VII Congrés Internacional Dependència i Qualitat de Vida (I)

Dimarts 29 i dimecres 30 d’octubre s’ha desenvolupat a l’auditori AXA de Barcelona el VII Congrés Internacional de Dependència i Qualitat de Vida organitzat per la “Fundació Edad i Vida” en el que els 500 assistents han debatut sobre la necessària integració dels sistemes social i sanitari i sobre la problemàtica cada dia més accentuada de la cronificació de patologies que exigeix una reorganització dels serveis sanitaris en funció d’aquesta nova realitat.El Congrés ha comptat amb la participació de ponents de reconeguda vàlua, tant del sector sanitari i social català i estatal, com  d’alguns països referents mundials en aquests àmbits com per exemple el Canadà o els països nòrdics, que han enriquit amb les seves aportacions els coneixements dels participants en aquest VII Congrés. 

    

Més enllà de les aportacions de caràcter tècnic, era interessant saber quina era l’opinió dels polítics per veure si les necessitats reals i les posicions polítiques estaven ben alineades. I en aquest sentit, només es salven les intervencions del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir El Homrani i també la de Gemma Tarafa, i això és  tota una novetat, regidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona. Per contra decepció absoluta amb la intervenció de la ministra de Sanitat en funcions del govern espanyol, la Sra. Carcedo, amb un discurs que no va aportar res de nou; també va decebre, tot i que això no és cap novetat, la intervenció de la secretaria general del departament de Salut, la Sra. Laura Pelai. Ens hem quedat sense saber la posició de la consellera de Salut Alba Vergés, atès que sembla que no va mostrar excessiu interès en fer sentir la seva veu en aquest Congrés. El Congrés s’ha desenvolupat segons dos eixos bàsics: d’una banda l’atenció integrada social i sanitària, amb una visió integral de les necessitats de la persona i de l’altre aportar solucions al repte que suposa l’envelliment de la població, la cronicitat i la pluripatologia.

La inauguració del VII Congrés Internacional Dependència I Qualitat de Vida  va comportar algunes intervencions no massa afortunades com la de la Sra. Laura Pelay, secretària general del departament de Salut, que va centrar la seva intervenció en la frase encunyada des del departament de Salut de la Generalitat, de “posar a la persona i al pacient al centre del sistema sanitari i social”. Aquesta frase, per repetida i mal utilitzada, és d’una falsedat notòria perquè està molt clar que el que realment està al centre del sistema són les necessitats de les organitzacions i de la pròpia administració. Lamentablement les persones no són al centre del sistema i exemples se’n poden posar tants com es vulgui. Ja n’hi ha prou de preparar discursos per “quedar bé” encara que el que s’expliqui sigui pura entelèquia. La Sra. Pelay va cometre un altre errada quan va voler donar per bona l’organització actual dels serveis sanitaris i socials a Catalunya, parlant d’una “visió coordinada dels sistemes sanitari i social”. A la Sra. Pelay encara no li han explicat que aquesta coordinació avui a Catalunya entre Salut i Treball, presenta moltes disfuncions i genera no pocs problemes.

En la inauguració també va intervenir Gemma Tarafa, regidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, que habitualment s’ha distingit per mantenir una posició molt negativa davant del sistema sanitari català; en aquesta ocasió va preparar un discurs correcte en el que va demanar que l’envelliment i la dependència, són reptes que han de guanyar importància en les polítiques públiques, i que les administracions han d’abordar aquests reptes de forma conjunta, vetllant també per les persones que fan de cuidadores d’aquells que ho necessiten.

Un altre intervenció destacada d’aquesta inauguració va ser la de el Dr. Josep Maria Via president del Comitè de Programa de la Fundació “Edad i Vida”, que va prevenir als assistents de la “epidèmia de cronicitat” que ens afecta, lamentant que avui en dia els sistemes sanitari i social encara no estiguin  ben coordinats ni prou integrats. Segons va dir, més enllà del País Basc i Catalunya i aïlladament en alguna altre comunitat de l’Estat, no existeix encara una verdadera atenció sociosanitària que permeti atendre persones grans afectades d’una plirupatologia crònica i una problemàtica social associada, el que provoca moltes ineficiències.

El Dr. Rafael Bengoa durant la seva intervenció en el Congrés 

Tot seguit es va desenvolupar la conferència inaugural del Congrés. S’esperava amb especial interès la conferència del Dr. Rafael Bengoa, exconseller del govern basc, que en la seva intervenció va fer un anàlisi dels problemes que presenta el sistema nacional de salut com per exemple les llistes d’espera, la insatisfacció dels usuaris i la fragmentació entre les prestacions socials i les sanitàries entre altres. Va posar molt d’èmfasi en la necessitat d’estructurar amb immediatesa una solució a aquesta fragmentació existent entre el sistema social i el sanitari i va advocar per un sistema integrat de caràcter local amb una planificació dels recursos necessaris a mig termini que permeti atendre les necessitats específiques dels habitants de cada zona geogràfica. Va explicar que en l’àmbit polític els raonaments no es basen sempre en l’evidència i en la ciència, i això comporta que els serveis que rep la gent no siguin sempre satisfactoris. Entén que cal caminar cap a un model de salut poblacional i comunitari, que permeti als ciutadans poder estar molt més a casa seva que no pas als hospitals.

(Continuarà...)