Eleccions generals el 28 d’abril; municipals i europees el 26 de maig. I al Parlament de Catalunya a la tardor?
L’economia d’una país no pot aguantar tant de temps amb les màquines de l’administració pública funcionant a mig gas... o ni això...
De sempre, en els períodes preelectorals, l’administració pública es paralitza. Des que el país va recuperar la democràcia al final de la dècada dels 70, cada vegada amb més o menys intensitat hem patit la mateixa situació: l’administració se’n va de vacances tres mesos abans de les eleccions, i ben bé fins dos mesos després que aquestes s’hagin celebrat. Per tant cada període electoral ve a significar mig any perdut pel que fa al funcionament de l’administració pública.
Tanmateix, al departament de Salut dona la sensació com si l’anunci de convocatòria d’eleccions s’hagués produït nou mesos enrere, l’endemà mateix del nomenament dels alts càrrecs. D’una banda, la gran majoria d’ells eren nous, i això sempre demana un cert temps per adaptar-se a les noves responsabilitats i per tant, per sota hi ha organismes, serveis, seccions i negociats que no mouen peça fins que no reben instruccions concretes. Però amb un parell de mesos, pel general es pot tornar a recuperar el ritme.
També cal dir sobre l’equip que comanda actualment el departament de Salut, que quan havia de començar a ser efectiu, va ser precisament en ple estiu quan la majoria de funcionaris fa vacances. Però no acaben aquí les situacions que expliquen la paràlisi actual, perquè poques setmanes després d’acabar-se el període de vacances, la consellera Vergés va agafar el permís de maternitat que li correspon, i una part de les seves funcions van ser assumides per el vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia Pere Aragonès, i un altre part per la secretària general del departament Laura Pelai, que segons es comenta, sembla que li costa molt prendre decisions. Per tant entre la llunyania física del departament d’Economia i la absència de decisions de la Sra. secretària general, el departament va continuar sense existir des de el punt de vista del funcionament normal d’una administració pública. A la tornada de la consellera, tot segueix com abans; no es prenen decisions i els procediments administratius que afecten als ciutadans estan empantanegats, perquè hem entrat de ple en un nou llarg període electoral.
D’una banda les eleccions generals a l’Estat espanyol el proper dia 28 d’abril, i de l’altre les eleccions municipals i europees que es celebraran el dia 26 de maig vinent. Tenint en compte que immediatament després de les eleccions municipals vindran les vacances d’estiu, haurem passat més d’un any sota la paràlisi administrativa que es deriva sempre dels períodes electorals.
Tanmateix la situació encara pot ser pitjor. El govern català, després de les discutibles decisions judicials d’una banda, i de les arbitrarietats de la presidència del Parlament a l’hora de defensar els drets dels diputats de l’altre, no disposa d’una majoria suficient al Parlament de Catalunya que li garanteixi l’estabilitat necessària per governar. Per tant, molt probablement a partir del mes de setembre, començarem a sentir parlar de noves eleccions al Parlament de Catalunya i això generarà un nou període de paràlisi administrativa. Ben bé ens podem estar gairebé dos anys amb tota l’administració parada... i a això caldria afegir-hi què prèviament a la constitució del govern actual, varem estar altres 9 mesos de paràlisi absoluta derivats de l'aplicació del 155. Cap economia pot resistir tant de temps una conjuntura així.
Aquestes situacions perjudiquen molt l’economia del país. No són pocs els ciutadans i les empreses que esperen resolucions administratives importants per l’esdevenir dels seus projectes; la paràlisi administrativa ofega la creativitat dels emprenedors, i dificulta el dia a dia d’aquelles activitats que requereixen que l’administració es posicioni davant de determinats problemes.
És evident que estem davant d’un panorama gens engrescador...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada