Cinta Pascual:
“Com que Salut no ens considera dins de la xarxa assistencial, no podem disposar d’eines que ens anirien molt bé per fer millor la nostra feina, com per exemple l’eCAP”
“Mentre en els concursos per gestionar les residències es continuï demanant presència d’infermeria les 24 hores, vol dir que no tenen gens clar que vol dir la integració entre Salut i Benestar”
“Com potser que una persona, si viu a casa seva pugui rebre atenció domiciliaria del seu metge de capçalera i de la seva infermera, i en canvi, si se’n va a viure a una residència aquesta mateixa persona perdi aquests drets?...L’assistència primària pensa equivocadament que les persones que viuen en residències no són el seu problema... i això és inadmisible”
(...Continua de l’entrada anterior)
Em pots posar exemples de situacions que caldria corregir?
Sra. Cinta Pascual.- Si la integració real entre salut i benestar la tinguessin clara, els concursos de gestió d’equipaments no sortirien demanant infermeria les 24 hores, i en canvi en els últims concursos ho continuen demanant, infermeria en torn de nit que no podem pagar. Aquest servei ens l’hauria de donar el centre d’atenció primària corresponent a la zona. És el CAP qui s’hauria de fer càrrec de prestar aquest servei a les residències. Amb el cost d’una infermera de nit, nosaltres podríem tenir dos cuidadors que donarien un servei molt bo a aquells que ho necessitessin.
Avui en dia, a les nits, en molts cassos tens sistemes tecnològics per evitar despertar a les persones, hi ha bolquers molt bons que no has de canviar a la persona durant la nit respectant el son, també hi ha cremes molt bones. Nosaltres hem implementat projectes del son. Quan es va posar en marxa el PIAISS, lo primer que vàrem dir és que calia treballar el tema dels costos sanitaris, però fins ara no ens han fet cas.
L’assistència primària atén les vostres demandes d’assistència dels malalts ingressats en residències?
Sra. Cinta Pascual.- Quan truques a la primària per avisar que vinguin a veure a algun malalt et diuen, però com, no hi ha un metge i una infermera en aquesta residència que hauria de fer aquesta feina? Com ens poden dir això si aquesta persona és del seu “cupo”! L’assistència primària pensa que els malats de les residències no són el seu problema. Aquesta desconnexió, és molt perjudicial i ens preocupa molt. Com no hi hagi una política molt clara no canviarem res..
I el PIAISS? No es va crear precisament per resoldre aquest tipus de disfuncions entre Treball i Salut?
Sra. Cinta Pascual.- Quan parles amb la gent del PIAISS, sembla que estan per unes altres prioritats. Sembla que el principal problema que tenen ara es el d’uns convenis que caduquen aviat i algunes residències es podrien quedar sense metge. Convenis que per cert, l’administració cobra per que un metge dels sistema públic doni servei a aquestes residències. Naturalment ens hem hagut d’espavilar i hem hagut de buscar solucions potser políticament incorrectes per resoldre els dèficits organitzatius de l’administració pública.
No sé com poder millorar aquesta integració entre els dos departaments; no sé que més hem de fer per aconseguir-ho, és que no s’entén que encara avui funcionem d’aquesta manera. Tenim 46.000 persones en residències que pateixen les conseqüències d’aquesta manca de coordinació entre departaments. No pot ser!
Quins altres problemes teniu?
Sra. Cinta Pascual.- Aquest que t’he explicat és el problema més greu que tenim ara; aquesta manca de coordinació dels serveis, no estar integrades les residències al CatSalut. El departament de Salut ho hauria de resoldre amb immediatesa. Falta una ordre clara que determinés que metge i infermera del CAP es fessin càrrec també dels malalts del seu “cupo” encara que visquin en una residència.
Si fins ara tenies a un conjunt de persones distribuïdes per pisos i ara les tens concentrades en una residència, això és positiu, això et permetria fer economies d’escala; doncs no, el departament de Salut no ho veu així; entén que aquestes persones no són de la seva responsabilitat, i que ho hem d’entomar les residències. Per tant tot això ho hem d’assumir nosaltres, amb uns costos hotelers, assistencials, i sanitaris, i amb unes tarifes que no paguen els costos. Congelades des de fa anys.
Tenim un altre problema relacionat amb la farmàcia, els blisters i el transport de medicaments; no tenim accés a la història clínica compartida; no tenim eCAP, hem d’anar a comprar els medicaments a la farmàcia... Són coses molt bàsiques que es podrien solucionar si hi hagués una autèntica voluntat d’entomar-ho i resoldre-ho. Per exemple, si tinguéssim oxigen, segons un estudi que hem fet amb el Dr. Toni Andreu, es podrien evitar un 40% de les urgències hospitalàries procedents de residències. Es col·lapsen els servies d’urgències per no voler resoldre un problema ben senzill. Quan costa traslladar una persona a urgències amb una ambulància? Ningú es planteja seriosament trobar solucions a aquests problemes. Aquests estudis també demostren que quan una persona ingressa a una residència, la medicació baixa un 6%, gràcies al control de les infermeres. Ens haurien de facilitar una mena de plataforma informàtica per poder organitzar millor tot el tema de la medicació. Amb una bona integració, posant-hi sentit comú, la majoria de problemes que tenim es podrien resoldre, i els costos globals baixarien molt.
Quan parlem del vostre sector de què estem parlant en xifres?
Sra. Cinta Pascual.- Ara el sector té aproximadament 57.000 places de residència i 15.000 de centre de dia i ACRA aglutina el 72% dels dispositius. Dona la impressió que no ens consideren com el seu problema, però si tot continua igual ho acabarem sent. Cal seny i sentit comú, i calen decisions per resoldre d’una vegada tota aquesta problemàtica, però dona la sensació que l’administració té un altre ritme. Nosaltres hem fet moltes coses per millorar la qualitat de la feina que fem, i no ens ho reconeixen.
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada