Manifest en defensa del sector social i d’atenció a les persones

En un acte celebrat al Col·legi de Periodistes s’ha presentat un Manifest en el qual les entitats signants reclamen al govern de la Generalitat que els pressupostos del 2020, reverteixin els efectes de la crisi econòmica que es ve arrastrant en el sector des de l’any 2008.

Una dotzena d’entitats s’uneixen per reclamar una dotació econòmica adequada que permeti donar, d’una banda, una resposta de qualitat a les necessitats dels col·lectius més vulnerables, i de l’altre, assegurar unes condicions de treball dignes per als treballadors del sector.

Un seguit d’entitats que treballen en el sector social i d’atenció a les persones han dit prou a la situació de precarietat en la que es troben a causa de la manca de respostes de l’administració a les seves reivindicacions. Una situació que s’ha perllongat excessivament en el temps i que finalment ha fet explotar el malestar de les entitats que malden per poder treballar amb un mínim de dignitat en aquest sector social tan important i que afecta a tanta gent.

A banda de presentar el manifest en el que exposen la situació que estan patint, han creat una Mesa unitària que vol conscienciar al govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i als grups parlamentaris, a través de reunions que demanaran amb tots ells, per tal d’iniciar un diàleg que permeti avançar en la consolidació d’un sector social i d’atenció a les persones fort, capaç de treballar amb la qualitat exigida, assegurar la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals que hi treballen. Cal assenyalar que el 75% dels treballadors dels sector són dones i la reclamació salarial que fan demana 14.000 € anuals com a nivell retributiu més baix per als professionals dels sector. També volen l’equiparació de les condicions laborals de les condicions de treball independentment de la titularitat del centre, i de la forma de gestió (directa o indirecta). Volen que la frase “a igual feina, igual retribució” sigui una realitat  no només un eslògan.  El sector necessita un conveni col·lectiu en  l’àmbit català que avui no existeix .     

Per aconseguir els seus objectius demanen a l’administració que l’assignació pressupostària passi de l’actual 0,5% del PIB al 2% per igualar l’assignació mitjana dels països del nostre entorn. Volen desplegar polítiques incloses en la Llei de Dependència, així com desenvolupar la Renda Garantida de Ciutadania, l'actualització de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC(, l'habitatge social, el Pacte Nacional per la Interculturalitat, l'Agència Catalana de Protecció Social, la Llei de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència, el suport a les famílies i les mesures per eradicar la violència masclista. Tot plegat pretén situar el sector social i d’atenció a les persones com a pilar fonamental i estratègic de l’Estat del Benestar, al costat de la salut i l’educació. 

El manifest també demana una revisió a fons del model actual per avançar cap a la construcció d’una cartera de serveis socials i d’atenció a les persones innovadora, que permeti ajustar-se a la realitat, als nous models d’intervenció i a les necessitats de les persones. En la mateixa línia demana a l’administració que asseguri la qualitat del servei públic desenvolupant estàndards de qualitat i implantant els corresponents mecanismes de seguiment, control i avaluació dels mateixos. Finalment el manifest vol que les administracions reconeguin a tots els agents que formen part del sistema català d’atenció a les persones garantint la seva participació en els espais de treball, coordinació, coproducció i avaluació de les polítiques públiques que afectin al sector. 

Aquesta reacció del sector era del tot esperable si es té en compte que l’administració catalana, i l’estatal també, fa massa temps que miren cap a un altre banda a l’hora d’aportar solucions al sector que viu entre l’oblit de les administracions i la manca endèmica d’aquest país a l’hora de dotar suficientment de recursos aquelles prestacions que s'endeguen de bell nou. Si a al sector sanitari se li dedica un tant per cent del PIB inferior a la mitja europea, i al sector social també, a quin sector se li estan dedicant recursos per sobre de la mitjana europea? Algú s’ho ha de fer mirar...     

Signen el manifest les entitats següents :

ACELLEC, Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura

ACRA, Associació Catalana de Recursos Assistencials
ASADE, Asociación Estatal de Entidades de Servicions de Atención a Domicilio

CEESC, Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya 

TSCAT, Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya

COPEC, Col·legi de Pedagogs de Catalunya
CCOO, Comissió Obrera Nacional de Catalunya
La Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya 

La Unió, Associació d’Entitats Sanitàries i Socials

Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

UGT, Unió General de Treballadors de Catalunya

UPIMIR, Unió de Petites i Mitjanes Residències