Es presenta a Barcelona l’Associació Economia Social Catalunya (ESCAT)

L’Economia Social és una mena de vestit a mida que encaixa gairebé a la perfecció a les cooperatives. Quan se’l posa alguna entitat amb una forma jurídica diferent, el vestit li va estret per aquí, o ample per allà. 

Tanmateix l’Economia Social és un concepte que aporta valors positius a la societat. Només per això, val la pena estudiar com els usuaris del sistema sanitari públic es poden beneficiar d’aquesta forma d’entendre les relacions econòmiques, sense perjudicar altres interessos del tot ètics i legítims.      

Després de diferents posades en escena, l’Economia Social s’ha vestit de llarg en un acte celebrat al Palau Robert de Barcelona en el que s’ha presentat l’Associació Economia Social Catalunya (ESCAT). Aquesta associació té per objectiu aconseguir que l’Economia Social tingui més presència en el món econòmic, pels valors que aporta i per què posa a la persona per sobre del capital, i poder incidir en la política i en la societat catalana per defensar un determinat model de societat, canviant les lleis  adequant-les a l’esperit del que significa l’Economia Social. Aquesta plataforma ha estat impulsada per cinc entitats: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula del Tercer Sector, la Confederació Empresarial del Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d'Economia Solidària. Aquestes entitats apleguen més de 7.400 organitzacions, que disposen de quasi 140.000 treballadors i facturen més de 7.800 milions d’€.

De les diferents sessions i seminaris que s’han dut a terme aquests últims mesos al voltant del concepte d’economia social, es pot resumir que les entitats d’economia social han d’acomplir certs requisits com són, entre d’altres, una activitat econòmica contínua de venda de béns o serveis; un alt nivell d’autonomia de gestió; un nivell de risc significatiu en la iniciativa empresarial; l’existència d’un mínim de feina retribuïda;  una orientació al mercat; que el benefici recaigui en la comunitat; que les decisions es prenguin democràticament i de manera participativa; que la distribució de beneficis sigui limitada i proporcional al treball aportat per l’individu i no per la seva participació en el capital de l’entitat; que les persones que integren l’entitat s’impliquin en la gestió del projecte; que hi hagi una independència absoluta de les administracions públiques; què es posi a les persones i el progrés social per sobre dels interessos del capital.

En funció d’aquests requisits sembla que les cooperatives, les societats laborals, les mutualitats, i les fundacions siguin les entitats que millor responen a aquest model econòmic, en especial les que adopten la fórmula jurídica de cooperativa. Podríem dir per tant, que l’Economia Social és una mena de paraigües que dona aixopluc a aquestes entitats que d’aquesta manera aconsegueixen una visualització social, que sense aquest paraigües no tenien. Per tant, l’Economia Social és una part del sistema econòmic que ve a complementar les aportacions del sector públic i del sector privat.

Els diferents intervinents en la presentació de l’Associació varen explicar els motius per els quals volen canviar el model econòmic actual, al que varen responsabilitzar de les desigualtats socials que el món està patint. No veuen l’aparició de l’Economia Social com una situació conjuntural sinó que l’emmarquen dins del que denominen “un  nou model econòmic”. El seu paradigma seria “Un altre model d’economia és possible i un altre model d’empresa és possible”.

Més enllà d’aquests aspectes, alguns intervinents es varen centrar en el bla, bla, bla, amb moltes frases però amb molt poc contingut: que si volen ser més que una plataforma, que si tenen ànima de moviment social, etc. Tot plegat es pot resumir en tres paraules molt utilitzades pels intervinents: democràcia, persones i transparència. En quant al significat del concepte “democràcia” un dels intervinents va explicar el valor que aquesta paraula té en el sí de l’organització que ell presideix: Una persona, un vot, va dir. Clara contradicció amb el fet que el seu propi càrrec mai ha estat votat per el conjunt de treballadors que integren la plantilla, i el seu sou tampoc ha estat decidit de manera democràtica. De forma que una cosa són els discursos, i un altre molt diferent les realitats. Quan alguns volen passar del món “cumbaià” al món de la professionalitat cal seriositat, rigor, preparació adequada i capacitació professional.

Un punt i a part mereix la intervenció del Sr. Gerardo Pisarello primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, que va intervenir en l’acte lloant l’Economia Social. La seva intervenció cal considerar-la com un insult a la intel·ligència dels presents atès que fa tot just una mica més d’un any l’Ajuntament de Barcelona va atorgar la gestió dels serveis d’atenció domiciliaria de la ciutat de Barcelona a una empresa del Sr. Florentino Pérez, que com tothom sap es caracteritza per una gran estima i respecte pels valors democràtics, per posar a les persones per davant del capital, i per distribuir els beneficis empresarials en funció del treball aportat per cadascú i no en funció de la participació dels socis en el capital. La presència de personatges com el Sr. Pisarello desmereixen no només l’acte en sí, sinó el mateix concepte del que és i del que significa l’Economia Social. Aquella decisió de l’Ajuntament, va tenir com a conseqüència que una empresa d’economia social perdés l’encàrrec de la feina que havia estat desenvolupant fins llavors.

Com a contraposició a la intervenció del representant de l’Ajuntament de Barcelona, va cloure l’acte el president de la Generalitat Carles Puigdemont. En la seva intervenció el Sr. Puigdemont va felicitar als membres d’ESCAT per la iniciativa que acabaven de prendre i va afegir que l’Economia Social no ha aparegut com una resposta als efectes de la dura crisi que ens ha tocat viure, sinó que la seva visualització en la societat respon a una anticipació dels temps que venen. “Posar a les persones i al progrés social al centre dels objectius, és molt important pel futur del país”, va acabar dient.

Una reflexió final. En la posada de llarg de l’ESCAT, va quedar clar que cada una de les cinc organitzacions promotores de la plataforma, han decidit que elles són “economia social” i entre elles cinc s’han reconegut les unes a les altres que ho són. Mentre les coses no es moguin d’aquest nivell, no passa res, però quan altres organitzacions s’hi juguin els concerts amb el CatSalut, s’haurà d’arbitrar la manera legal d’aconseguir l’acreditació com a entitat d’Economia Social, i això s’haurà de fer amb rigor, amb uns procediments clars i transparents, i amb garanties d’haver aplicat criteris professionals i no polítics. No és correcte ni es pot acceptar que no hi hagi una reglamentació que estableixi els procediments a seguir per ser admès sota aquest paraigües tant atractiu de l’Economia Social. I els que diuen ja hi són (ells si han col·locat hàbilment) hauran de passar també pel sedàs que acrediti els requisits que s’han de complir per estar sota l’aixopluc d’aquest paraigües.