divendres, 7 de desembre del 2018

Dues iniciatives polítiques interessants del departament de Salut


D’una banda es crea una nova direcció general al departament de Professionals de la Salut amb dependència de la consellera de Salut, i de l’altre el CatSalut crea la primera Comissió Clínica Territorial de Catalunya, en aquest cas a les comarques de Girona.
La planificació de les necessitats de professionals mèdics i d’infermeria és una necessitat inqüestionable, que entenen molt bé totes aquelles organitzacions del SISCAT que tenen dificultats per trobar els perfils professional  que busquen, i com més allunyats de l’àrea metropolitana de Barcelona estan, més conscients són d’aquesta necessitat.
Tanmateix el problema més gran és la resposta que el sistema sanitari podrà donar a l’elevat nombre de metges i infermeres que s’haurien de jubilar en els propers 5 anys.         









Què ni el CatSalut ni el departament de Salut tinguessin en la seva estructura administrativa cap unitat dedicada a planificar les necessitats futures de professionals mèdics i d’infermeria era una anormalitat. La decisió de crear aquesta nova direcció general de Professionals de la Salut és una bona resposta política del govern català i del propi departament de Salut, normalitzant una situació que requeria d’una reparació immediata per part de les autoritats sanitàries. Fins ara, només algunes estructures de la direcció general de Planificació i de la direcció d’Ordenació Professional i Regulació Sanitaria s’ocupaven de forma molt tangencial d’aquestes problemàtiques; tant tangencialment que de fet era el Col·legi de Metges a través del seu gabinet d’estudis qui de tant en tant anava alertant de la situació. 

Com a conseqüència d’aquesta realitat, les accions tendents a dotar les necessitats futures de professionals del sistema sanitari han estat un absolut fracàs, i per això, el país ha patit en etapes diferents manca de radiòlegs, o anestesistes, o oftalmòlegs, o obstetres, o més recentment pediatres, sense que s’hagi pogut donar una resposta adequada des de les administracions. I és que avui en dia formar un metge especialista per un hospital requereix entre 10 i 11 anys. El mateix es pot dir pel que fa a la infermeria; en aquest cas el temps de formació d’una infermera especialista és menor, però igualment llarg; no hi ha espai per a les improvisacions i per això fan falta tantes infermeres en el nostre país. 

La nova direcció general de Professionals de la Salut assumeix les funcions relacionades amb la direcció de les polítiques en l'àmbit de l'ordenació professional; de la formació en matèria de salut i el manteniment i la millora de les competències professionals. També les funcions d'autoritat sanitària corresponents a l'acreditació i certificació de professionals sanitaris i de les activitats de formació que aquests duguin a terme. Igualment incorporales funcions relatives a les polítiques en l'àmbit de la planificació de necessitats de professionals. Val a dir que per aquesta darrera funció, les competències per acreditar places MIR i per definir l’oferta global de la formació especialitzada no estan transferides a la Generalitat de Catalunya amb les disfuncions que aquesta situació pot generar per una correcta planificació de necessitats futures. 

En la cimera de professionals del passat 19 de setembre va destacar com a un dels elements positius de la trobada l’informe sobre la situació actual en relació als professionals de la salut, elaborat per la Sra. Alícia Àvila que llavors era sub-directora general d'Ordenació i Desenvolupament Professional. Aquesta informació és primordial a l’hora de preveure l’evolució del les necessitats del futur. Tant de bo aquesta la nova direcció general acompleixi amb els objectius que té assenyalats i de cara al futur no es tornin a viure les situacions crítiques que hem viscut i vivim cada dia a Catalunya per manca de determinats especialistes, situacions que ens han portat a “importar” metges de l’Amèrica llatina o fins i tot de països de l’Est amb les dificultats idiomàtiques obvies, banda de les homologacions  de títols que no han estat precisament senzilles.  

La segona notícia que cal destacar és la referent a la creació de la Comissió Clínica de la Regió Sanitària de Girona. Aquest era un dels grans objectius que des de feia temps perseguia la Dra. Cristina Nadal. Les Comissions Clíniques Territorials, que segons explicava tot just fa un any David Elvira l’anterior director del CatSalut estaven inspirades en les “Clinical Comissioning Groups” del National Helath Service britànic, eren un dels eixos en els que s’havia de basar la planificació territorial operativa. Les comissions clíniques territorials han de contribuir a focalitzar i prioritzar les necessitats de salut de la població en el territori mitjançant una aproximació clínica, una visió comunitària, integrada i holística, a través del coneixement de la realitat local.

  • Desplegar la planificació operativa i la implementació de les actuacions necessàries per complir amb els objectius de salut establerts. 
  • Integrar els diferents processos assistencials del territori, tenint una visió global de les necessitats, els serveis i les principals línies d’actuació d’aquest. 
  • Implementar millores continues de la qualitat dels processos assistencials, l’accessibilitat i l’ús eficient dels recursos, tenint en compte el seu cost- efectivitat i l’optimització dels recursos. 
  • Fomentar la recerca, la innovació i la implementació de les millors pràctiques assistencials. 
  • Participar en l’elaboració i el desplegament del Pla estratègic sanitari del territori.
Àmbit territorial de la Comissió Clínica de la
Regió Sanitària de Girona
És cert que molts Plans estratègics sanitaris territorials s’ha desplegat ja, sense que aquestes Comissions Clíniques estiguessin constituïdes, però tot i les dificultats que hi ha per d’identificar professionals del territori que hi vulguin participar, i que siguin a l’hora líders d’opinió i aquesta sigui respectada pels seus companys, el CatSalut ha donat finalment llum verda a la de la Regió Sanitària de Girona. Ara cal que en la pràctica tinguin el paper protagonista que en teoria haurien de tenir, i es converteixin en una eina bàsica a l'hora de establir les prioritats en les actuacions del departament de Salut sobre el territori. Del seu bon funcionament en depèn la credibilitat del discurs de priorització de les necessitats dels territoris feta des del territori. Aquesta és una mena de "prova pilot" que caldrà seguir amb molta atenció per analitzar-ne els seus resultats i mirar com les seves experiències poden ser extrapolades a altres territoris en benefici de la sanitat de tots els catalans. Hi estarem amatents...   
               

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada