En aquesta ocasió la unanimitat d’acció dels diferents protagonistes és absoluta, i fins i tot la ministra espanyola de sanitat mostra sense complexos el seu recolzament a la proposta d’implantació, malgrat l’enfrontament polític existent entre el govern espanyol i el de la Generalitat.
Amsterdam es configura com la gran rival de Barcelona per albergar la EMA. Sembla que la decisió serà presa a la tardor pels màxims dirigents de la UE.
El Cercle de Salut
va organitzar ja fa uns dies, un nou debat aquesta vegada al voltant de la
“Missió i Oportunitats de l’Agència Europea del Medicament (EMA). En aquesta
ocasió el debat, que es va dur a terme amb puntualitat, va tenir com escenari
la sala d’actes del COMB a Barcelona. El debat comptava amb la presència de
cinc experts coneixedors del que fa l’EMA i un moderador encarregat d’anar
formulant preguntes als cinc convidats, amb l’objectiu de poder resoldre tots
els dubtes al voltant del que és l’EMA, la seva importància, perquè serveix i
quines avantatges comporta que s’ubiqui a Barcelona.
El Dr. Marc Soler
en representació de la presidència del COMB va donar la benvinguda als
assistents. Tot seguit, Lluís Bohigas vicepresident del Cercle de Salut va
començar a interpel·lar als convidats, sota un format que va resultar força amè
i fàcil de seguir. No es tractava que cada un dels convidats expliqués el seu
relat, sinó que les intervencions es centressin en resoldre dubtes i això, al
meu parer, es va aconseguir. Els convidats eren:
Dra. Cristina
Avendaño, presidenta de la Sociedad Española de Farmacologia Clínica i ex
membre del consell d’administració de l’EMA.
Dr. Xavier Carné,
del Col·legi de Metges de Barcelona i ex-avaluador de l’EMA
Dr. Carles Codina, del
Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.
Dr. Arturo Anadón,
del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.
Dr. Jordi Ramentol,
vicepresident de Farmaindustria.
La cloenda va anar
a càrrec del Dr. Miquel Bruguera, president del Cercle de Salut
Per no allargar
excessivament aquesta informació resumiré els aportacions que els convidats
varen desenvolupar al llarg de la seva intervenció:
Dra. Avendaño:
La història de
l’EMA és una història d’èxit.
Calia que Europa caminés
cap a un sistema d’avaluació dels medicament que fos rigorós.
S’ha aconseguit
reunir tots els recursos científics de les agències nacionals dels països
europeus.
La EMA no avalua com
la FDA sinó que el sistema funciona exercint una coordinació de les diferents
agències nacionals.
S’ha aconseguit que
les agències nacionals del medicament estiguin totes coordinades amb uns
criteris científic únics, i això és molt important.
La gran aportació
que fa l’EMA és que allà hi van tots els tècnics de tots els països a acordar
quin son els criteris que després s’aplicaran a les seves agències nacionals.
El criteri tècnic s’expandeix així des de l’EMA a tot Europa.
Els cirteri d’avaluació
no són vàlids només pels medicaments que passen pe la EMA sinó pel 100% de tot
el que fan les agències nacionals.
El sistema Europeu
es una xarxa d’agències; és un sistema molt més complicat que l’americà (FDA) però
a la vegada és molt potent, perquè recull el millor de cada una de les agències
nacionals, i per això aconsegueix un nivell de garantia molt elevat.
Dr. Ramentol:
La industria
farmacèutica té una opinió molt positiva de l’EMA. Simplifica els procediments
que abans es feien país per país i ara es fan de manera centralitzada.
Continuen havent-hi
registres de caràcter descentralitzat és a dir de caràcter nacional. L’EMA s’ocupa
dels registre centralitzats. Tanmateix hi ha medicaments que per les seves
característiques obligatòriament han de passar per l’EMA a través de
procediments centralitzats.
L’EMA garanteix la
seguretat dels pacients i del fàrmacs
A nivell pediàtric
tots els assajos que es fan han de passar també per l’EMA i fer-se d’acord als
procediments establerts per l’Agència Europe (gait lines).
La FDA americana té
més atribucions que els que té l’EMA.
(Continuarà...)
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada