’algoritme que fan servir queda demostrada atès que la taxa d’encerts en la predicció està situada en el 97% després de dos any d’experimentar amb el model.
Tot i les mesures correctores que s’endeguen, quan la previsió els mostra possibles problemes, no sempre es pot actuar per prevenir els efectes. En aquest sentit, les mesures que han pres ha resultat efectives en un 64% del dies en que “ha saltat l’alarma”. Com a conseqüència de tot plegat acaben tenint problemes de saturació a urgències uns 5 o 6 dies a l’any, i només un d’aquests dies presenta una situació de col·lapse al servei.
En determinades èpoques de l’any, en base a la informació que obtenen i de la situació a urgències, poden incidir sobre la programació quirúrgica, assignant cada dia un nombre màxim de llits a través d’unes reunions de programació quirúrgica que tenen caràcter setmanal. En èpoques en les que l’activitat d’urgències acostuma a ser conflictiva, pre-determinen el nombre de llits que podrà ser utilitzat pel programa quirúrgic, arribant a delimitar l’activitat quiròfan per quiròfan. Per contra, en èpoques en les que les urgències no són conflictives la programació quirúrgica no es veu condicionada. Tanmateix, quan s’incideix sobre la programació quirúrgica, es potencia la cirurgia major ambulatòria per evitar que tingui efectes sobre les llistes d’espera. Una derivada d’aquesta manera d’actuar, és que l’Hospital ha incrementat d’una manera significativa la seva activitat anual de cirurgia ambulatòria.
I fins aquí la informació. Persones interessades a conèixer millor la iniciativa, contacteu amb el Dr. Josep Lluís Vega, adjunt a la direcció mèdica de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada