El model d’economia circular també al sistema sanitari

El cicle tradicional d’obtenció de la matèria primera, la seva transformació, la fabricació del producte final, la comercialització, el seu us, i al final de la seva vida útil convertir-se en residu, s’ha de modificar recuperant matèria prima al final de la vida útil.

Els recursos del Planeta són molt grans però finits; qualsevol procediment que redueixi l’extracció de matèries primeres i l’acumulació de residus és beneficiosa per la salut del Planeta. El sector sanitari té molt a dir en aquest nou procés innovador.      

Aquests últims anys hem assistit a diferents iniciatives en matèria de contractació pública, com la compra pública d’innovació eina mitjançant la qual, les administracions poden demanar productes i serveis que no existeixen en el mercat, la  qual cosa obre noves oportunitats a les empreses, que han d'innovar per proposar noves solucions que permetin millorar els serveis públics. El sector sanitari ha estat força actiu en aquest àmbit i s’han aconseguit iniciatives interessants cofinançades per la Generalitat i el Programa Operatiu FEDER de la Unió Europea.

Ara ha sorgit un nou enfocament que té com a objectiu final la preservació del Planeta, Aquest nou plantejament presenta, al meu entendre, unes característiques que el fan del tot interessant. Es tracta del concepte d’economia circular que té també una aplicació directa en el sector sanitari. Abans però d’entrar-hi més concretament, veiem que s’entén per economia circular: 

Com en el cas de la contractació pública, estem novament davant d’una iniciativa de la UE que dins del marc de l’Estratègia 2020, pretén que els països de l’UE utilitzin de manera eficient els recursos de que es disposa, per assegurar un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. L’economia circular és un concepte econòmic relacionat amb la sostenibilitat i que té per objectiu que el valor dels productes, dels materials i dels recursos (aigua, energia, matèries primeres...) es mantingui en el cicle econòmic el màxim temps possible, reduint per tant al mínim la generació de residus. L’economia circular representa la intersecció d’aspectes  ambientals  i econòmics, i proposa un model en el que es minimitza l’ús i l’extracció de recursos finits i es maximitza la vida útil dels recursos disponibles, evitant així la generació excessiva de residus, i col·laborant per tant en el manteniment de la salut del Planeta. El sector agroalimentari, el de la mobilitat, el químic, i altres com per exemple el sector sanitari presenten un gran potencial per que la pràctica de l’economia circular aporti resultats beneficiosos per a la humanitat.

En els cas concret del sector sanitari hem de pensar en la gran quantitat de residus que genera la industria farmacèutica com per exemple cartrons, vidres, plàstics, envasos varis, ordinadors, aliments, etc. Quina destinació tenen aquests residus? En molts pocs cassos s’ha pensat en la seva reutilització. El mateix es pot dir de la roba o dels aparells de diagnòstic vells o en desús. Què passa amb tots aquests residus? Val la pena plantejar-se la reutilització de les matèries primeres utilitzades en la seva elaboració quan això sigui possible?. 

És en aquest punt quan reprenc l’altre gran objectiu de la UE sobre la compra pública d’innovació. Podrien col·laborar els dos programes? Podria pensar-se en una compra pública d’innovació que integrés també, quan això fos possible, conceptes d’economia circular? Atenent al fet que ambdós programes tenen finançament de la UE és molt descabellat pensar en projectes de compra que incorporin al mateix temps  innovació i reciclatge de matèries primeres? Els recursos del Planeta són immensos però finits; alguns d’aquests recursos estan molt amenaçats; l’aigua, l’aire, presenten nivells de contaminació molt preocupants i altres recursos estan del tot exhaurits. Hem de fer alguna cosa per canviar el sentit del cicle fins avui entès com  a “normal” d’un producte que passa per l’obtenció de la matèria primera, la seva transformació, la fabricació del producte final, la seva comercialització, el seu us, i al final de la seva útil, el residu. Què passaria si el primer d’aquests passos (obtenció de la matèria primera) es produís just al final del penúltim pas (final de la vida útil)?  La humanitat no dependria tant dels recursos finits del Planeta, ni generaria tants residus com succeeix en l’actualitat. Val la pena no creuen?

Cal posar en crisi el concepte “d’usar i tirar”... cal fer-ho sempre? Amb tot?... Benvinguda l’economia circular al sistema sanitari... Ara només cal que els responsables del sistema sanitari s'adonin de l'envergadura del problema i entenguin que cal impulsar polítiques tendents a que el model d'economia  circular passi a ser una pràctica normalitzada a l'administració sanitària. Mentre això no passi haurem d'anar insistint per convèncer de la seva necessitat.  Ens hi va la salut del Planeta...