Quan s’elaboren propostes per assumir noves prestacions per els ciutadans o noves responsabilitats des de l’administració pública, sense un compromís econòmic que possibiliti dur-les a terme, és una prova evident que més enllà de l’oportunitat política de voler apuntar-se un èxit, no existeix la voluntat de dur a terme el contingut d’allò que es proposa.
La memòria econòmica és un component essencial de tot nou plantejament que es vulgui dur a terme des de l’Administració o des de qualsevol organització. És la base que haurà de fer possible les diferents accions noves que es vulguin emprendre. Sense un pressupost que indiqui quants diners hi ha previstos per assumir tal o qual acció, i d’on sortiran aquests diners, el sol anunci que faràs tal cosa o tal altre, no representa cap garantia que es pugui dur a terme i per tant és més un exercici de propaganda que altra cosa.
De fet, a la sanitat estem habituats a aquesta classe de plantejaments. Malauradament s’han fet moltes vegades. En posaré uns exemples, un de llunyà en el temps, els altres més recents. El més antic ve de la època en que Rodríguez Zapatero presidia el govern espanyol. Va ser a l’any 2006 quan el govern espanyol va aprovar la “Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia”. Aquesta Llei es va aprovar al Congrés del Diputats i semblava que havia de resoldre tots els problemes derivats de la dependència. Doncs bé, 13 anys després de la seva promulgació, la Llei encara no és es pot aplicar en tota la seva extensió perquè no existeixen els recursos econòmics necessaris per dur-la a terme al 100%. El Congrés dels Diputats va aprovar una Llei que preveia més despesa per a les arques públiques sense una memòria econòmica.
Més recentment, tenim el cas de l’ENAPISC, presentat al maig del 2017, sota el mandat dels conseller Comin, un projecte que havia de millorar molt l’assistència primària, que comptava amb el consens de diferents organitzacions professionals i sindicals, i que avui en dia no està encara plenament en vigor, també perquè va néixer sense la corresponent memòria econòmica. Ningú va explicar quants diners farien falta per aplicar les mesures que s’hi anunciaven, ni d’on sortirien els diners. El resultat de la seva aplicació és prou conegut i fins i tot la impossibilitat d’aplicar les mesures que l’ENAPISC preveia va originar una vaga dels metges de primària, duta a terme ara fa tot just un any.
El mateix va succeir amb el PLANUC ideat per resoldre els col·lapses en els serveis d’urgències dels hospitals, i que preveia entre altres mesures la constitució de nous CUAP distribuïts per tot el territori de Catalunya. A hores d’ara, i com a conseqüència de la manca d’una memòria econòmica, algunes de les propostes del PLANUC encara no s’han pogut materialitzar.
Ara, s’acaba de fer públic el full de ruta sobre polítiques de professionals de la salut, elaborat per el “Fòrum de Diàleg Professional”, en el que s’estableixen un total de 185 accions distribuïdes en un total de 17 reptes. Independentment de la valoració d’aquest treball que faré el propers dies, sembla que tornem a caure en el mateix error, atès que algunes d’aquestes 185 accions requereixen un suport econòmic, que el full de ruta no preveu com es finançaran. Estem de nou davant d’un document interessant, que ha estat ben rebut pels professionals sanitaris, però que no incorpora la memòria econòmica que hauria de possibilitar la consecució de les diferents accions que es proposen. Es repeteix la història a la que estan tan avesats, mani qui mani, des del departament de Salut. Seria una llàstima que aquestes mesures acabessin sent paper mullat...
Per si de cas el Dr. Josep Maria Puig secretari general del sindicat Metges de Catalunya, tot i valorar positivament el contingut del document, ha volgut rebaixar l’eufòria per evitar posteriors decepcions, i ha dit que “ens tornem a trobar davant l’enèsim diagnòstic sanitari que proposa un seguit d’accions específiques, però sense cap mena de compromís econòmic que les sustenti i això el converteix en una iniciativa inviable i morta que, amb tota probabilitat, caurà en sac foradat”. Per això ha continuat dient que no els calen més fòrums si ningú té la voluntat política de posar els recursos necessaris; “l’administració ha d’entendre que de fum no podem viure”
I raó no n´hi falta. Llevat de comptadíssimes excepcions aquesta legislatura està plena de fum...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada