diumenge, 2 de juliol de 2017

El projecte de decret per legalitzar la prescripció infermera, genera controvèrsia


Agafant el brau per les banyes el conseller Comin, en un acte de gosadia política,  presenta el “Projecte de decret d’indicació i ús de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres i infermers”.


Malauradament, el projecte de decret no neix amb el grau de consens que hauria estat desitjable, i això augura dificultats a l’hora de la seva aplicació si abans no s’arriba a acords que convinguin a metges i infermeres.



Els antecedents del problema són prou coneguts: un reial decret llei del govern espanyol de l’any 2015, que deixava fora de la legalitat algunes pràctiques habituals de les infermeres. Ja en èpoques de la consellera Geli, però sobretot durant el mandat del conseller Ruiz es varen assentar les bases per donar cobertura legal a un pràctica que les infermeres venien desenvolupant en la seva feina assistencial diària. Als inicis del seu mandat el conseller Comin es va comprometre a resoldre el tema, i des de llavors ha anat treballant per assolir un consens que finalment no ha estat possible. Fa tan sols unes setmanes en una conversa recent que vaig mantenir amb la presidenta de la AIFiCC, Alba Brugués em deia que “El que cal és que un polític s’atreveixi a tirar-ho endavant, deixant de banda les pressions que s’estan exercint per evitar que la prescripció infermera vegi la llum.” Doncs bé, ha aparegut el polític que s’ha atrevit a tirar-ho endavant; no és altre que el conseller Comin.

Per això Alba Brugués es mostrava tan contenta per tot el que aquest projecte de decret implica per a la infermeria, per al sistema sanitari i per els malalts. Per fi, després d’una llarga lluita, una pràctica habitual de la infermeria tindrà cobertura legal; s’acaba amb la inseguretat jurídica derivada del Reial Decret de 2015. Veiem resumidament com deixa la situació el projecte de decret català:

Pel que fa a medicaments i productes sanitaris no subjectes a prescripció mèdica i que qualsevol persona pot adquirir lliurement en una farmàcia, aquesta nova normativa dona cobertura a les infermeres per que les puguin prescriure sense que sigui necessari la prèvia autorització d’un metge.

Per aquells medicaments que requereixen prescripció mèdica la normativa que es proposa estableix que caldrà que existeixi un diagnòstic mèdic previ i que s’hagin establert protocols clínics. També caldrà que les infermeres acreditin una formació específica que determinarà una Comissió de Pràctica Assistencial la qual també establirà els requisits que han d’acomplir els diferents protocols i els àmbits assistencials en els que les infermeres puguin dur a terme activitats d’indicació i ús de medicaments.

Els posicionaments de les organitzacions afectades pel decret han estat els següents:

Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya: Valoració molt positiva atès que entre altres qüestions el decret s’ajusta exactament al que les infermeres fan cada dia, aposta per l’autonomia professional i a la vegada pel treball en equip i vetlla per la seguretat de les persones.

Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya: valoració també positiva atès que la norma donarà seguretat jurídica a la feina que fan les infermeres i satisfacció per haver aconseguit una fita perseguida fa temps. Agraïment al suport rebut per alguna organització mèdica com ara la CAMFiC.

Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària: La Dra. Forés presidenta de la CAMFiC diu que la normativa “donarà seguretat jurídica i ordenarà les diferents competències infermeres a l’hora d’atendre els pacients, i preservarà una cultura assistencial de treball en els equips de Primària altament valorada per la ciutadania”. La Dra. Forés afegeix que “el diagnòstic i proposta de tractament per cada patologia és competència del metge i la indicació de productes sanitaris i medicaments per part de la infermera, especialment aquests últims, dependrà de les competències acreditades individualment per cada professional, segons el perfil competencial requerit per cada lloc de treball, prèviament acordat pels equips d’Atenció Primària”. Finalment la nota de la CAMFiC acaba dient que la nova ordenació jurídica segueix models establerts ja en altres països europeus.

Sindicat Metges de Catalunya: el sindicat insisteix en el criteri expressat des de fa temps, explicant que el diagnòstic i la prescripció són una facultat exclusiva dels metges. Des del seu punt de vista el decret no garanteix suficientment la seguretat clínica. El sindicat entén també que si finalment el decret no es pot aplicar segons el seu contingut actual, això generarà frustració en el col·lectiu d’infermeria.

Consell de Col·legis de Metges de Catalunya: Els col·legis de metges defensen que les relacions entre metges i infermeres has d’estar presidides per l’esperit de treball en equip i per la continuïtat assistencial, i amb respecte al marc normatiu vigent. Remarquen que avui legalment el diagnòstic i la proposta de tractament són competència del metge.  

El CCMC entén que el projecte de decret presentat no assegura suficientment ni la seguretat clínica dels pacients ni la seguretat jurídica dels professionals. En aquest sentit reclamen que la indicació per part de les infermeres de qualsevol medicament, subjecte o no a prescripció mèdica, requereixi acreditar una formació bàsica i també una formació específica, fet que no es veu reflectit en aquet projecte de decret. Sobre els fàrmacs que no requereixen recepta i que són de lliure disposició al mercat farmacèutic, el CCMC al·lega que contenen principis actius que poden interferir en altres medicaments que estigui prenent el pacient. El comunicat recorda que la indicació de qualsevol  medicament ha de quedar recollida en la història clínica del malalt. Finalment el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya avisa que formularan la seva oposició al projecte de decret mitjançant les al·legacions que considerin oportunes centrades en garantir la seguretat clínica dels pacients.

Fins aquí, les accions i reaccions a l’anunci fet pel departament de Salut. És evident que els ciutadans no podem entrar en el debat tècnic sobre aquesta qüestió però sí que podem mostrar la nostra estranyesa davant del fet que si podem comprar lliurement un fàrmac en una farmàcia sense necessitat de recepta, perquè aquest mateix fàrmac no ens el pot receptar una infermera. Lo dels principis actius que poden interactuar negativament amb altres fàrmacs que estiguem prenent també pot succeir en el cas de comprar el medicament a la farmàcia. On és la diferència?   

Cap comentari:

Publica un comentari