L’Associació Catalana de Recursos Assistencials ACRA reclama una major implicació del departament de Salut en la problemàtica social i sociosanitària (i III)

Cinta Pascual 

"Des d'ACRA ens oferim per desenvolupar solucions conjuntament amb el departament de Salut en benefici d'una millor atenció a les persones grans".  

“Avui de fet, no sabem bé en quin departament de l’administració estem ubicats, i aquest és el problema i la causa de totes aquestes disfuncions i manca de coordinació i integració dels serveis que t’he anant explicant”.

"El ministre Montoro no es podia creure que fins fa poc, a les residències privades es pagava un IVA del 10% mentre que a les publiques l'IVA era del 4%. Finalment, això es va poder arreglar l'any passat, però és una clara mostra del desconeixement que els polítics tenen dels nostres problemes".        

(...Continua de l’entrada anterior)

  

Com veus el futur immediat del sector?

Sra. Cinta Pascual.- Parlar el mateix idioma ens costarà anys; hem de treballar conjuntament perquè una persona, estigui en una residència o estigui a casa, tingui el mateix pla assistencial i els mateixos serveis. No volem tenir que derivar a les persones; volem que els servies sanitaris públics vinguin a les residències tal com fan amb les persones que estan als seus domicilis. Salut el que no entén és que el tractament de la cronicitat, tot i que nosaltres tenim infermeres, hauria de ser responsabilitat dels serveis de salut, tal com es fa a Europa. Salut hauria d’aportar aquests serveis, i sinó pagar adequadament  perquè nosaltres els puguem donar. Avui ens toca assumir a nosaltres uns costos hotelers, assistencials i sanitaris, amb unes tarifes congelades des de fa 10 anys.

Heu fet càlculs de quines tarifes us permetrien treballar tal com es fa a la majoria de països europeus? 

Sra. Cinta Pascual.- La llei de la dependència va ser molt ben rebuda, però al fer-la sense una memòria econòmica, ja es va veure que això seria un fracàs. Hi ha molts estudis que ens aporten dades sobre la salut dels ciutadans, de l’envelliment, de l’esperança de vida, etc. Però quants treballs hi ha per estudiar com ens han de pagar? Cap ni un.

Jo personalment, preferiria poder estar-me a casa meva abans que ingressar en una residència. Creus que el futur pot anar per aquí?

Sra. Cinta Pascual.- L’altre dia en una conferència ens explicaven que els nens nascuts fa pocs anys viuran 100 anys, i això és molt positiu, però els homes, els últims 4 anys els viuran amb una  dependència severa, i com que les dones viuran 4 anys més que el homes, dels últims 8 anys de les dones se’n passaran 4 atenent als seus marits, però els altres quatre, qui les atendrà a elles?. Tot això és impactant i calen solucions.

La gent, si li preguntes on vol estar, vol estar a casa. Avui les polítiques per estar a casa, no poden estar en el sac dels serveis socials; l’envelliment hauria de ser tractat d’un altre manera, és una coresponsabilitat de tothom; també de Salut. Una de les causes que ajuden a un envelliment de més qualitat són les relacions socials, i això a les residències ho tenen; a casa és més difícil perquè per tenir aquestes relacions han de sortir de casa i en canvi a les residències això ho tenen allà mateix i això els dona més qualitat de vida. Segur que amb les noves tecnologies hi haurien solucions per facilitar aquests situacions també en els domicilis.

Si depengués de vosaltres, on situaríeu aquestes responsabilitats? A Salut? A Treball?

Sra. Cinta Pascual.- Personalment fa anys que tinc dubtes sobre això. Una conselleria de treball al meu parer no té cap sentit, però un departament d’atenció a la dependència amb autonomia pròpia crec que seria la situació ideal. No cal crear una conselleria de soledat com han fet a Gran Bretanya; no és la solució. Si no podem tenir un departament propi, per assegurar el contínuum assistencial jo preferiria dependre del departament de Salut i poder solucionar, entre altres coses, els problemes que t’he explicat abans. Avui de fet, no sabem bé on estem, i aquest és el problema i la causa de totes aquestes disfuncions i manca de coordinació i integració des serveis que t’he anant explicant. 

