dilluns, 18 de novembre de 2019

L’anomenada Llei Aragonès és una bona llei per a la sanitat catalana


Avis a navegants: si el sector no reacciona a temps davant dels arguments dels que s’oposen a la Llei, pot passar com amb el Consorci Sanitari de Lleida: el populisme, atesa la passivitat de l’administració sanitària i del sector, va aconseguir aturar una proposta que era molt vàlida per a la sanitat lleidatana. 



Unes 2.500 persones s’han manifestat aquest diumenge pels carrers de Barcelona contra l’anomenada Llei Aragonès, denunciant que la Llei obre les portes a les privatitzacions dels serveis sanitaris, l’educació i els serveis socials.  



Fa tot just dos mesos es va constituir la plataforma ciutadana formada per més de 50 col·lectius, anomenada “Aturem la llei Aragonès”, amb l’objectiu d’impedir que la Llei de Contractes de Serveis a les Persones que s’està tramitant al Parlament vegi la llum. Es tracta d’una Llei que deriva d’una directiva europea, en la que les subhastes no estan permeses quan es tracta de serveis a les persones, i on el preu de l’oferta passa a ser secundari. No es tracta d’atorgar el contracte a l’oferta més beneficiosa per a l’administració sinó que la nova Llei pretén atorgar els contractes a les empreses que aportin millors garanties per prestar un servei de qualitat. I aquest gran canvi, que deixa en fora de joc les empreses del tipus “imperi florentino” que guanyaven concursos a base de presentar ofertes a un preu molt baix, i que tenien com a contrapartida una qualitat de servei sovint per sota mínims, resulta que no agrada als de sempre; als que protesten per tot, i a grups polítics habitualment marginals que manipulen l’opinió pública en busca d’esgarrapar suports encara que sigui mentint descaradament. 

Ja tornem a estar com en el cas del que havia de ser el Consorci Sanitari de Lleida. Les minories dissidents comencen a manipular la informació per enredar a gent de bona fe que s’acaba creient tot allò que li diuen. A partir del moment que en  tenen convençuts a uns quants, comencen a mobilitzar-los. Aquestes mobilitzacions inquieten als partits polítics que en funció del temes de que es tracti, i de la importància estratègica que el partit li doni, acaben posicionant-se a favor de les reivindicacions. Mai cap partit s’acostuma a posicionar en contra per no buscar-se enemics encara que no estiguin d’acord amb les demandes dels populistes. Si no hi estan d’acord, senzillament callen i miren cap a un altre banda.

Les organitzacions i les institucions, a més dels partits polítcs, també són responsables de l’avenç de les protestes; s’inhibeixen; prefereixen no tenir que posicionar-se, sovint per evitar tensions internes entre els seus socis, esperant que algú altre ja farà la feina. I quan passa tot això, quan ningú combat els plantejaments populistes, els moviments de protesta acaben guanyant a la opinió pública i aconsegueixen els seus objectius. 

Per no anar més lluny, és el que va passar amb el Consorci Sanitari de Lleida. Es va muntar una plataforma anomenada “marea blanca”, que va aconseguir el suport dels sindicats i d’alguns ciutadans d’aquells que sempre es queixen de tot. Davant de l’oposició a la constitució del Consorci Sanitari, les autoritats del departament de Salut no li van donar excessiva importància; van deixar que la resposta es donés des de Lleida per part d’uns funcionaris que no van estar massa encertats a l’hora d’explicar les avantatges que el Consorci representava per els lleidatans, i veient el ressò que tot plegat originava en l’opinió pública, algun partit polític com per exemple ERC, es va sumar a la causa contra el Consorci lleidatà. Tot plegat va significar la mort d’una plantejament excel·lent per als lleidatans, que han vist com la sanitat s’ha estancat absolutament des de llavors a les comarques de Ponent.  

Ara ens trobem exactament com estàvem a l’any 2015 a Lleida. La plataforma ciutadana “Aturem la Llei Aragonès” no vol que aquesta Llei s’acabi aprovant al Parlament de Catalunya. I ho acabaran aconseguint, si tal com va succeir llavors, el departament de Salut no es posiciona clarament i sense ambigüitats a favor de la Llei. El mateix hauria de fer el CatSalut, sortint en tromba per explicar les bondats d’aquesta norma per garantir la qualitat dels serveis de salut que ells contracten. Però ho han de fer també les institucions; el Consorci de Salut i Social de Catalunya ha de sortir de la seva posició de confort davant d’aquest problema i lluitar per que una normativa que és positiva per el sector, sigui realitat. També la Unió Catalana d’Hospitals ha de fer sentir la seva veu en defensa de la Llei, però cal fer-ho amb força, no en base a declaracions que amb sort llegiran quatre i el cabo.  També ACRA i la ACES han de moure fitxa per defensar un sistema sanitari i social de qualitat. Cal ser un agent actiu si es vol millorar la contractació pública a l’hora de prestar serveis a les persones. La passivitat ja sabem, malauradament, on porta. 

Aquesta batalla és guanya en l’àmbit de l’opinió pública que és a qui s’ha de convèncer de la bondat dels plantejaments que la Llei incorpora. Els diferents actors que intervenen en el sector sanitari, si creuen que la Llei Aragonès és bona per el sistema, no es poden quedar a casa; han de sortir a explicar les seves bondats i quines millores aporta a la contractació pública. Com diuen per Galícia “para pescar o rodaballo, hai que mullarse o carallo”                                                                   

Cap comentari:

Publica un comentari