La necessària integració social i sanitària

El Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya presenta l’informe “Integració Social i Sanitària”

ACRA va més enllà i proposa, en el seu informe, la creació d’una conselleria específica d’atenció a la gent gran. Aquest departament hauria d’estar dotat segons aquesta organització amb un pressupost equivalent al 2% del PIB 

Que el col·lectiu de persones en situació de vulnerabilitat està creixent de forma continuada és una evidència. Què la situació actual de l’atenció a aquestes persones està compartida entre dos departaments de l’administració com són Salut i Treball (Serveis Socials) també és una realitat, i que aquesta separació que fragmenta l’atenció d’aquesta persones comporta riscos assistencials és una certesa malauradament constatable. Fa uns mesos, en aquest blog ja em vaig fer ressò de la difícil situació que estan vivint persones vulnerables que tenen moltes dificultats per rebre determinats serveis. 

Atenent al fet que aquest problema va agafant cada dia més i més envergadura degut a l’allargament de l’esperança de vida que comporta un progressiu envelliment de la població és interessant saber que opina al respecte una organització com el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya. En el seu informe, aquesta organització es centra en sis enfocaments diferents. 

 

El primer és el relatiu a la necessitat i oportunitat d’integrar l’atenció social i sanitària, i en aquest àmbit aporta 5 propostes, i entre elles: 

“Establir un Acord Estratègic i un Pla d’acció per la desenvolupament de l’atenció integrada social i sanitària a Catalunya entre els diferents nivells de l’Administració pública i amb la participació de les organitzacions empresarials i sindicals, les entitats del tercer sector, els col·legis professionals, etc. L’Acord hauria de definir el model d’atenció integrada social i sanitària centrada en la persona, així com les línies a desenvolupar pel Pla d’Acció, que hauria de ser ambiciós i realista, tenir un horitzó temporal raonable i comptar amb instruments sòlids” 

El segon fa referència al model català d’atenció, àmbit en el que aporta 16 propostes, i entre elles:

“Impulsar un model que consideri l’atenció primària i comunitària com una garantia per atendre necessitats socials i sanitàries de manera adequada i eficient”

El tercer correspon a la governança, àmbit en el que es fan 9 propostes, i entre elles:

“Definir en l’organigrama del Govern un comissionat de serveis d’atenció a les persones que depengui del Departament de la Presidència, amb l’objectiu de coordinar la integració de l’atenció social i sanitària”

El quart té a veure amb al transformació dels serveis socials, i en aquest àmbit es fan 10 propostes, i entre elles:

“Establir una finestreta única social i dotar de coherència als processos per evitar que les persones usuàries hagin de fer gestions múltiples davant de les diferents administracions i entitats” 

El cinquè enfocament correspon a la gestió, i en aquest àmbit es fan 10 propostes i entre elles:

“Establir la figura del professional de referència, que coneix la persona i el seu entorn, essent el o la responsable de dirigir el pla detenció, conjuntament amb la persona i, si escau, la seva família”  

I l’últim dels apartats que contempla l’informe és el relatiu al finançament, àmbit en el que es fan 7 propostes, i entre elles:

“Incrementar els recursos econòmics per desplegar l’atenció integrada social i sanitària. Aquest increment de recursos suposarà, a mitjà i llarg termini, una millora de la sostenibilitat financera del sistema respecte de l’opció de no dur a terme el procés d’integració”

Es tracta en general d’un molt bon treball, però que des del meu punt de vista en alguna proposta respon massa als desitjos de la pròpia administració, i no a les necessitats del sector. En concret, en el tercer apartat de la governança, l’informe proposa crear la figura d’un comissionat que depengui del departament de Presidència. Aquesta figura en certa mesura ja existeix ara, i el resultat no ha estat gens positiu, tal com demostra la realitat de dia a dia. 

La Sra. Cinta Pascual, presidenta d'ACRA

Què diu ACRA davant d’aquestes propostes? ACRA ho té molt clar, atès que han patit en primera persona les deficiències del sistema organitzatiu actual. En un informe presentat el dia abans a Foment del Treball, ACRA demana per resoldre el caos actual, la creació d’un departament d’Atenció a la Gent Gran que doni a aquest àmbit la importància que es mereix a nivell competencial, amb un ministeri estatal del mateix tipus. Això permetria convertir l’atenció a la dependència en el quart pilar de l’estat del benestar, juntament amb l’educació, la sanitat i les pensions. 

Sigui com sigui, calen solucions  urgents, i calen ja. No es pot continuar mirant a un altre banda, mentre no es poden satisfer adequadament les necessitats de la gent més vulnerable del nostre país. No és ètic.