dijous, 3 de desembre de 2020

Tornen a demanar la dimissió de la consellera Vergés

Fa aproximadament quatre mesos, el sindicat d’obediència exclusivament catalana “Infermeres de Catalunya” va demanar la dimissió de la consellera de Salut Alba Vergés. En aquella ocasió, demanaven la seva dimissió per una gestió molt deficient en la primera onada de la pandèmia i per no deixar-se assessorar per experts en salut pública, i en conseqüència prendre decisions des de despatxos en els que es desconeix la realitat de la sanitat del país.  

 
Ara, el sindicat torna a demanar la dimissió de la consellera, insistint en la necessitat que el departament de Salut estigui dirigit per persones que coneguin la realitat del sistema sanitari català. El sindicat denuncia l’incompliment per part del departament de Salut de la moció del Parlament de Catalunya que instava a rescindir el contracte amb la filial de Ferrovial per la gestió del rastreig dels contactes estrets de les persones contagiades ambla Covid-19, fet que ha estat desoït per la consellera Alba Vergés.
Tanmateix el sindicat no té en consideració que la majoria de decisions amb transcendència econòmica, qui les pren és Pere Aragonès, conseller d’Economia i vicepresident del govern català; és a ell a qui s’hauria de demanar-li la dimissió...   

 

 

El sindicat Infermeres de Catalunya denuncia que el sistema de rastreig de contactes amb que està treballant Ferroser, (filial de Ferrovial) no funciona. Recordem que aquesta empresa va ser contractada sense concurs públic, atès que l’estat d’alarma així ho permetia, i que el cost de l’adjudicació del seguiment de contactes estrets superava els 17 milions d’€.


L’escàndol derivat d’aquest contracte va arribar al Parlament de Catalunya on després d’escoltar la versió del departament de Salut, es va aprovar una moció que instava al departament que comanda la consellera Vergés a rescindir amb  immediatesa aquest contracte. Passaven els dies i ningú del departament concretava res al respecte fins que  la consellera es va despenjar amb un “seria pitjor el remei que la malaltia” a l’assegurar que rescindir el contracte costaria molts diners. Una excusa ben pobre davant els problemes de salut que el manteniment del contracte està causant a molts catalans per la seva absoluta ineficàcia. Tanmateix, mantenir un contracte que costa més de 17 milions d’€, quan no se’n treu el profit que seria exigible, no deixa de ser un ús poc ètic dels diners públics, i els administradors de la cosa pública tenen l’obligació de vetllar pel bon ús dels diners de tots.

 

Per la seva banda Ferroser tampoc col·labora en calmar el ànims d’aquesta adjudicació poc clara. Té establert un sistema de rotació constant de la plantilla dedicada a aquest contracte, de manera que a banda de no fer correctament la feina que tenen encomanada, tampoc poden capitalitzar l’experiència adquirida per els treballadors atès que contínuament es produeixen canvis i no hi ha manera de poder disposar d’una plantilla de personal ben formada. 

 

Segurament, tots aquests diners gastats amb Ferroser, haurien pogut ser aplicats a l’atenció primària, fet que hauria repercutit en uns resultats molt més positius per a la salut dels ciutadans. Ha estat l’assistència primària qui més ha fet per intentar evitar el trencament de les cadenes de contagis que malgrat tot s’ha acabat produint. És per això que aquesta obstinació del departament de Salut en voler mantenir si o si aquest contracte, ha de tenir altres motivacions que fins ara no se’ns han explicat. 

 

No és només per això que Infermeres de Catalunya torna a demanar la dimissió de la consellera de Salut Alba Vergés. Cal afegir-hi tot el cúmul de despropòsits que s’han pogut veure durant el transcurs de la pandèmia i, entre d’altres, la última Instrucció del CatSalut que empitjora encara més les condicions laborals dels professionals de la salut, o el pla d’Enfortiment i Transformació de l’Atenció Primària, considerat molt insuficient tant per la seva dotació econòmica com pel seu contingut.


Tanmateix, des del meu punt de vista, el que caldria retreure a la consellera de Salut és sobretot la submissió absoluta a les decisions del conseller d’Economia i vicepresident del govern català. Crec que el Sr. Aragonès, amb la seva miopia, i amb el seu  desconeixement de la realitat del sector sanitari, ha obligat a la consellera Vergés a prendre decisions que ella ha pres a contracor, i per obediència política. Aquest és, per a mi, el gran error de la consellera Vergés. 

 

Pere Aragonès és el gran culpable de molts dels errors comesos per Salut en el transcurs d’aquesta pandèmia. La consellera Vergés només ha estat la persona instrumental del conseller Aragonés, per fer a Salut el que ell determinava. Mentre el president de la Generalitat Quim Torra podia exercir un cert control sobre les decisions d’Aragonès, les coses eren d’una manera, però ara, amb Pere Aragonès actuant sense el fre que significava el president Torra, Salut va com va... Per tant, la petició de dimissió hauria de ser per a Pere Aragonés, verdader artífex de tots els desgavells.                    

Cap comentari:

Publica un comentari