VII Congrés Internacional Dependència i Qualitat de Vida (II)

(...Continua de l'entrada anterior) 

Atès l’ampli abast del programa d’aquest VII Congrés, presento només un breu resum del que varen donar de sí els 5 mòduls del programa. Les sessions paral·leles i els tallers que es van dur a terme, tot i el seu interès, queden fora d’aquest resum.

El Mòdul 1 del programa versava sobre “l’atenció domiciliària”

Tazim Virani, Managing Director, SE Global al Saint Elizabeth Health Care (SE Health) a Ontàrio va explicar els detalls dels serveis d’atenció domiciliària al Canadà, país que ha transferit a les regions les competències en aquest àmbit. Segons Virani l’atenció domiciliària al Canadà té com reptes l’atenció en situacions d’agudització dels processos, la identificació de les patologies en fases inicials abans no esdevinguin cròniques, mantenir als malalts crònics al domicili fora dels hospitals, i crear estratègies de prevenció.

Astrid Lindström, consultora de política social de la Universitat d’Estocolm va explicar l’alt nivell de descentralització de l’atenció domiciliària als països nòrdics en general i particularment a Suècia. El model suec es caracteritza per ser un servei públic, de caràcter universal centrat en la comunitat. La coordinació entre els serveis de salut i els socials a Suècia es resol gràcies a la col·laboració entre regions i municipis en base a programes, seguiments qualitatius, protocols d’actuació per grups de població, etc. 

Finalment va intervenir en aquest mòdul el Sr. Lluís Torrens, director d’Innovació Social de l’Ajuntament de Barcelona  que va centrar la seva exposició en explicar el projecte pilot de les “superilles” socials que l’Ajuntament ha dissenyat, com un model de proximitat, que consisteix en equips formats per entre 10 i 15 professionals que atenen entre 45 i 90 persones residents en aquests petits barris definits per les “superilles”. Aquest model permet millorar la continuïtat de l’atenció gràcies a la proximitat, i permet una atenció molt més personalitzada. El model també permet millorar les condicions de treball dels professionals i assegurar la seva sostenibilitat econòmica.  

                

El Mòdul 2 del programa feia referència a “l’Atenció al Final de la Vida” 

Patxi del Campo San Vicente, director del Instituto MAP va presentar el projecte Vivir con voz pròpia” nascut al 2103 per reflexionar sobre el final de la vida. Aquest projecte engloba els seus objectius en un projecte holístic anomenat “Vitória- Gasteiz, Vecindario Compasivo”, que pretén construir una ciutat més sensibilitzada i preparada per cuidar persones que fan front en soledat a una malaltia avançada o al final de la seva vida. 

Julio Gómez, coordinador del servei de Cures pal·liatives de l’Hospital de San Juan de Dios de Santurce, va incidir en al necessitat d’humanitzar l’atenció al final de la vida. Va assegurar que les ciutats cuidadores i compassives només es poden construir amb una implicació important de la societat civil i amb el lideratge de l’administració pública i amb el suport de grups que siguin referents en el territori. A Santurce han implementat un projecte que no es basa en els professionals sinó sobretot en les comunitats i les persones que les configuren, fent-los participar de la responsabilitat de tenir cura de la vida a la comunitat, amb l’objectiu que ningú mori sol, amb por i en soledat.  

Libby Sallnow, professora de la Unversitat College London, experta en medicina pal·liativa va centrar la seva intervenció en el desenvolupament de les comunitats compassives o cuidadores i en l’atenció pal·liativa com una apart de l’atenció sanitària universal. Des la perspectiva se la salut pública va demanar que es posi en valor la prevenció, la intervenció precoç per tal de minimitzar el danys de la malaltia. 

El Mòdul 3 portava per títol “Millorar la Qualitat de l’atenció a les persones grans” 

Maria Dolors Navarro especialista en medicina preventiva, va dir que els pacients crònics i les persones grans s’estan incorporant cada vegada més en el procés de presa de decisions sanitàries i per això és fonamental que les institucions situïn als pacients en el centre de del sistema sanitari. Amb aquest objectiu va reclamar una planificació estratègica que inclogui pacients, professionals i institucions.

Henk Nies, Membre del Consell executiu de Vilans a Utrecht va dir explicar el programa del ministeri de Salut i Benestar holandès que permet una avaluació contínua de les residències per a persones grans per conèixer la qualitat de l’atenció que ofereixen. Va recordar que les persones han d’estar al centre de les atencions però també les necessitats dels professionals intentant trobar un equilibri entre tot plegat.

Claire Drummond inspectora del servei de Salut a Escòcia, va explicar que el govern ha implementat una nova metodologia i un nou marc d’actuació per la inspecció de centres residencials per a persones grans, segons els nous estàndards de salut i assistència social desenvolupats per el govern escocès, dissenyat per facilitar l’autoavaluació per part dels proveïdors d’aquests serveis.                  

El títol del Mòdul 4 era “Experiències internacionals d’atenció integrada i integral”

Ana Maria Miquel col·laboradora de a Càtedra d’Innovació i Gestió sanitària de la desprestigiada Universitat Rey Juan Carlos va presentar un treball realitzat per la Universitat de Berkeley, que tenia per objectiu explorar, identificar, descriure i analitzar les principals iniciatives innovadores d’atenció integrada implementades a Madrid, País Basc i Catalunya

Robin Miller, codirector del Center for leadership in Health & Social Care, va explicar el model d’atenció integrada del Regne Unit, i va dir que els quatre nacions que l’integren tenen autonomia per desenvolupar les seves pròpies polítiques sanitàries i d’assistència social, sempre sota una estreta coordinació entre elles, centrada en la persona. Va explicar que havien treballat d’acord al model “Rainbow” d’atenció integrada.

Rhona Radley, manager  de millora de serveis al NHS Calderdale Clinical Commisioning  Group va explicar el programa de “cerca de la qualitat en els centres residencials” i va ressaltar els beneficis que es deriven d’un treball integrat  entre l’assistència sanitària i al social, i de quina manera la tecnologia els ha ajudat

El Mòdul 5 corresponia a “Experiències nacionals d’atenció integrada i integral” 

Pilar Rodríguez presidenta de la “Fundació Pilares para la Autonomia Personal” va explicar el projecte “Cuidamos Contigo” implementat a Madrid i a alguns municipis de la Vega Baixa alacantina que té per objectiu millorar l’atenció i la qualitat de vida de persones amb malalties cròniques i dependència. Amb instruments i tècniques innovadores  garantint la continuïtat de l’atenció. 

Carlos Raúl de Pablos Pérez, gerent regional de Serveis Socials de la Junta de Castella i Lleó va explicar la creació de la plataforma ARGOSS que incorpora solucions innovadores que afavoreix l’actuació simultània dels serveis sanitaris i els socials, millorant la seva eficiència i possibilita l’atenció integrada a tota la comunitat especialment en els entorns rurals, disminuint les visites i els desplaçaments i millora els temps de resposta del sistema d’atenció integrada.

Conxita Barbeta, directora de la Residència Assistida Feixa Llarga “Laia González” de l’Hospitalet, va subratllar que el perfil actual dels usuaris de les residències geriàtriques requereix la creació d’una nova cultura integradora del serveis socials i sanitaris en els entorns residencials. Va defensar el PIAISS de la Generalitat de Catalunya quan tots sabem que per el moment és una eina insuficient que no permet una integració eficient dels serveis sanitari i social a Catalunya. 

(Continuarà...)