Avui havia de començar una vaga que els sindicats aplacen fins el mes de Juny

La que havia de ser la quarta vaga del sector sanitari d’aquesta legislatura, ha estat aplaçada pels sindicats convocants amb motiu de l’inici d’una mesa negociadora que ha de servir, entre altres objectius, per consolidar el conveni del SISCAT com l’únic àmbit sectorial legítim de negociació col·lectiva. Els sindicats convocants mostren la seva satisfacció pel reconeixement del conveni com l’únic instrument legítim per establir les condicions del sector, i obren aquest marge per donar temps a arribar a nous acords amb les patronals del sector.

Resulta molt preocupant que quan encara no s’ha cobert el primer any d’aquesta legislatura el sistema sanitari continuï sota l’amenaça d’una quarta vaga en els nostres centres sanitaris públics.  Què està passant? El desgovern en el sector salut és cada dia més evident.

Fa tot just un mes i mig, les patronals i el sindicat Metges de Catalunya varen negociar al marge de la Mesa del conveni col·lectiu uns acords paral·lels que recollien bona part de les inquietuds mèdiques que els negociadors del conveni col·lectiu havien deixat de banda uns mesos abans. Aquesta situació va crear molts anticossos en la resta de sindicats de la mesa negociadora del conveni, fins el punt que junt amb noves reivindicacions anunciaven una vaga que havia de començar avui mateix. Aquesta vaga ha estat finalment ajornada fins els dies 18, 19 i 20 de juny, gràcies a la convocatòria de la mesa negociadora del conveni col·lectiu, amb l’objectiu d’analitzar les seves reivindicacions. Segons els mateixos sindicats han anunciat les reivindicacions que tenen plantejades són:  

• Desvinculació de les DPO de l’equilibri pressupostari dels centres
• Activació del nivell D de carrera professional per a tots els grups professionals afectats per el conveni.
• Reconeixement d’un mínim de 20 minuts per assegurar solapaments entre torns
• Destinar un 20% de la jornada de tots els professionals per investigació i/o formació

A banda d’aquestes peticions concretes els sindicats exigeixen que no hi hagin espais de negociació on no estiguin representats tots els professionals del sector, de manera que no es vulneri l’àmbit de negociació del conveni, i donen de marge a les patronals fins al mes de juny, per poder refer els ponts de la relació, trencats des de la negociació entre Metges de Catalunya i les patronals d’aquest mes de febrer.           

Pel que ha transcendit, en aquesta mesa de negociació que s’ha anunciat pel dilluns dia 8 d’abril, les patronals estan disposades a informar als sindicats sobre l’impacte dels acords amb els metges, accedir en certa mesura a facilitar temps per assistir a congressos i jornades relacionades amb l’activitat i a la formació continuada i estudiar en cada centre els problemes derivats del solapament dels torns, tal com estava previst en el II conveni signat al novembre de l’any passat. Les patronals també faran un reconeixement exprés de que l’únic àmbit sectorial legítim de negociació col·lectiva per fixar les condicions  de treball és el conveni del SISCAT. 

De fet, els sindicats s’han mostrat en contra dels pactes “extra-conveni” signats entre les patronals i el sindicat Metges de Catalunya perquè des del punt de vista econòmic són una amenaça encoberta contra els acords que preveu el conveni. En efecte: el govern català, que no pot aprovar uns pressupostos nous per aquest anys 2019 perquè no té suficient recolzament parlamentari, afronta les noves despeses d’aquest exercici econòmic mitjançant un suplement de crèdit, que pel que sembla, i pel que afecta a salut, incorpora només les quantitats derivades del cost dels acords que varen servir per desconvocar la última vaga de metges de primària de l’ICS, i els cost dels acords previstos en el II conveni col·lectiu signat al novembre passat, però en cap cas incorporen el cost dels acords assolits entre Metges de Catalunya i les patronals. Per tant, entenen els altres sindicats que si s’apliquen els acords amb Metges de Catalunya, això restarà recursos per fer front als costos afegits del conveni, i als acords de sortida de vaga. En altre paraules: no hi haurà diners per fer front a tots els compromisos que s’han adquirit en les diferents negociacions...

Tot plegat, embolica que fa fort...