El pagament d’impostos, les Agències Tributàries... i el sector sanitari

La Generalitat ha decidit que totes les seves empreses públiques liquidin els impostos a través de l’Agència Tributària de Catalunya.

Alguns directius de la sanitat pública catalana dubten que la mesura imposada per la Generalitat de Catalunya els doni seguretat jurídica.

El president Carles Puigdemont, en un acte celebrat a la Generalitat, acompanyat del conseller d’Economia i vicepresident del govern català i dels presidents/es de les quatre diputacions catalanes, ha assegurat aquesta setmana passada que la Generalitat està preparada per assumir el cobrament d’impostos propis i cedits a Catalunya a partir de l’1 de setembre proper, i que també ho estarà per fer-se càrrec de la resta dels impostos que encara passen per la hisenda espanyola. Valia la pena davant d’aquesta afirmació, fer un repàs de l’estat de la qüestió en l’àmbit de la sanitat catalana. 

En el sector sanitari català, s’ha sabut que en la sessió de Govern de la Generalitat del passat 25 d’abril es va aprovar un Acord per a la creació del “Programa d’homogeneïtzació” dels processos i mecanismes interns de tramitació de tributs i les cotitzacions socials que ingressa el sector públic de la Generalitat a l’Estat. Aquest programa neix de la necessitat d’establir un protocol homogeni per a totes les entitats del sector públic de la Generalitat, atès que fins ara cada entitat actua de manera individual i sense cap tipus de coordinació. El Programa pretén doncs unificar els criteris interpretatius i de tramitació dels impostos, centralitzar la presentació de les autoliquidacions, els pagaments i altres tràmits tributaris i millorar l’eficiència mitjançant l’optimització de les quotes a ingressar. Fins aquí l’esperit de l’Acord de govern del dia 25 d’abril que és d’aplicació directa a les entitats amb participació majoritària de la Generalitat (per tant empreses públiques i consorcis del Servei Català de la Salut) i d’adhesió voluntària per altres entitats vinculades o participades per la Generalitat, entitats del sector públic de les administracions locals i les universitats públiques de Catalunya, i pel que fa Salut afecta a les retencions de l’IRPF, les cotitzacions a la seguretat social, l’IVA i l’impost de societats quan correspongui.      

Què ha succeït des de l’aprovació d’aquest acord fins avui? Doncs que en la última reunió de les EPiC al CatSalut, una vegada acabada aquesta i quan els presents ja s’acomiadaven, des del CatSalut algú va demanar als representants de les EPiC que es quedessin un moment perquè des d’Economia i Finances els volien explicar un projecte. La posada en escena va ser autènticament de pel·lícula; tres personatges vestits pràcticament igual que davant la sorpresa d’algun dels propis representants del CatSalut  van explicar el contingut de l’Acord de govern resumit molt succintament abans. Va ser la pròpia posada en escena la que va generar algun recel en algun dels assistents que es preguntaven perquè un tema d’aquesta envergadura no es plantejava mitjançant un decret enlloc de fer-ho a través d’un Acord de govern. Des d’Economia es proposava un conveni entre l’òrgan rector de les EPiC i l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), i aquest conveni deixava del tot enlaire qui assumia les responsabilitats en cas que l’1 d’octubre l’ATC no efectues els pagaments a Agència Espanyola de l’Administració Tributària (AEAT). La figura jurídica d’un decret cobria legalment a les empreses públiques i consorcis afectats; un conveni no. Per tant, tot plegat ha generat un conflicte sobre les eventuals responsabilitats que es puguin derivar en un futur. Qui les assumiria?

Aquesta situació ha comportat que alguns dels responsables d’aquests EPiC hagin demanat informes jurídics sobre aquesta situació. Sorprèn que l’assessoria jurídica del CatSalut no hagi volgut emetre cap posicionament jurídic sobre aquesta qüestió. Un dels informes més valorats és el que ha dut a terme el gabinet jurídic de Francesc José Maria, que resumidament diu: 

El que es pretén amb la signatura del conveni està dins de la més estricta legalitat, atès que l’obligat tributari tingui un representant legal davant de l’AEAT està previst en la legislació tributària vigent.

Les diferents entitats afectades (EPiC) com a obligats tributaris que són, continuaran assumint totes les responsabilitats davant l’AEAT, en el supòsit que l’ATC cometi alguna

irregularitat en la seva actuació. Tanmateix l’ATC es compromet a rescabalar a les entitats de les conseqüències de la seva actuació.

Els límits de l’actuació de l’ATC i, per tant, de les responsabilitats que se li puguin exigir vindran determinats per l’abast dels poders que se li atorguin.

Els centres afectats obligatòriament per aquest acord de govern han d’haver signat el conveni corresponent una vegada aprovats pels respectius òrgans de govern, abans del 15 de juliol. Abans del 15 de setembre totes les entitats afectades hauran d’haver apoderat a l’ATC i la DGPS (Direcció General de Protecció Social pel que fa a les cotitzacions a la Seguretat Social) per poder realitzar els tràmits amb la AEAT via telemàtica.  Val a dir que la complexitat tècnica de tot el procediment, així com els recursos tècnics i humans que es requereixen per donar continuïtat a aquest Acord de govern, deixen clarament en entredit aquell objectiu enunciat al començament de voler “millorar l’eficiència”.

El procediment per dur a terme l’Acord de govern, ja està funcionant. Avui mateix les EPiC han rebut el Dictamen de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades de 26 de maig i la memòria justificativa del conveni per tal que els òrgans de govern d’aquestes entitats tinguin tota la informació que els calgui per poder signar el conveni.