divendres, 13 de setembre de 2019

Ser atès en la pròpia llengua... a Catalunya!



Sovint llegim queixes del poc us del català a la Justícia, però sovint passem per alt el que succeeix com a mínim en els grans hospitals de l’àrea metropolitana de Barcelona en la que els ciutadans de parla catalana difícilment som atesos en la nostra llengua.
Sense discutir el dret a que tothom parli com vulgui, no estaria de més que el personal dels centres del SISCAT fessin un esforç per parlar en català quan el seu interlocutor els parla en aquesta llengua.
Encara que no ho sembli... avui  per avui encara estem vivint a Catalunya





Recentment he tornat a freqüentar un hospital públic de la ciutat de Barcelona. Un gran hospital, possiblement el millor de l’Estat espanyol atenent als seus resultats en salut. Algun dia tornaré a parlar d’allò que tant repeteixen els polítics de que “el malalt està al centre del sistema” per que ens adonem d’on està realment situat el malalt. Aparco aquest tema uns dies i avui parlaré de l’ús de la llengua catalana en els grans hospitals públics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 

Quan visites les diferents unitats per les que has de transitar en un gran hospital, indefectiblement has de parlar amb diferents persones que et van conduint per els circuits administratius i assistencials establerts. En aquest periple parles amb administratius, auxiliars, infermeres, i en alguna ocasió fins i tot amb metges. De tant en tant en trobes algun que a l’hora de demanar-li qualsevol qüestió et respon en català; molt majoritàriament la resposta és en castellà. També és cert que a les diferents sales d’espera t’adones que les persones que estan esperant per ser atesos parlen també de manera majoritària en castellà.

Tanmateix, tenir que apel·lar al dret de poder ser atès en la teva llengua, no deixa de ser un contrasentit quan estàs al teu país, o en certa mesura a casa teva. Alguna cosa estem fent malament quan passen aquestes coses. Visitar un hospital no és precisament un fet plaent per ell mateix, i encara menys quan tens un problema de salut. Si a això s’hi afegeix una certa edat, i un nerviosisme evident per estar fora de la zona de confort, la capacitat de comprensió del que et diuen, o del que et demanen disminueix molt si no t’ho expliquen en la llengua que parles assíduament. Per això, els castellanoparlants no tenen cap mena de problema, en canvi els que utilitzem la nostra llengua catalana de cada dia tenim a vegades dificultats per interpretar correctament allò que se’ns diu. 

Aquesta situació genera estrès i és la causa de no pocs errors en la comprensió del que se t’indica. Per tant és molt important que el personal sanitari i no sanitari pugui expressar-se en les dues  llengües oficials a Catalunya i no només en una com normalment succeeix. No s’ha d’imposar el català, però encara amb menys motiu es pot acceptar que per la via dels fets ens imposin el castellà. Que quedi clar que no estic demanant que s’utilitzi exclusivament el català. Demano que a aquells que siguin castellanoparlants se'ls atengui en castellà i aquells que ens expressem molt millor en català puguem ser atesos en la nostra llengua. I ho demano tot i haver notat en algun cas, com l’interlocutor demostra clarament que el molesta que li parlis en català. A alguns només els falta dir “si no me hablas en castellano no te atiendo”     

Els drets lingüístics han de ser respectats. Respectats per tothom, també pel personal sanitari de la xarxa publica i de la privada però especialment de la xarxa pública. El Sistema Sanitari Integral de Catalunya no és un sistema sanitari públic si els ciutadans no poden ser atesos en la seva pròpia llengua. I lamentablement, això està passant.

Què fa el departament de Salut per posar-hi remei? Doncs que se sàpiga no res. Dona la impressió que reclamar els nostres drets ens faci com vergonya i acceptem una situació del tot inapropiada en el segle XXI. Sembla que el respecte als drets lingüístics de la gent no forma part de les obligacions del departament de Salut. Em sembla greu, que a Catalunya, un català-parlant no pugui ser atès al 100% en català en un hospital de la xarxa pública. 

"Obligacions lingüístiques de totes les empreses: la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, fixa que les persones consumidores, en llurs relacions de consum, tenen dret, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin" (article 128-1, 1).

"Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició" DECLARACIÓ UNIVERSAL DE DRETS HUMANS, ARTICLE 2

Cap comentari:

Publica un comentari