Hem de millorar molt. Et posaré un altre exemple: una persona que ha entrat a urgències amb un ictus, en surt alt-depenent; necessita de 6 a 8 mesos segons la zona per que la valorin; després ha de tramitar el PIA perquè li concedeixin un servei i això pot tardar 1 o 2 anys, sinó més. A vegades, quan tres anys més tard finalment li concedeixen el servei, la persona ja ha mort. Això no pot ser. Imagina’t com ho viu la família durant tot aquest temps. I si no tenen recursos? Aquesta situació no és acceptable. La nostra estructura no té una resposta com la tenen la esta de malalts que van a urgències. 

Cal que el departament de Salut se n’adoni d’aquesta greu discriminació.

  

El departament de Salut coneix les vostres reivindicacions?

Sra. Cinta Pascual.- Hem fet arribar a tots el càrrecs de l’administració les línies d’actuació que entenem  prioritàries, amb l’objectiu de fer possible una estratègia global que complementi les capacitats dels dispositius del sector salut i el sector de la dependència. Aquestes línies d’actuació serien: Desenvolupar un model d’atenció integral a les residències de gent gran; Desenvolupar eines operatives com per exemple la història clínica i social compartida; Connectar al xarxa d‘assistència primària amb les residències per a gent gran; Racionalitzar l’estructura de serveis del sector salut per la gent gran ingressada a residències; Integrar de manera eficient a les residències i als seus professionals com un recurs més d’una política de salut col·lectiva. 

Aquestes 5 línies d’actuació ens permetrien abordar els reptes prioritaris que tenim al davant, com per exemple les dificultats dels nostre sector a l’hora de identificar i reclutar professionals amb una qualificació adequada, millorar l’ecosistema de treball dels professionals, poder gestionar millor el problema de les llistes d’espera o avançar en un sistema de tarifes més adequat a les prestacions dels sector, entre altres.    

Hem avançat molt poc; el PIAISS està pràcticament parat; tenim la sensació que avancem molt lentament, han passat conselleres i consellers i tot continua igual, no ha canviat res. Et posaré un altre exemple que ara ja està solucionat però que demostra com el sistema ignora els nostres problemes: moltes persones estan esperant que se’ls assigni una plaça pública; ja han fet tots els tràmits però el sistema, com que no disposa de totes les places que caldrien, no els pot donar una plaça. Aquesta persona, mentre està en llista d’espera, si decideix a anar a una plaça privada pagant de la seva butxaca, ha de abonar un 10% d’IVA, mentre que si se li hagués facilitat la plaça pública a la que té dret, només pagaria un 4%, i això al llarg de l‘any són diners. Aquesta persona, de fet, anant a un recurs privat mentre no se li dona una plaça pública ens està fent un favor. Jo no entenia com una cosa així podia passar. Doncs bé, com que ara també soc presidenta d’una entitat patronal d’àmbit estatal, aprofitant que el llavors ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro va venir a Foment del Treball, en el torn de preguntes, li vaig explicar el problema i em va contestar “esto no puede ser, no me lo creo”. Davant de la meva insistència em va dirigir al director general de tributs i al final vàrem aconseguir incloure en el pressupost de l’any passat que tothom pagués el 4% d’IVA. Una lluita d’anys per fer entendre una situació que era més clara que l'aigua. Això és una mostra de fins a on els polítics desconeixen els problemes del nostre sector; no ens fan cas, per ells no som un problema; som invisibles; no existim. Per tant, no avancem el que caldria... 
Tanmateix des d'ACRA ens oferim al departament de Salut per desenvolupar conjuntament solucions a tots els problemes per millorar així l'atenció que reben les persones grans en el nostre país. A veure si entre tots podem avançar positivament en la cerca de propostes que millorin d'una manera significativa els problemes que avui encara tenim.  

Fins aquí les paraules de la Sra. Cinta Pascual, presidenta d’ACRA. Cal agrair-li la seva claredat, explicant sense embuts els problemes d’un sector a qui ni el departament de Salut, ni el departament de Treball, ni el programa PIAISS que en teoria hauria de coordinar les accions de tots dos, li aporten les solucions que necessita. La dependència, i el sector sociosanitari, necessita solucions. La política hauria de resoldre aquests problemes i sembla que dels nostres avis només se'n recordin a l'hora de demanar el seu vot. Les necessitats dels nostres avis són una realitat; els nostres polítics, fins ara, han estat incapaços d’aportar solucions efectives. que pe altre banda a Europa ja fa temps que s'apliquen. Tampoc es tracta de descobrir el Mediterrani, sinó d'aplicar allò que en altres contrades s'ha demostrat eficient.