El Pla d’Estiu del CatSalut incrementa els recursos que s’hi destinen respecte a anys anteriors.

El Pla preveu uns quants llits hospitalaris de més i una major dotació de professionals a l’assistència primària en aquelles ABS i hospitals en els que la pressió turística es concentra d’una manera més significativa.

Com en anys anteriors, malgrat les previsions elaborades pel CatSalut, el sistema sanitari serà prou flexible per poder adaptar l’oferta de serveis assistencials a la demanda i a les necessitats de la població.

És ben sabut que a l’estiu, a més dels professionals sanitaris, molts malalts també fan vacances. Sovint els hospitals es troben situacions en les que hi ha dificultats per poder programar adequadament i eficient l’activitat quirúrgica perquè al mes d’agost hi ha persones que, al no presentar problemes quirúrgics urgents, no es volen operar bé per què fan vacances, bé per què qui fa vacances són els familiars més propers que els haurien d’atendre o bé per què fa massa calor. De sempre, els hospitals catalans han intentat adaptar les vacances del personal assistencial a l’activitat històrica que els centres han fet en els mesos d’estiu. I de sempre algunes associacions han criticat la mesura perquè dintre de la seva particular manera d’entendre “la cosa pública”,  voldrien que tots els recursos sanitaris del país estiguessin plenament operatius 24 hores al dia i 365 dies a l’any,  deixant de banda que la utilització ineficient dels recursos públics és un insult a tots els contribuents que el mínim que poden exigir és que l’administració pública faci un ús racional i eficient dels seus diners.

Sigui com sigui el CatSalut ha presentat el seu pla que resumidament implica que la capacitat de llits d’aguts disponibles serà del 88,1% del total de llits oberts a 30 de juny, sent la Regió Sanitària de Girona qui disposarà d’un major nombre de llits (90,5%), i la Regió Sanitària de Lleida qui en disposarà menys (79,4%). Segons els càlculs del CatSalut amb aquesta disposició de llits es podrà donar cobertura a l’activitat programada i a l’atenció urgent. Aquesta disposició de llits recuperarà el 100% de disponibilitat a partir del 30 de setembre. Cal destacar que els càlculs realitzats seguint criteris clínics per establir aquestes disponibilitats tenen en compte que en el període 1 de Juliol a 30 de Setembre s’han de continuar realitzant intervencions d’alta complexitat i es continuarà prioritzant la cirurgia cardíaca i l’oncològica. Els hospitals de la costa catalana es reforçaran amb 50 professionals addicionals entre metges, infermeres i personal auxiliar d’administració.

Pel que fa a l’atenció primària, el CatSalut ha previst incorporar 414 professionals més (179 metges, 183 infermeres i 102 auxiliars administratius). D’aquests 414 professionals de reforç, un 88,4% quedaran adscrits a ABS situades en la zona de la costa catalana delimitada per les Regions Sanitàries de Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre.   

Pel que fa a la resta de Regions Sanitàries, a Barcelona Ciutat no calen reforços atès que la programació de vacances dels professionals s’ha fet de manera que l’assistència queda garantida en tot moment; algunes poblacions de la resta de la Regió tenen algun lleu reforç llevat de Cubelles-Cunit on el reforç és més significatiu. Les Regions Sanitàries de l’Alt Pirineu Aran i Catalunya Central no tenen cap reforç d’estiu previst, i a la Regió Sanitària de Lleida es preveuen certs reforços en les àrees en els que la presència de temporeres és més intensa així com reforços en les ABS en les que el nou índex de privació ho faci aconsellable.

També el SEM disposarà de més unitats mòbils que l’estiu passat. En total seran 26 ambulàncies més, que com en els cas dels reforços de primària, es concentraran en la zona costanera fonamentalment de Girona, Tarragona i Terres de l’Ebre.

El més important d’aquestes previsions és el fet que els diferents responsables tinguin autonomia suficient per poder adequar en cada moment els dispositius a disposició del sistema a les necessitats dels usuaris. Lo més important no és tenir una determinada dotació perquè així s’hagi decidit, sinó que el més important és poder disposar en cada moment de la dotació que calgui per donar resposta a les necessitats assistencials dels usuaris de la sanitat pública.

El que no queda clar en el Pla d’Estiu presentat pel CatSalut és com es pagaran els costos d‘aquest Pla. La presentació està mancada d’una memòria econòmica que especifiqui d’on sortiran els diners per fer front a les despeses que aquesta dotació de recursos implicarà. En el cas de l’ICS anirà directament contra el dèficit de l’Institut? I en el cas dels centres concertats de la xarxa pública, com es pagarà tot plegat? Si el 0,63% d’increment de les tarifes s’ha de destinar íntegrament a pujar els salaris, que hauran de fer les empreses? Carregar-ho contra els seus resultats si en tenen? Carregar-ho com l’ICS contra el dèficit?

Continuem començant les cases pel terrat...