17a Jornada d’estiu de la professió mèdica a Puigcerdà (II)

Dr. Esteve: “Reduir la carrega burocràtica dels metges, també podria contribuir a millorar la situació, així com valorar la possibilitat que altres professionals sanitaris puguin jugar algun paper en el procés d’atenció i en activitats que tradicionalment fan els metges.”

Dr. Riera: “Moltes àrees geogràfiques de Catalunya tenen dificultats en aconseguir els especialistes que els fan falta. Redefinir la cartera de serveis en funció dels nivells assistencials podria contribuir a pal·liar el problema mentre el país no disposi dels especialistes necessaris.”

(...Continua de l’entrada anterior)

La primera taula de la Jornada, amb el títol “Els reptes demogràfics de la professió mèdica. Falten metges?” va continuar desenvolupant-se amb la participació del Dr. Lluís Esteve, metge de família i director del SAP Delta Llobregat de l’ICS, i a l’ensems tresorer de la Junta del COMB. El Dr. Esteve en la seva intervenció va començar mostrant una sèrie de reculls de premsa amb diferents titulars al voltant de la manca de metges a Catalunya. En concret, i centrant-se en l’assistència primària, es va referir a la manca de pediatres a Catalunya i les dificultats que hi comença a haver per trobar metges de família a casa nostra, analitzant els factors que poden haver contribuït a generar aquesta situació, i entre ells va destacar:

L’Increment de la població; les jubilacions cada dia més nombroses; el no adequar aquestes jubilacions amb les places MIR que s’ofereixen; un major consum sanitari per part de la població; elevada medicalització de la sanitat; feminització de la professió que porta inherent la necessitat de més conciliació entre la vida familiar i la laboral.

Tot seguit es va preguntar com es pot arreglar aquest complicat panorama, i entre les mesures que va proposar, aquestes en són algunes:

Més capacitat de resolució; reducció de la carga burocràtica de la feina dels professionals; modificar el sistema retributiu dels metges d’Atenció Primària, creant incentius que tinguin en compte els resultats en salut i la satisfacció dels malalts atesos pel professional; la possibilitat de respectar que el metge que ho vulgui pugui treballar més hores; incrementar el nombre de metges; valorar el paper que poden jugar en el procés d’atenció altres professionals sanitaris, en activitats que tradicionalment fan els metges.

Finalment, el Dr. Esteve es va centrar en el que demanen els metges per incorporar-se a un equip: quin tipus de contracte em faran? On hauré de treballar? Quin és el clima laboral existent en aquest lloc? Quin horari hauré d’acomplir?. Cal tenir en compte que “els metges som persones, que treballem amb persones” i per tant es requereix un tracte de persones: per això qualsevol canvi s’ha de dur a terme amb la participació de l’equip i el lideratge de l’equip ha de ser clínic. El Dr. Esteve va fer referència a algunes de les propostes que ja s’havien formulat a l’any 2015 per millorar la participació dels professionals en els equips d’atenció primària:

Un pressupost que passi directament del finançador a l’equip de primària; creació d’un consell de direcció en el sí dels equips; que el director de l’equip sigui triat pels professionals de l’equip; o que puguin organitzar amb autonomia plena les seves agendes i horaris, i la millora de les contractacions.

Tot seguit va ser el torn del Dr. Ignasi Riera, director d’operacions del Parc Sanitari Sant Joan de Déu qui va intervenir per tancar aquesta Taula primera de la Jornada aportant la seva visió del problema des d’una llarga experiència hospitalària en diversos centres. Pel que va semblar, la intervenció del Dr. Riera era molt àmplia, massa extensa pel temps del que disposava. Això el va obligar a anar més de pressa del compte en les seves explicacions i tot plegat va deslluir en certa mesura la seva exposició. Aquest és un resum del que va dir:

Va definir la realitat d’avui com una situació en la que manquen professionals per cobrir les necessitats de cobertura de places i ho va justificar entre d’altres amb els motius següents:

Va denunciar la incapacitat de les organitzacions per captar i retenir el talent en certs àmbits geogràfics; també va atribuir la manca de professionals a canvis en les preferències dels mateixos; va comentar la dicotomia que es presenta entre la estabilitat laboral i els sous que es perceben; va fer referència a la productivitat assistencial; va exposar que cal que els especialistes es reinventin; va denunciar el desencís de molts professionals i el “burnout” al que estan sotmesos en masses cassos; va posar sobre la taula la desconfiança existent entre l’administració de Salut, les empreses sanitàries, les direccions dels centres i els professionals.

A continuació es va preguntar com s’havia arribat fins aquí, i aquestes varen ser les seves conclusions:

La planificació es fa en clau socio-política; les RAT (reordenacions assistencials territorials) han comportat en alguns cassos disfuncions pel que fa a l’activitat d’alguns especialistes; hi ha hagut una excessiva reivindicació de l’espai personal per part dels professionals; va denunciar que en el col·lectiu mèdic no hi ha atur, però sí precarietat; va reclamar que l’avaluació, seguiment i contractació es facin per la qualitat de la producció, no per la càpita assignada; també va posar sobre la taula els canvis en les necessitats de la població; va demanar més retiment de comptes i finalment va demanar que les trajectòries professionals es basin en algun sistema de reconeixement econòmic.  

Segons el Dr. Riera les seves propostes per solucionar els problema passarien per:

Re-disseny de la cartera de cada nivell assistencial; fer aliances estratègiques verticals i horitzontals creant unitats “multi-i-pluri-disciplinars”; una nova organització del temps de treball, conciliant necessitats de la població i dels professionals; endegar un Pla d’estabilització dels sector sanitari, per tal que el sistema pugui subsistir encara que sigui un temps sense sobresalts permanents; passar de valorar “l’output” per valorar “l’outcome”, tenint en compte per tant la qualitat de la feina feta; planificar l’oferta de noves places, en base a la taxa de regeneració del col·lectiu (jubilacions) i de noves necessitats;  fer evolucionar la Història Clínica Electrònica capa una eina d’ajuda a la presa de decisions; avaluar les competències i també les trajectòries professionals; i finalment potenciar la gestió del compromís, la participació dels professionals, la transparència, la coherència i el retiment de comptes.

(Continuarà...)