dilluns, 9 de març del 2020

Ensopiment generalitzat... al departament de Salut


Lamentablement, només el coronavirus trenca la monotonia generalitzada en la que s’ha instal·lat el departament de Salut. L’absència d’iniciatives innovadores, la manca d’un projecte conegut i consensuat, i l’excessiva politització de molts dels alts càrrecs, han sumit al departament en una situació de letargia d’idees, que només pot conduir a un empitjorament de la qualitat de l’assistència. 





La situació d’encefalograma pla en la que sembla que s’ha instal·lat el departament de Salut, només s’ha vist sacsejada per l’arribada del coronavirus al nostre país. Més enllà de l’excel·lent resposta fins ara, del nostre sistema sanitari i d’una bona política comunicativa per part del departament de Salut, les iniciatives del departament semblen inexistents a l’hora de millorar el nostre sistema de salut que tot i ser molt bo, continua presentant mancances no resoltes, i noves situacions que requereixen noves respostes. 

La sanitat pública catalana té mancances en l’àmbit de l’assistència primària, com per exemple el dèficit de professionals en molts equips d’atenció primària, les dificultats per accedir a una primera visita del  metge de capçalera, o encara pitjor, el temps que es requereix per visitar a l’especialista quan l’assistència primària decideix que el malalt ha de canviar de nivell assistencial. 

Mancances també en l’assistència especialitzada, en la que els problemes d’accessibilitat generen llistes d’espera quirúrgiques impròpies d’un sistema sanitari de qualitat, o de retards inadmissibles en la realització de proves diagnòstiques, que no mereixen l’atenció per part d’un departament que sembla més interessat en la publicitat via Twitter, que no pas en la solució dels problemes de salut dels ciutadans. No es pot entendre que en la darrera legislatura del conseller Comin es dotés econòmicament un programa de xoc per combatre les llistes d’espera, i en canvi ara, davant de l’increment dels temps d’espera per a ser operats, les prioritats del departament no se sap massa bé quines són. 

Per la seva banda la Salut Mental, que va rebre un fort impuls econòmic en la legislatura passada, ha vist com de repent totes les millores que havien de continuar produint-se ara ja no se’n parla més. O l’atenció sociosanitària, que porta temps en la disjuntiva de separar de la llarga estada tots aquells problemes que són molt més socials que no pas sanitaris. Tot continua pendent i ningú agafa el brau per les banyes i intenta aportar solucions. 

I per no parlar de la situació econòmica dels centres del SISCAT, la majoria dels quals “no pot arribar a fi de mes” utilitzant una frase que serveix de caricatura d’una realitat que posa en risc la sostenibilitat econòmica de moltes institucions del sistema de salut  

El departament de Salut està en fase “qui dies passa anys empeny”, i això es nota no només al pavelló Ave Maria, sinó també al CatSalut, a l’AQuAS, a l’ICO o a tantes altres institucions on s’ha optat per situar-hi al front a persones que no tenen les capacitats que es requereixen per donar continuïtat a un sistema d’excel·lència pel que fa als resultats en salut com és el nostre. 

De fet, situar en determinats càrrecs de responsabilitat a persones poc competents és un problema ètic. Els recursos públics han de ser gestionats propiciant la màxima eficiència dels mateixos, i quan es situa a algú que no té les capacitats professionals per a fer-ho, s’està actuant frívolament i sense cap mena d’ètica. Situar com a gerents d’entitats que gestionen pressupostos elevats a persones no suficientment preparades, és una greu irresponsabilitat. Els problemes no és limiten a exercir amb garanties la funció gerencial, sinó que també afecten a l’agilitat del procés de presa decisions. 

Quan un responsable no està suficientment preparat, a l’hora de prendre decisions de certa complexitat, dubta i acaba per no decidir res, esperant que algú decideixi per ell, bé perquè eleva el problema al seu superior, o bé perquè deixa que el problema s’enquisti esperant a veure si es resol tot sol. És el començament del col·lapse del procés de presa de decisions. I això, aquesta nova caricatura és quelcom molt similar al que avui està succeint en molts àmbits del departament de Salut.    

1 comentari: